MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 21 de mayo de 2008

PER MI VA SER COM UNA IAIA

La tia Genara, el Gabriel i jo, al mig, el dia que vaig cumplir 20 anys.
La tia Genara, la meva mare i jo, als 13 anys

Hola: El meu avi Daniel, el pare de la meva mare, es va quedar viduo, mes o menys als ciuncuanta anys.I la meva mare, en tenia uns 28. I va coneixe a la Sra. Genara, que era una vidua de guerra.I tenia 35 o 36 anys. I es varen casar. Jo només vaig coneixa l avi Daniel. Ja, que els avis per part del meu pare, s´havien mort ja feia molts anys. El que pasa que comque la meva mare i ella es portavan pocs anys, li varen començar a di tia.La tia Genara i va fer el paper d´avia tan per el meu germa, jo i els meus cosins Rosa i Daniel.Aixis mateix vivia amb ells una neboda seva, la Maruja que per mi va ser sempre, com una cosina.`De petita casi tots els diumenges a la tarda, feiam reunió familiar a casa seva. Els tiets Daniel i Lola, amb la meva cosineta Rosa, que amb portava 2 anys i mig i per mi era com una germaneta. Aleshores encara hi havia molt pocas familias que tinguessinT.V. i la gent s´agrupava més. I quinas "palomitas de maiz" més bones que feia.El meu avi es va morir, quand jo tenia set anys.Però varem continuar relacionan-se molt.El que passa que com l any 75, vaig vindre a viure a Valencia, ens veiam molt poc, encare que jo la trocava sovint i quand anva a Barcelona, l´anava a veure.L última vegada vareig anar a veure-la que ja estava molt malalteta a l´hospital i al cap d´una semana es va morir. Crec que va ser l´any 1992, un després del meu pare. Jo es una de les personas que recordaré sempre amb gran carinyo.Per mi va ser la meva avia.També m´estimava molt a la seva neboda Maruja, que també ja está al Cel, i de tant en tant amb comunico amb les seves filles que viuen a Bellvitxe i puc dir que els vull molt a tots.Per això dic que per estimar-se no falta ser familia biológica.Montserrat Llagostera Vilaró.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada