MES DE MARZO

MES DE MARZO

ME ACOMPAÑAN

sábado, 31 de mayo de 2008

BALANÇ,32 ANYS VIVINT A VALENCIA

Els nostres fillets en Pere Gabriel i Jordi, pocs mesos abans de venir a Valencia
Aquesta fotografia es la primera que amb vaig fer aci a Valencia, en un fotograf del c/.Pintor Sorolla

Bon dia per tothom i totdon(tots els homes i totes les dones):Es que una es una mica feminista i..Bè, doncs avui m´he posat ha fe balanç, d´aquest temps, 32 anys i mig que vivim aci. Varem vindre aci definitivament a finals del 75.En Gabriel tenia 32 anys, jo 26 i els meus xiquets 5 i 1 i mig. Encare que n´hem passat de totes menas. La balança s´ha decantat positivament.


Va ser molt dur per mi, deixar la familia, sobretot els meus pares, doncs viviem a Gràcia a 5 minuts de casa d´ells i jo estava molt enmarada.Cada día la trucava per tfno. i l´ anava a veure.I encare que per ells va ser molt dur, el pare amb va dir.-Nena fés el que sigui més convenient per al vostre futur i aixis ho varem fer.


El meu Pere, encare s´enrecorda una mica del pis on vivem.Però en Jordi no, perque era molt petitet.


Jo només vull parlar de lo positiu, perque, no es que tingui memòria selectiva.Sóc jo la que selecciono. I una de las coses millors que ens en passat., es que en Gabriel fa uns 13 anys que es Professor de l´Universitat Politécnica i hem connegut a unes persones meravelloses.De vegades a la vida ens donent bofetades, però si es va amb la cara ben alta i es lluita, la persona creix amb fortalesa i perssonalitat al menys a mi m´ha passat aixi.


Una altre cosa positiva, al meu Albert i la meva neta, tots dos valencians.


I ara el que també amb fa molt feliç, es que desde fa 5 anys col-laboro amb la Parroquia del Santíssim Crist de la Llum a Cáritas, junt amb les meves companyas ajudant a l ´atenció primaria als inmigrants(pobrets a sobre que en deixat la seva terra encare els esplotan) i també a les persones que ho necessitan. I com va escriura fa molts anys el meu pare:


Terres de Valencia,


Terres de bondat,


Terres de clemencia,


Fetas Caritat.


Però de vegades també canto l´emigrant de Mossen Cinto Verdaguer:


Dolça Catalunya,


Patria del meu cor,


Quand de tu s´allunya


D´anyorança es mort.


Gràcies Valencia, per totes les coses bones que ens has donat.I en comptes de rivalitzar tant, crec que Catalunya i Valencia ens hauriem de agermanar més.No m´agrada la politica¡¡¡.Amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.


viernes, 30 de mayo de 2008

HISTORIETES EXEMPLARS

Una portada de la Revista Patufet que es va començar a publicar de nou, l´any 1970.


Bon día : Acabo de remenar els meus llibres i he trobat uns cuadernets de les HISTORIETES EXEMPLARS que va escriure al gran escritor catalá D. JOSEP MARIA FOLCH I TORRES.


Vos ho de dir que aquestes historietes van ser reeditadas a principis del any 1960, però ja feia molts anys que s´havien escrit i estaben ilustrades per el dibuixant Joan Junceda. A mi la lectura d´aquest llibrets o cuadernets, que sortian periodicament, amb van ajudar molt a formar-me sentimentalment. Eran unas historias que remarcabent el viure de les dos societats de Catalunya,(desde els més pobrets als burgesos més rics) a principis del 1900.Encare que jo vaig neixer l´any 1949. Desde ben petiteta vareig sentir parlar molt d´aquest escriptor, que el meu pare admiraba tan. I justament el seu genre el Dr.Enric Renau Hornós va ser nostre metge de familia i també el meu pediatra, doncs la seva especialitat era la pediatria.




Una vegada amb l´Agrupaciò Cultural Folclórica de Barcelona, vareig visitar la Torre, que tenian a Palau de Plegamants i se li va fer un homenatge.




Tornant a parlar de les Historietes, que encare que amb feian plorar, mentres les llegia, perque eran molt duras, comque sempre acavaben bé, doncs el dolent es tornava bó, l´avar caritatiu i les rivals amigues,a mi amb quedava una al-legria interior molt gran. Encare que jo de petita vareig ser una mica revel i contestona, tenia molts bons sentiments i aquestes historias m´arrivaban al cor.El meu germà Joan, que amb porta set anys va llegir aquest escritor avans que jo.Ell tenia Les Aventures d´en Massagran i d´altres que li havia comprat el meu pare.A casa també hi havien Patufets de quan el meu pare era petit i crec que en Folch i Torres, també hi escribia.


L´any 1970, recent casada, amb 21 anys, van tornar a sortir noves edicions d´en Patufet, que varem col-lecciona i encara les guardo. Amb aquestes, hi han Les págines Viscudes, escritas pel seu fill Ramón Folch i Camarasa.Vos desitjo un bon dia.Ah hi vos recomano que llegiu molt.Rejuveneix el "coco".Amb carinyo Montserrat Llagostera Vilaró.




















miércoles, 28 de mayo de 2008

AQUESTA SI QUE ES UNA VERDADERA HISTORIA D´AMOR

En Pere Gabriel Quintana i la Maria Esteller Querol.Que feliços que varen ser¡¡¡
Bones tardes: Amb homenatge a la Maria Esteller Querol, que va deixar aquest món, l any passat.Vos contaré la seva historia d´amor, que tantes i tantes vegades ens explicava.

Ella, i en Pere Gabriel Quintana, varen coneixer poc temps avans de començar la Guerra Civil, en un Taller de Camiseria, on tots dos hi trevallaban. I ja va ser un amor a primera vista.

Aleshores, la Maria tenia uns 20 anys i en Pere 10 més qu´ella. Al cap de poc temps, ell li va declarar el seu amor i seguidament va demanar la seva má al seu pare.(i ja que veure com se l´il-luminada la cara ara de velleta, quand m´explicava aquest fet) Al cap de poc temps, va començar la Guerra Civil) i festejavan per carta, fins que al poc temps d´acabarse aquesta inutil Guerra, es van casar. Havien llogat un pis sencillet, al c/.Argenters de Barcelona, no tenian només que lo justet per viure el seu trevall, però el seu equipatge estava plé d´amor i d´il-lusions, i la Maria,duia la virginitat intacta .Però com s´estimavan¡.

Avans de casar-se un familiar d´en Pere li va dir amb ella, que estava malalt d´una ulcera a l´estomac i devagades tenia emorragias. I ella va contestar-li que es casaria igualment amb el seu Pere i si fés falta el cuidaria. Avui día això no te importancia, pero els anys 40 no hi havien aquests avanços a la medecina. I amb quin amor i dedicaciò que el va cuidar quand es posava malalt i tenia que fer repòs. Fins que un día, quand ja portavan 14 anys de casats.Un metge els hi va proposar d´operar-lo. I a la matinada de després d´haver-li fet lí´internvenciò es va anar apagant com una espelma, sensse patir, dormint dolçament., només amb 47 anys, i ella que en tenia 10 menys, ja la teniu vidua només amb 37. La Maria,de velleta, m´explicava. Mira quand ningú no amb va veura vaig está plorant molt, però a l´enterrament vaig mantindre la serenitat. Un día que el Gabriel i jo ja erem casats, la varem acompanyar al Cementiri,i vaig veure que a la lápida posava Pere i Maria.I li vareig dir.-Però que fa el teu nom aci si tu estàs viva?-Mira Montserrat, si el meu cós encara viu, i de fet jo he continuat teballan, sortin, anan el Cine, però el meu cor, ha quedat enterrat amb ell¡¡¡.

La Maria i el Pere, quand el seu nevot Gabriel, (que es ara el meu marit), es va quedar sensse mare, i tenia només tres anys, el van acollir, com un fill.I ella, vidúa i tot, i trevallan moltíssim, li va donar una carrera, que aleshores era molt costosa. Es per això, que ara de velleta i quand, ja no es podia valdre per si mateixa, la varem cuidar i tindre a casa, amb nosaltres, aci a a Valencia, fins que el día 17 d´Octubre del 2007,amb 90 anys, va morir a casa als meus braços.La varem incinerar i desprès la portarem a Barcelona i enterrarem las sevas cendras amb el seu Pere i la bandera catalana que tan estimava.Ara els amants Pere i Maria ja estan junts per sempre.

Espero que vos agradi aquesta historia d´amor i a més a més verdadera.Montserrat Llagostera Vilaró.

martes, 27 de mayo de 2008

UNA PRIMAVERA DISFRAÇADA DE TARDOR

Bon día: Comque tinc, l´ordinador situat al costat d´una finestra, mentres escric, puc contemplar els arbres i el cel, que ja fa dies que está ennovulat.Aci a Valencia, la primavera, s´ha disfraçat de tardor. Tant temps sense ploure i ara ruxats, sobretot els fins de setmana. El edagi català diu:El maig cada día un raig.De totes maneres la pluja s´agraeix, després de tanta sequera. El que més molesta son aquests canvis tant bruscos de temps, que alteran a les persones. Que tingueu un bon día.Montserrat llagostera Vilaró.

lunes, 26 de mayo de 2008

LA T.V. TINDRIA QUE SE MES RESPETUOSA

Bon día: De vegades segons quin programa estic miran apago la T.V., o cambio de canal. Concretament l ´altre día en un d´una serie feian mofa d´una persona amb trastorns mentals i etiquetaban es una ...bé no vull repetir-ho. També l ´any passat en un altre serie que ara ja l én deixat d´emitir. Els protagonistas que eran els veins de la finca, incluit el porter(no dic el nom de la serie però donno pistas), es passaban pastilles de depressió com si fossin caramels i desprès tots tan contens.No hi ha dret que es fassi brometa amb una cosa tan seria, i que aquestas pastilles sino son recetades i controladas per el metge, poden tenir efectes secondaris.Les personas que estem bé o al menys ens ho creiem hauriem de ser més amorosas i caritativas i no fer llenya del arbre caigut. Vos destitjo que tingueu tots i totes molt, molt, pero que molt bon dia.Montserrat Llagostera Vilaró.

domingo, 25 de mayo de 2008

LA MADRE AMADA LUISA MARTINEZ-MALO

Aci teniu una de las ultimas fotos de la Madre Amada Luisa Martinez Malo, amb al seu germà.Ella va neixar el 30 d´Abril de 1918 i va morir el 16 d´Agost del 2002.Aquesta foto, e informació le obtingut gràcies a Google d´Internet.Per mi es genial.


Bon día: Que contenta que estic de tindre l´Inernet, si es fa servir per bé es fabulós. Feia temps que pensaba amb la Madre Amada Luisa Martinez Malo. I buscant-la m´en vaig enterar per una página que es va morir, fa pocs anys. Jo vaig preparar-me per treballar amb una oficina a Orientación Católica para Oficinistas. que estava situada a les Rambles de Barcelona, al costat del Sepu. Al cap de dos o tres mesos de començar el Curs, van posar de Directora i Professora de Religió, a la Madre Amada Luisa Martinez Malo, una monja que havia vingut de Cuba l´any 1961, per cuestions politicas.Jo la recor-do amb un gran carinyo.Era molt morena, de mitjana estatura, primeta i tenia les "ojeras" molt marcadas.La recordo molt al-legre, però renoi quin genit.Un día una alumna va fer la gracieta de tirar una bomba fetida a la clase de religió,I jo, com-que per dinar havia menjat broquil amb mongetes amb va agafar al risa.-Has sido tú Llagostera¡¡¡ I jo amb vaig posar a plorar perque era inocenta.Al final es va descobrir que havia sigut una"gata maula", però el ,disgust m´el vaig endur i gros.No hi ha rés que m´exasperi més que l´injusticia.Però després es va aclarir tot i la madre amb va conçolà. Les clases de Religió eran molt amenas, i a més a més ens parlava de Pînar del Rio, de la seva familia i era molt avançada pel seu temps.Tot i sent monja era partidaria de les clases mixtas, o sigui que els nois i las noias, estudiessin junts desde petits.Un día que va trovar a dos companyas abraçadas i fensse carantonyas com si fossin novias, es va posar feta una fiera.El día que jo vareig complir 15 anys i vaig portar caramels.Amb va dir en Cuba, es la edad de la niña bonita, o sigui que ja es consideraban casi casaderas.L´ ultima vegada que la vareig veura, va ser que vaig anar a oficinistas.Era l´any 1974, jo estava, embaraçada del meu segon fill Jordi.Va estar molt contenta que la visités.-Madre Amada Luisa, se que ahora estará con el Señor, del que estaba tan enamorada.Si desde el Cielo me puede ver, sepa que nunca la olvidaré.Montserrat Llagostera Vilaró

jueves, 22 de mayo de 2008

LA NOSTRE MARE TERRA

Feliç día: Terra formosa, si fins i tot el teu nom es femeni¡ Cuants regals que ens fas¡ I que mal-lamanen que et tractem¡ Es clar mentre gaudim de les teves bondats. O trovem tot tan normal, que no ens donem conte del tresor que tenim. Si verdaderamen ens concienssessim que som fills teus.Si fins hi tot ens en ensenyat que el Bon Dèu ens va formar del fang.Per que no et mimem més?. Pot-ser vos farè riure, però quand veig un bosc que es crema, sento ganes de plorar. I les persones que maltracten els animalets, no se com podan fer-ho.Ells devegades ens donen molt bons exemples, sobretot els gossos. A mi m ´agraden molt i pateixo amb la "Festa Nacional", respeto a la gent que els hi agrada, però jo no la puc veure. Quand anem a la muntanya m´agrada posa les mans planes sobre els pins i fins hi tot si no hi ha gent m´agrada abraçar-los.-Montserrat si et veuen es pensarán que et falta un bull¡, amd diuen.
Doncs vinga, tots a reciclar, a agafar les bicicletes, a estalviar aigüa...I ja veureu que agraida es¡ Ah i no maltractem els animalets, que també son criaturas de Dèu. Germana Terra,germà Sol, germana lluna, això deia Sant Francesc d´Asis.Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 21 de mayo de 2008

ESTIC LLEGIN LA CATEDRAL DEL MAR

Bon día per tothom i totdon, Vull dir per tots els homes i dones: Com disfruto llegin LA CATEDRAL DEL MAR de Ildefonso Falcones. .Está escrit amb una claredat i d´una manera tan sencilla i el format es el gran, amb las lineas bastan separadas, es que aixi no s´hem cansa tan la vista. L´autor escriu sobre la Barcelona del Segle XIV. Fa pocs días que el llegeixo estic pel capitul 11. Els personatjes de l ´Arnau i en Joanet amb resultan la mar de simpátics.Dos vailets esparracats. que contemplan bocavadats com trevallant els obres en la construcció de la Basilica de Sta.Maria del Mar. I que bestias que eran els senyors feudals.Aleshores les dones si que no tenian cap valor.Els pocavergonyas estrenavan i violaban a las nuvias, dels trevalladors de les seves terres, a la nit de noces. Bé pero de moment el que m´agrada mes d´aquest llibre, es la manera tan detallada i clara qu explica l´autor la forma que tenian de treballar en la construcció.I quins esforços, per portar les pedres sense medis.Pobrets¡
Jo, de petita amb els meus pares, l´havia visitat molt aquesta Basilica i es preciosa.
Tornan el llibre, hi ha gent qu´el compara amb LOS PILARES DE LA TIERRA, (que també l´he llegit), però aquest per mi no amb cansa, l´altre de vegades s´hem feia una mica pesat.
Be, vos deixo per avui.Ara son les 8 del mati i vaig a començar les tasques de la casa.Que tingueu un día feliç.Montserrat Llagostera Vilaró.

PER MI VA SER COM UNA IAIA

La tia Genara, el Gabriel i jo, al mig, el dia que vaig cumplir 20 anys.
La tia Genara, la meva mare i jo, als 13 anys

Hola: El meu avi Daniel, el pare de la meva mare, es va quedar viduo, mes o menys als ciuncuanta anys.I la meva mare, en tenia uns 28. I va coneixe a la Sra. Genara, que era una vidua de guerra.I tenia 35 o 36 anys. I es varen casar. Jo només vaig coneixa l avi Daniel. Ja, que els avis per part del meu pare, s´havien mort ja feia molts anys. El que pasa que comque la meva mare i ella es portavan pocs anys, li varen començar a di tia.La tia Genara i va fer el paper d´avia tan per el meu germa, jo i els meus cosins Rosa i Daniel.Aixis mateix vivia amb ells una neboda seva, la Maruja que per mi va ser sempre, com una cosina.`De petita casi tots els diumenges a la tarda, feiam reunió familiar a casa seva. Els tiets Daniel i Lola, amb la meva cosineta Rosa, que amb portava 2 anys i mig i per mi era com una germaneta. Aleshores encara hi havia molt pocas familias que tinguessinT.V. i la gent s´agrupava més. I quinas "palomitas de maiz" més bones que feia.El meu avi es va morir, quand jo tenia set anys.Però varem continuar relacionan-se molt.El que passa que com l any 75, vaig vindre a viure a Valencia, ens veiam molt poc, encare que jo la trocava sovint i quand anva a Barcelona, l´anava a veure.L última vegada vareig anar a veure-la que ja estava molt malalteta a l´hospital i al cap d´una semana es va morir. Crec que va ser l´any 1992, un després del meu pare. Jo es una de les personas que recordaré sempre amb gran carinyo.Per mi va ser la meva avia.També m´estimava molt a la seva neboda Maruja, que també ja está al Cel, i de tant en tant amb comunico amb les seves filles que viuen a Bellvitxe i puc dir que els vull molt a tots.Per això dic que per estimar-se no falta ser familia biológica.Montserrat Llagostera Vilaró.

martes, 20 de mayo de 2008

CONTACTAR AMB LA MEVA COSINA MARIA DELS ANGELS LLAGOSTERA ARAGALL

A primera fila, a dreta la tita Pepeta(iaia de la Mª dels Angels),al mig la seva germana Lluisa i jo, i a darrera, els tiets Joan Llagostera i Enriqueta Aragall(pares de la Maria dels Angels), el dia del casament del meu germà.
Hola Maria dels Angels:Fa tans anys que no se rés de tu i tinc tants bons records, de quand venia a casa teva a pasar-mi uns días , i també d´aquella setmana del mes de juliol de l´any 1961, que vareig disfrutar de la teva caseta a Aiguafreda.I com m´enrecordo de la teva iaia. la tia Pepeta.De vegades jo deia, que encare que no fossim cosines germanas, perque els cosins germans eran als nostres pares, que per cert tots dos es deian Joan,las dos ens deiem Llagostera, i això ens feia ser més cosines Jo no te vist desde el día que vaig anar a Barcelona a celebrar la comunió del Jordi i el bateig del Albert, 2 ceremonias en una i vares acompanyar, a la teva mare i al teu fill Jaume. I d´això ja fa 25 anys. Saps que passa, que el venirmen a viure a Valencia, vareig perdre tracte amb moltas personas.I ara amb internet estic intentan posar-me en contacte amb elles.Jo ja sóc avia, d´una nena que es diu Lucia i que l´Agost fará 3 anys i es molt bonica, es filla del Jordi.També m´agradaria sapiguer de la Rosa Maria, filla del tiet Joaquim.Si per casualitat llegeisses aquesta página contestam.T´ho agrairé molt. Una abraçada.La teva cosina que viu a Valencia,Montserrat Llagostera Vilaró

HOMENATGE ALS VELLETS DE GRACIA


Bon día: Avui m ´enrecordo, de la dolça velleta, que vareig apadrinar quand tenía 14 anys., això era el mes de Maig de l´any 1963. Al meu barri, hi havia la costum que un cop al any es fes un homenatge als vellets mes sols o amb altres necesitats que s´haguessin apuntat. I jo vareig apadrinar a la Sra. Amadora Valls, que vivia sola al carrer Vallfogona.Era petitona, primeta, però molt aixerida.Fins i tot un dels días que la vareig anar a veure s´en va posar a ballar el twist. L´apadrinament començaba uns mesos abans de la Festa. I jo l´anava a veure.De vegades li portava dolços i xerraba amb ella, a totes dugues ens agradava fer anar molt la "sin hueso".Les noies, que apadrinavem, ens tocava anar demanat pel carrer, amb una guardiola de fang.-La voluntad per els vellets de Gràcia si vos plau.Vos he de dir que jo aleshores era molt feliç, no entenia ni amb posava amb politica. Encare que algún xiste de Franco si que havia explicat.I la mama amb renyaba.-Nena calla, que si et sen algún falangista et pelará al cero.Bè doncs, quand arrivaba l ésperat diumenge de la Festa ens mudavem i ens posavem la mantellina i anavem a recollir les filloles, després, al Pasacalles, més tard l´esmorçar al Centre Moral, després a l´Orfeò Gracienc, on s´els homenatgeaba. Deprés les acompanyaban a un restaurant del c/. Major de Gràcia.Ens en anavam a dinar. I a la tarda les anavan a buscar i desprès a veure desfilar la professó de Corpus.Montserrat Llagostera Vilaró.

domingo, 18 de mayo de 2008

A LA MEVA NETA LUCIA

Aquesta fotografia me la vareig fer al mateix mes de juliol, en un sopar.
El día 31 de juliol del 2005, que la meva nora estava embaraçada de vuit mesos vareig escriure


PARA MI NIETA LUCIA


Para ti quisiera,

Que el canto de los pájaros, acariciara tus oidos;

Que el azul del cielo, iluminara tus ojos;

Que el aire que respiraras, fuera puro y limpio.;

Que supieras disfrutar de esta naturaleza que el Señor ha creado;

Que tu sonrisa, trasmitiera AMOR;

Que tu inteligencia, fuera mezcla de sabiduria y bondad;

Que supieras aprovechar con sensatez, cada segundo de tu vida;

Que fueras alegre y positiva;

Para ti quisiera, que fueras una persona FELIZ.



Tu yaya que te espera con ilusión.


MONTSERRAT

Vareig fer al vers en castella perque parlo aixi amb la meva nora i a la nena fins ara en castellà,pero ara ja li començo a dir coses en valencià.Montserrat llagostera Vilaró

I QUIN ARROS CALDOS DE PEIX MES BO¡¡¡

Hola:Ara hem acabat de dinar.I que bó m´ha sortit el arrós caldós de peix.
Amb. una caçola fonda de fang, he posat una mica d´oli d´oliva he soifegit gambetes, daus de sepia, trocets de mero.Ho he apartat i seguidament, amb el mateix oli he sofregit,una mica de puerro,tomàquet natural, all i julibert. Aleshores he picat en el morter, uns daus de pa fregit, ametlles i avellanas,( aixó a gust del cuiner). He posat un xorret de vi blanc, he afegit l´aigua barrejada amb la picada.,i un cap de lluç gran.Ho he fet bullir uns cinc minuts.He tret al cap del peix,seguidament he posat al arrós uns 350 grs. (Jo prefereixo posar arrós abundant, avui era per tres i el caldo que estigui bé, perque un o vol espés i l´altre caldós i a l´hora de servir això s´arregla.) També he posat quand l´arrós bollia, una mica de pimentó picant, una fulla de llauré i una mica de assafrà o colorant.He afegit la sepia, el mero i las gambas que ja estava sofregit tot i a més a més unes clochines o musclos previament overts i unas almejas. La sal a gust del consumidor i l´arrós que no quedi massa tou el seu punt.S´hem llepat els dits.Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 17 de mayo de 2008

EN JOAN I EN GABRIEL, 2 HOMES IMPORTANS EN LA MEVA VIDA

El meu pare, el dia del meu casament


El Gabriel aproximadament L´ any 1963, actuant en el C.D.Amigó, el programa es deïa AMIGO APADRINA UNA ESTRELLA


En Joan Llagostera Vilaró, el meu estimat pare i jo. Quin dia més feliç¡¡¡ L´estimat Gabriel i jo, el dia del nostre casament, 28 de gener de 1970





Hola: Avui torno a escriure.

En Joan Llagostera Vilaró, el meu pare, i a més tinc als dos conoms com ell, ja que la mare també es deia Vilaró. I tan importan com ha sigut a la meva vida¡.Quand era joveneta com el meu angel de la guarda.Amb donava llibertat, pero vigilaba de que cap noi amb pogues fer mal. Avans la virginitat d' una noia era un valor molt gran si no ja estavas estigmatizada. Jo crec que no amb coneixia prou, doncs jo era molt modosa.Quand amb trucava un noi per telefon només faltava preguntar-li el seu nº de Carnet d´Identitat. Be però puc dir que era un home encantador.El seu ofici, era ebanista i ell mateix es dissenyaba els mobles, doncs havia estudiat dibuix a llotja i era un romántic del seu ofici, teniam al taller a casa, en una planta baixa de gracia, .I les seves aficions eran el teatre, la lectura, de vegades també li agradava escriura molt i ja he escrit en un altre apartat que dirigia teatre d´aficionats.A mi amb va ensenyar a recitar de petita i despres de més gran es preocupaba molt per mi.No volia que amb poses pantalons. I ara casi sempre vaig amb texans.També discutiam molt.Però en el meu interior jo buscaba un home com ell.Bè doncs, ara ja que soc gran, veig que cada vegada el meu carácter s´assembla més amb ell.Jo sempre dic que soc la seva llavor femenina.PARE, QUE ESTAS AL CEL- EL MEU ANGEL DELA GUARDA- LA TEVA LLAVOR FEMENINA, ET DONA LES GRACIES PER HABER-ME ENGENDRAT.I A LA MEVA DOLÇA MARE, GRACIAS PER PORTAR-ME A LA VIDA- GRACIES PER NO HABER-ME ABORTAT.Quand vareig escriu-re aquest vers, la mare encare vivia.Ara ja està també al Cel.

I ara li toca al Gabriel: El pare dels meus fills.Del Setembre del 68 al Gener del 70, el meu promés.I fins ara, i que per molts anys sigui aixi el meu espós. Junts desde aleshores hem anat creixent junts . Ell, tenia 26 anys i jo 20, quand ens varem casar, a la Parroquia de San Joan Batiste de Gracia(La mateixa que la Colometa de la Plaça del Diamant).I a Gràcia varem viure , al carre Alsina, fins a finals del any 75 que varem venir a Valencia, amb el Pere amb 5 anys i el Jordi amb 1 i mig.LAlbert, ja es valencia.Encare que les nostres aficiones no siguin les mateixas, doncs ell es molt deportista,molt treballador, jo diria que es massa actiu i tot.En cambi jo, sóc mes quieta, m´agrada molt llegir, escoltar musica, escriure, recitar,ballar i xerrar¡¡¡ Fins amb això som diferents, doncs ell es mes callat.Pot-ser que comque es professor d´Ingenieria de Materials a la U.P.V., hi donant classe te que parlar molt´.-Montserrat no pots callar una mica?.-Noi quin sacrifici més gros amb demanas.¡Bueno al Gabriel li agradava molt cantar de jove.Ell va cantar alguns diumenges al matí , en directe a les emisores de Radio Juventud i Miramar`.Inertpretava cançons italianas del Festival de San Rem .Ara, amb els seus 64 anys, encare juga a futbol, al camp dels jardins on vivim, amb veins molt més joves que ell. S´assembla al seu tiet Ramón, que va morir els 95 anys i era molt fort i actiuJo sempre dic que les diferencias equilibran la balança.Doncs si fossim els dos nerviosos, ens enfadariam molt més i si fossim els dos calmats. quin aborriment¡¡¡. Montserrat Llagostera Vilaró

VOLDRIA DISCULPAR-ME

Bon día¡¡¡ Doncs si avui amb sento conciliadora i voldría disculpar-me,amb aquellas personas que sense donar-men compte he ferit els seus sentiments.De vegades faig relaxació i m´imagino tirant pètals de roses a qui s´enfadat amb mi, pensant que això durará poc. A les persones o nois, que quand era joveneta, fent-me l´interesant i sense donar-me compte que feïa mal, els hi havia fet desplants. Mica a mica, vaig buidant aquesta moxila. Ja que oblidar el passat.Però no, no vull oblidar-lo, perque amb el present fa que sigui més madura i pugui corretgir els errors. El que si faig es procurá no esser rancuniosa, encare que es una tasca bastan dificil, però quand es logra.Quina Pau¡¡¡ I com m´encomano a la Mare Teresa de Calcuta. Dolça Mare Teresa.Ella si que es Santa.Reso per tots per la gent que m´estima i la que no.Que sigueu totes i tots molt feliças i feliços i PAU, molta PAU. Montserrat Llagostera Vilaró

jueves, 15 de mayo de 2008

DIGUEU-ME PER QUE?

Hola: Tant com m´agrava aquesta cançò de la gran canta autora catalana Guillermina Motta¡.La busco en el you-tube i no la trovo.Aquesta cançò amb trasmet tantas coses:Digueu-me per qué quand la vida amb sonriu a mi amb cauen les llágrimes.Digueu-me per-que están tan avall sento coses tan altas. Si soc tan sols un tros de terra.Per-que sento anhels d´eternitat.Si só tan sols núvol que passa, perque s´atura el cor en altres aigües.Crec que mes o menys la lletra era aixi. I ara pregunto jo.Per qué Guillermina Motta, va deixar de canta aquesta preciosa cançò?Jo amb pregunto moltes vegades el per què de tan sofriment aquest món? I la meva resposta es el refugi amb la Fe, que m ´ajuda a endolcir els moments més amargs i agrair els moment al-legres.La fe amb Dèu i les bones criatures que a posat aquest món.Las que es donen la mà i es perdonen.Las que s´aceptan amb diferentes ideol-logies i caracters i la fe en que desprès dels mals moments, es disfruten més els bons. Desitjo Pau i Amor a tot el món.Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 14 de mayo de 2008

AVUI PARLARE D´AMOR

Hola: De vegades diuen:Montse-Ets d´un altre planeta¡. Mireu, Jo vaig començar a sentir-me adolecent als 13 anys. Amb crepava el cabell per semblar grand. Tenia ganes de fer-ne 15.Per la cançò del Dúo Dinamico: 15 AÑOS TIENE MI AMOR¡¡¡.I el pobre Joan al meu pare, quin tip de patir¡¡¡.Ara si que el comprenc.Aleshores no ho entenia.Amb pujaben l´autoestima els piropos que amb deïan pel carrer i com aquella cançó de la Giojola Cinqüeti, NO TENGO EDAD PARA AMARTE.Jo somniaba amb el meu princep blau. Un noi per mi era com un guardaespatllas, un hombro per apoiar el cap mentres pasejava a la llum de la lluna.I ven bé que vivia a la lluna¡¡¡.Ara visc a Valencia. Aleshores només hi coneixia la lluna. No cal dir que el meu ideal, tenia que ser molt mes alt que jo. I com son les coses, el meu maridet desde fa 38 anys, amb porta poca estaturaAl pot petit i ha la bona confitura., diu l´adagi. Però hi ha gent alta que son molt bona.Bueno aquesta tonteria, va durar poc, perque despres ja buscaba un noi amb bones cualitats morals.O sigui intel-ligent i bona persona. Vos he de dir que mai, mai amb vareig sentir reprimida. I amb feia respetar molt per els nois. I ara no es parla mai dels orgasmes de cor., que quand veias una persona que t´agradava el cor feia toc,toc,toc i era una sensació espiritual,fisica i gratifican. Les meves pel-liculas preferidas han sigut:WEST SAID STORY, CANDILEJAS, que la vareig veure als 7 anys i amb vaig fer un tip de plorar, QUE BELLO ES VIVIR, GIGANTE , LILI , EL BAILE i ara l´ultima EL DIARIO DE NOA,. jo crec que la TV, amb comptes de parlar tant de banyes, de violencia de genere, que s´ha de lluitar molt contra ella.També hauria de fer més propaganda de l´estimació i del verdader amor.Mireu, jo vaig escollir llegir las dos ultimas pagines de la Plaça del Diamant.Perque l´esguerradet del mitg, amb fa sentir una tendresa molt grand.Ja que enQuimet el primer marit, el trovo un xulo, un pocasolte i un egoiste.Ja se que pot-ser no sóc d´eixe món.Com diu la cançò d´en Raimon . Una poesia que vaig escriura als 18 anys:TOT ENS PORTARA POSESIA- SI APRENEM A SOMNIAR- C OSES DOLCES I BONIQUES, QUE EL COR ENS FAN BATEGAR- UNA FULLA DISECADA PERDUDA AMB UN LLIBRE VELL- AMB RECORDA AQUELLA ROSA QUE UN JORN AM REGALA ELL.- AQUELLA ERMITETA VELLA ON ANAVEM A RESAR- AMB RECORDA LA CAPELLA ON TOTS DOS ENS VAN CASAR. Montserrat Llagostera Vilaró

domingo, 4 de mayo de 2008

HOMENATGE A TOTES LAS MARES VALENTES

Amunt les mares amb coratge¡¡¡ Amunt las mares solteres¡¡¡Amunt les mares que amb dificultats tiren endavan el seu embaraç.Amunt totes aquelles mares, que apoien els seus fills, malgrat el sofriment, les malalties i altres penes.I també a totes les mares que son felices quand veuen els seus fills feliços. A les mares que encare que no siguin biológiques, estiman sense condicions. A les mares que han perdut els seus fills.Amunt a totes aquelles enfermeras, misioneras, metjes sense fronteras, i pallasas que fan riure a tots. Ellas també fan el paper de bones mares.Feliç día de la mare¡¡¡Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

jueves, 1 de mayo de 2008

PERQUE LA JUSTICIA DE VEGADES ES INJUSTA'

Doncs si, ho es amb el fill de la meva amiga, en Franki, l ´empresonen per una cosa que no ha fet. Per un fals testimoni.De vegades la gent confon a les personas per la pinta que portan.Amb el meu fill gran, fa uns anys, que portava una pinta heavy ejagerada i els cabells llargs, amb uns magazemts de Valencia, el varem confondre amb un altre noi, i sort que es van aclarir les coses.Jo no sóc anarquiste.Però el que no es just que si una persona no ha fet una cosa no te perque pagar-ho i més sense proves. A Jesús el varen crucifixar i era inocent. Però vinga endevant Franki que ja veuràs com et deixarán anar i bén aviat.Energía i Fe positives. Tens molta gent que t´apoia i faran força.Desde Valencia una abraçada per tú i la teva familia.Jo soc amiga de la teva mare i tieta Irene.Montserrat Llagostera Vilaró