Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

jueves, 28 de mayo de 2015

CRIATURES DE DEU - CRIATURAS DE DIOS



BONA NIT:

Fa una estona he vist aquest video, m´omplert de tendresa.

De vegades es tan necesari sentirse com un nen/a i resar amb inocencia.

De fet som criatures de Deu.

 Desde Valencia amb carinyo.



BUENAS NOCHES:

Hace un rato he visto este video, me ha llenado de ternura.

A veces es tan necesario sentirse como un niño/a y rezar con inocencia.

De hecho somos criaturas de Dios.

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

 



sábado, 23 de mayo de 2015

LA CALOR - EL CALOR

IMAGEN ESCANEADA DE LA REVISTA PATUFET DEL 2 DE JUNY DE 1972, QUE TENGO ENCUADERNADA


FOTOGRAFIA DE JOAQUIM MUNTANYOLA ( Barcelona 1914-Barcelona 2012),SACADA DE INTERNET.

BONA NIT:
Ja comença a fer calor i he escollit aquesta historieta de Joaquim Muntanyola que a continuació tradueixo al castellá.
Esopero que vos agradui.
Desde Valencia mab carinyo

BUENAS NOCHES:
Ya empieza a hacer calor y he escogida esta historieta de Joaquin Muntanyola que a continuación traduzco al castellano.
Espero que os guste.

                                                                    EL CALOR

    El hijo de un amigo mio me llamó por teléfono para pedirme que escriba alguna cosa sobre el calor.Según él, el calor  se está haciendo insoportable.
    -Estoy sudando desesperadamente. Me siento pesado por la temperatura.Estoy en una oficina sin casi poder respirar.En estas circunstancias, se me hace dificil de coordinar mis ideas y mi rendimiento, ha bajado substancialmente. Si el pais poretende sobrevivir a los horrores de estas sofocaciones es imprescindible que se plantee la batalla contra el calor.
    Etc...et.Confieso que la idea de un joven que desea trabajar y que no puede a causa de los impedimentos de una temperatura excesivamente tropical, me impresionó vivamente.La juvenil energía humana disminuida por culpa de unos grados de más, es bastante grave para que se disparen las señales de alarma que alerten a la gente preocupada por la economía del pais.
    Cité al hijo de mi amigo en un bar cercano, con la esperanza de que el chico aportaría nuevos argumentos y nuevas ideas sus teorías sobre la abolición del calor.
    Y al cabo de un rato llegaba el chico, bañado en sudor, efectivamente.Gruesas gotas le bajaban por la frente y los larguísimos cabellos y las imponentes patillas se veían com9o terminadas de salir de la ducha.
    -Pero ¿ha visto el calor que hace?
    Yo, lo confieso, pensaba que no había para tanto. No tenía frio, pero opino que la temperatura era más bien agradable.
    Claro que yo no llevaba aquel gordísimo jersey de cuello alto que, siguiendo la moda, se había puesto el hijo de mi amigo.

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

                                                                                          

domingo, 10 de mayo de 2015

HA PASSAT EL TEMPS COM SI RES- HA PASADO EL TIEMPO COMO SI NADA

MIS DOS HIJOS MAYORES PERE I JORDI EN LA ELIANA, EL VERANO DEL AÑO 1975

BON DIUMENGE:

Aquest matí estic recordan que aquell estiu a La Eliana del any 1975.va ser un estiu decisiu, perque el mes de Decembre d´aquest mateix any vinguérem a Valencia per motius de treball del meu marit.
Va ser un sacrifici molt gran deixar la nostra terra Barcelona i la nostra familia, pero aci s´ens obrien noves expectatives de futur.
Ens  han passat moltes coses i hem conegut a moltes persones molt diferentes les unes de les altres.
Les experiencies m´han fet madurar i creixer molt al costat del meu marit i dels meus fills.
Aci va neixer el nosttre tercer fill l´Albert i la nostra neta ja es valencianeta.
Dono gràcies a Deu perque gaudeixo cada día de les coses que m´envolten.
I conclueixo aquest Post amb aquesta frase "Ja fa quaranta anys que vàrem venir a Valencia i ha passat el temps com si res".

Desde Valencia amb carnyo

BUEN DOMINGO:

Esta mañana estoy recordando que aquel verano en La Eliana del año 1975, fue un verano decisivo, porque el mes de Diciembre de este mismo a Valencia por motivos de trabajo de mi marido.
Fue un sacrificio muy grande dejar nuestra Barcelona y nuestra familia, pero aqui se abrían nuevas expectativas de futuro.
Aquí nació nuestro tercer hijo Albert y nuestra nieta ya es valencianita.
Doy gracias a Dios porque gozo cada día de las cosas que me rodean.
Y concluyo este Post co esta frase "Ya hace cuarenta años que vinimos a Valencia y ha pasado el tiempo como si nada"

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró