Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

domingo, 28 de febrero de 2010

DE BON MATI HE RETRATAT ELS NÚVOLS- DE BUENA MAÑANA -HE RETRATRADO LAS NUBES






ESTAS FOTOGRAFIAS LAS HE HECHO A LAS 8,O2 H. DE LA MAÑANA, DESDE EL BALCÓN DE MI CASA.. MARCAN UNA HORA ADELANTADA.

BON DIA 1 - 3- 2010: Encare no han actualitzat la data del blog.

Ara son les 8,10 h del matí. Quan he fet les fotografies eren les 8,o2 m. h.. el horari de les fotografies va una hora adelantat

He sortit al balcó i he vist aquest Cel tan bonic i correns he agafat la máquina de retratar.

Una amiga de la blogosfera, amb va escriure en un comentari, en una altre entrada:-Podrias poner la canción Nubes de Colores, cuyo autor fue el Maestro Augusto Algueró.

-Te he hecho caso Rosario.

PAU, AMOR I ARMONIA. Vos destijo amb carinyo desde Valencia


BUENOS DIAS 1-3-2010

Ahora son las 8,10 de la mañana. Cuando he hecho estas fotografías eran las 8,02 m., el horario de las fotografías va una hora delantado.

He salido al balcón y he visto este Cielo tan bonito y corriendo he cogido la máquina de retratar.

Una amiga de la blogosfera, me escribió en un comentario, en otra entrada:-Podrías poner la canción Nubes de Colores, cuyo autor fue el Maestro Augusto Algueró.

-Te he hecho caso Rosario.

PAZ, AMOR Y ARMONIA, Os deseo con cariño desde Valencia.

ULTIMES FOTOGRAFIES-ULTIMAS FOTOGRAFIAS

AYER CON MI NIETA


ESTAS FOTOGRAFIAS ME LAS TERMINA DE HACER MI HIJO ALBERT


ESTA FOTOGRAFIA SE LA TERMINO DE HACER A MI HIJO ALBERT

HOLA:

Poso aquestes ultimas fotografies, com a record de la meva estrena dels 61 anys.

PAU, AMOR I ARMONIA.
HOLA :

Pongo estas últimas fotografías como recuerdo de mi estreno de los 61 años.

PAZ, AMOR Y ARMONIA
Desde Valencia, con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró.

sábado, 27 de febrero de 2010

MAMA TIERRA


Hola:

La nostra mare Terra, está enfadada perque no la respetem. Avui li ha tocat a Xile.
Ens hauriem de conciençiá més, respetarla, estimarla i ser solidaris.
Es que el ser humà només pensem en els nostres beneficis i poc a poc l´estem destruint.

PAU,AMOR I ARMONIA.
Vos desitjo desde Valencia amb carinyo.

Hola:
Nuestra madre Tierra, está enfadada porque no la respetamos. Hoy le ha tocado a Chile. Habríamos de concienzarnos más, respetarla, quererla y ser solidarios.
Es que el ser humano sólo pensamos en nuestros beneficios y poco a poco la estamos
destruyendo.

PAZ, AMOR Y ARMONIA.
Os deseo desde Valencia, con cariño.Montserrat llagostera Vilaró

jueves, 25 de febrero de 2010

AVUI CUMPLEIXO 61 ANYS-HOY CUMPLO 61 AÑOS


HACE MUCHOS AÑOS A LOS NIÑOS NOS DECIAN QUE NOS TRAIA LA CIGÜEÑA


26 DE FEBRER DE 2010.


BON DIA: Son les 8 del matí i encare no han actualitzat la data del blog.

Un 26 de Febrer de l ´any 1949 a las 11,45 de la nit, en una Planta baixa del barri de Gràcia de Barcelona, en la que vareig viurer fins que en vareig casar, vareig veurer per primera vegada la llum.

Els meus pares m ´explicavan, que era Carnaval.

Aquell día la mera havia fet una neteja general de la casa. Jo devegades, fen broma, dic que per això sempre estic cansada.

Resulta que la comadrona, s´hen havia ant al Teatre i la van anar a buscar.

I quan amb van veurer la careta la comadrona va dir:- Que bonica si semble un Jesuset.

El meu germanet de 7 anys, amb tota la seva inocencia va dir:- Es una nena, que bé així no amb trencará els juguets.Pares digueume on l´heu comprat perque jo quan sigui gran en voldré una igual.

He posat un video del youtube que es diu Las Mañanitas, perque desde que era molt petiteta m´agrada molt aquesta canço.

PAU I BE.Desde Valencia, amb carinyo


26 DE FEBRERO DEL 2010


BUENOS DIAS: Son las 8 de la mañana y aún no han actualizado la fecha del blog.

Un 26 de febrero del año 1949, a las 11,45 de la noche, en una Planta baja del barrio de Gracia de Barcelona, donde viví hasta que me casé, vi por primera vez la luz.

Mis padres me contaba que era Carnaval.

Aquel día mi madre había querido hacer limpieza general de la casa, yo a veces haciendo borma, digo que por esto nací cansada.

Resulta que la comadrona, se había ido al Teatro y fueron a buscarla.

Y cuando me vió la carita la comadrona dijo:-Que bonita, si parece un Jesusito.

Mi hermanito de siete años, con toda la inocencia del mundo dijo:- Es una nena, que bien así no me romperá los juguetes.Papás decidme donde la habéis comprado, porque cuando sea mayor quiero tener una igual.

He puesto un video del youtube, que se llama Las Mañanitas, porque desde que era muy pequeña que me gusta esta canción.

PAZ Y BIEN.

Desde Valencia con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró




miércoles, 24 de febrero de 2010

PER TU MONTSERRAT ROIG- PARA TI MONTSERRAT ROIG

LA ESCRITORA Y PERIODISTA CATALANA MONTSERRAT ROIG 13-6-1946--10-11-1991



Bones tardes:

S´acosta la setmana de la dona I li vull dedicar aquesta entrada a la que fou escriptora i periodista catalana, Montserrat Roig.

Ja fa més d´un any li vareig dedicar une altre entrada, però amb ve de gust tornar a parlar d´ella

Encare la recordo en aquell Programa de la TV., que entrevistaba als Catalans que havian estat en els Camps Nacis.

Eixerida, simpática, trevalladora, va lluitar per els drets de la dona i el catalanisme.

Jo he llegit d ´ella varios llibres. Avui tinc entre les meves mans el titolat RAMONA ADEU.

Va ser molt amiga de l´ escritora catalana Maria Aurelia Capmany.

Recordo un dels últims programes que la vareig veure per la TV3. era en LA VIDA EN UN XIP, i el presentava en Josep Maria Puyal.

Aleshores portava una boineta, li estaven fent la quimioterapia.Pero ella valenta, no va amagar mai la seva enfermetat.
I el 10 de Novembre de l´any 1991 va deixar aquest món. Pero les seves lletres permaneixaran per sempre, entre els qui la llegiem i apreciavam.

Si voleu mes datos el podeu buscar per Internet.

PAU I BE.
Desde Valencia, amb carinyo.

Buenas tardes:

Se acerca la semana de la mujer y hoy quiero dedicar esta entrada a la que fue escritora y periodista catalana Montserrat Roig .

Ya hace más de un año le dediqué otra entrada, pero hoy me apetece volver a hablar de ella.

Aún recuerdo aquel programa de la TV. que entrevistaba a los Catalanes que habían estado en los Campos Nacis.

Dinámica, simpática, trabajadora, luchó por los derechos de la mujer y el catalanismo.

Yo he leido de ella varios libros. Hoy tengo en mis manos el titulado RAMONA ADEU.
Fue muy amiga de otra escritora catalana Maria Aurélia Capmany.

Recuerdo uno de los últimos programas que la vi por la TV3, fue LA VIDA EN UN XIP, presentado por José Maria Puyal.

Entonces llevaba una boinita, le estaban haciendo la quimioterapia, pero ella valiente no escondió nunca su enfermedad.

El día 10 de noviembre del año 1991 dejó este mundo, pero sus letras permanecerán siempre entre los que la leíamos y apreciábamos.

Si quereis más datos podeis buscarlos en Internet.

PAZ Y BIEN
Desde Valencia con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró

lunes, 22 de febrero de 2010

NO TENIR POR AL DENTISTA. NO TENER MIEDO AL DENTISTA.


ESTA SOY YO CUANDO TENIA 7 AÑOS.

Bon día 23-2-2010:

Avui amb toca anar a la dentista(es una senyora).

I sabeu i vaig tan contenta i positiva.

Amb vull fer arreglar la boca. Aparenment la tinc bé, pero no amb vull abandonar i vull posarme unes peces que encare que no es veigin, les trovo a faltar.

La boca es una de les coses que considero importans.No m´agrada veure gent que li faltin les dents, encare que les respeto, perque devegades es falfa de medis económics.

Doncs be, quand estaré sentada al silló i obri la boca ben oberta, tancaré els ulls buscaré la meva nena interior i m´imaginaré que vaig per la montanya.

Es un truco que sempre faig, doncs m ´evadeixo i amb relaxo i el temps passa depresa quasi sense donarm´en compte del que m´ están fen.

I ara poso una cançó, que estaba de moda quan era petita, que parla dels dentistas. Es diu: Me lo dijo Adela.

PAU I BE

Desde Valencia amb carinyo




Buenos días 23-2-2010:

Hoy me toca ir al dentista y estoy contenta y positiva.

Me quiero hacer arreglar la boca.aparentemente la tengo bien, pero no me quiero abandonar y quiero que me pongan dos piezas que me faltan, aunque no se me vean las encuentro a faltar.

La boca es una de las cosas que considero importantes.

No me gusta ver a gente que le faltan dientes, aunque las respeto, porque a veces es falta de medios económicos.



Pues bien, cuando estaré sentada en el sillón y abra la boca bien abierta, cerraré los ojos buscaré mi niña interior y me imaginaré que voy por la montaña.

Es un truco que hago siempre, pues me evado y me relajo y el tiempo pasa deprisa y sin darme cuenta de lo que me están haciendo.



Y ahora pongo una canción del youtube, que estaba de moda cuando era pequeña, se llama: Me lo dijo Adela.



PAZ Y BIEN.

Desde Valencia, con cariño. Montserrat llagostera Vilaró

domingo, 21 de febrero de 2010

AVUI SI QUE FA BON DÍA- HOY SI QUE HACE BUEN DIA

ESTA FOTOGRAFIA DE PIPO LA HICE AYER


SI CLICÁIS CON EL RATÓN LAS VERÉIS MÁS GRANDES- ESTAS DOS SON DE HOY


Hola: Avui si que fa bon día 22-2-2010


Desde una finestra de casa he fet aquestes fotografíes.


PAU, AMOR I ARMONIA.


Desde Valencia, amb carinyo




Hola: Hoy si que hace buen día.


Desde una ventana de casa he hecho estas fotografías.


PAZ, AMOR Y ARMONIA.


Desde Valencia con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró

LA MARIA NO VOLIA SER REINA- LA MARIA NO QUERIA SER REINA


LA TIETA MARIA CON UN GRAN LAZO, RODEADA DE SUS PADRES Y HERMANOS
LA TIETA MARIA CUANDO ERA MUY JOVENCITA

LA TIETA MARIA, CON SU MARIDO, PERE AL QUE TANTO AMÓ


Bon día:

Aquest matí quan m´he despertat, he recordat a la tieta del meu marit la Maria, que va viure amb nosaltres els ultims anys de la seva vida.

Les estones que totes dues feiam petar la xarrade.

Ella m ´explicava els seus records que ultimament repetia molt.

La tieta Maria m´explicava que mai havia volgut ser rica ni reina, tant es aixi que quan era petita, hi havia un amic de la familia que deïa:" -Maria, quan siguis gran serás reina."

La Maria li responía:-No, no, que les reinas tenen molts vestits i els deixan nous i han nenas molt pobres que no en tenen.No, senyor, jo no vull ser mai reina.

Ai Maria!, com t´escoltava jo bocabadada, encare que aquesta historia ja me la sabia de memória.

M´agradava escoltarte.

Avui t´he anyorat saps Maria?
Sempre he viscut rodejada d´homes i la companyia d´une altre dona sembla que faci costat,
encare que devagades discutissim, perque jo volia fer netejar als nois i tu amb deïas que això era cosas de dones.

Tan catalanista com erats i devegades t´hem posaves a cantar l´Emigrant enyorant la teva volguda Barcelona.

Per aixó avui poso aquest video del youtube.
Desde Valencia, amb carinyo,

Buenos días:

Esta mañana, cuando me he despertado, me he acordado de la tieta de mi marido la Maria, que vivió con nosotros los últimos años de su vida.

Los ratitos que las dos charlábamos.

Ella me explicaba sus recuerdos que ultimamente repetía mucho.

La tieta Maria me contaba que nunca había querido ser rica ni reina, tano es así que cuando era pequeña, había un amigo de su familia que le decía:-"Maria cuando seas mayor serás reina"

La tieta Maria le respondía:-No, no que las reinas tienen muchos vestidos y los dejan nuevos y hay niñas pobres que no tienen. No señor yo no quiero ser nunca reina..

¡Ay Maria!, como te escuchaba yo con la boca abierta, aunque esta historia ya me la supiera de memória.

Me gustaba escucharte.

Hoy te he añorado¿sabes Maria?

Siempre he vivido rodeada de hombres y la compañía de otra mujer hace de apoyo, aunque a veces discutíamos porque yo queria hacer limpiar la casa a los chicos y tu decias que esto era cosa de mujeres.

Tan catalanista como eras y a veces te ponías a cantar El emigrante, añorando tu querida Barcelona.

Es por esto que hoy pongo este video del youtube.

Desde Valencia, con cariño.Montserrat llagostera Vilaró

sábado, 20 de febrero de 2010

CUANDO CAEN LAS HOJAS

GRIAN EL AUTOR DE ESTE LIBRO, ES LICENCIADO EN PSICOLOGÍA, TERAPEUTA,
Y OTRAS ACTIVIDADES, PERO SOBRE TODO ES UNA PERSONA QUE AMA LA PAZ


Bon día:

Fa uns dies el meu marit amb va regalar un llibre: -Té Montserrat, crec que t´agradará.

El llibre es diu EL JARDINERO i el trovo tan preciós que vull compartir, un dels relats amb vosaltres. El copio directament d´el original, en castellá.

Buenos días:

Hace unos días mi marido, me regaló un libro._ Toma Montserrat, creo que te gustará.

El libro se llama EL JARDINERO y lo encuentro tan precioso que quiero compartir uno de los relatos con vosotros.


CUANDO CAEN LAS HOJAS

Jardinero- llamó la niña desde la valla del jardín-,¿por qué hay árboles que pierde de hojas en invierno, mientras otros se cubren del frio de las mismas hojas del verano?

-¿Por qué te lavas la cara cada mañana en el Manantial de las Miradas? ¿Por qué arreglas tu lazo ante el espejo cada día cuando el Sol se asoma por tu ventana?

El jardinero guardó silencio mientras la niña le observaba con una mirada inocente de extrañeza.

-El agua con la que lavas tu cara por las mañanas es diferente cada día -continuó el jardinero-.Y el lazo con el que adornas tus cabellos es el mismo cada día.

-No entiendo señor.

El jardinero se acercó a la valla y, señalando los árboles del jardín, le dijo a la niña:

-No existe árbol que no pierda sus hojas. Unos desnudan sus ramas bostezando cada otoño, y otros dejan caer sus hojas poco a poco a lo largo del año, mientras hacen salir hojas nuevas que ocupan el lugar de los anteriores.Por eso a ti te parece que no cambian su ropaje verde.

_¿Y no sería más fácil tener siempre las mismas hojas, sin tener que cambiarlas cada vez?

-preguntó la niña mientras miraba un roble cercano.

-¿Acaso no te hace tu madre vestidos nuevos cada primavera para que estés más hermosa y puedas dejar de ponerte los viejos?


-Si-respondió la niña mirándole a los ojos.

-Y cuando un vestido se te queda viejo.¿que hace tu madre con é?

-Lo convierte en trapos o en retales, para hacer colchas para mi cama.

-Pues, mira bien. Con las hojas viejas, los árboles hacen una colcha de retales a su alrededor, alimentando el suelo del que luego tomarán su sustento, y dando vida a otras plantas y animales.

Un gesto de alegre asombro se dibujó en la cara de la niña.

-Sé, pues, sabia como los árboles, y cuando la vida te pida que dejes caer las viejas hojas de tu mente y de tu corazón, no dudes en hacerlo, para que tu alma pueda disponer un vestido cada primavera.-GRIAN-

PAZ, AMOR Y ARMONIA. Desde Valencia, os deseo con cariño.
Montserrat llagostera Vilaró

jueves, 18 de febrero de 2010

PER TU PARE - PARA TI PADRE

MI PADRE Y YO, CUANDO TENIA 10 AÑOS


BON DIA: Son les 7,45 del matí del día 19-2-2010


Estimat pare:

Avui fa 19 anys que la teva ánima, va deixar el cos físic. I jo amb tot el meu carinyo et dedico aquesta entrada i aquesta Poesía del que fou gran poeta Joan Maragall.


Com una flor, sempre més

el teu record en ma vida

hi ha deixat una fragància

que ja no ens serà esvaida.

-JOAN MARAGALL-


BUENOS DIAS: Son las 8,35 de la mañana del 19-2-2010

Querido padre:
Hoy hace 19 años que tu alma dejó el cuerpo físico. Y yo con todo mi corazón te dedico esta entrada y esta Poesía del que fue gran poeta Juan Maragall.


Como una flor, siempre más

tu recuerdo en mi vida

ha dejado una fragancia

que no nos será esfumada.

-JOAN MARAGALL-


PAZ Y BIEN.

Desde Valencia, con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró

ÁNIMO I ENDAVANT- ÁNIMO Y ADELANTE

Hola:

Avui no pensaba escriurer cap nova entrada pero m´ha vingut aquest dibuix a les meves mans i l´he volgut compartir.

Crec que val la pena.

Una abraçada, desde Valencia.



Hola hoy no pensaba escribir ninguna nueva entrada pero me ha venido este dibujo a mis manos y lo he querido compartir.

Creo que vale la pena.

Un abrazo, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 17 de febrero de 2010

ENTRE NÚVOLS I SOL- ENTRE NUBES Y SOL








Hola:

Acabo d´arrivar del carrer.

I després d´unas días d´un fred que pelaba, avui els núvols en deixat sortir el sol

En els jardins de la Plaça he fet unes fotografies.
A dalt les poso.

Recordo aquella cançò que cantava de petita:


Sol solet,

vinem a verure,

vinem a veure,

Sol Solet,

vinem a veure

que tinc fred


Desde Valencia, am carinyo.

Hola:

Acabo de llegar de la calle de la calle.

Y después de unos días de un frío que pelaba, hoy las nubes han dejado salir el sol.

En los Jardines de la Plaza he hecho unas fotografías.

Arriba las pongo.

Recuerdo aquella canción que cantaba de pequeña:


Sol solecito,

ven a verme

ven a verme,

Sol solecito,

ven a verme

que tengo frio.


Desde Valencia, con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró.







lunes, 15 de febrero de 2010

PORTADA DE LA REVISTA PATUFET 27-3-1970

TRADUCCIÓN:-LA SARDANA DE LAS NARANJAS-SI CLICÁIS CON EL RATÓN LA VERÉIS MÁS GRANDE


Bon día 16-2-2010:

Encare es molt aviat i vull començar el día amb bon humor.

Es per això que poso aquesta portada de la Colecció de les meves Revistes Patufet.

No oblidem que "El riure es el yoga de la boca".

PAU I BE, amb carinyo.


Buenos días 16-2-2010:


Aún es muy pronto y quiero empezar el día con buen humor.

Es por esto que pongo esta Portada de la Colecció de les meves Revistes Patufet.

No olvidemos que "La risa es el yoga de la boca".


PAZ Y BIEN, con cariño.

Desde Valencia. Montserrat Llagostera Vilaró

LA MAGIA DE LES SARDANES - LA MAGIA DE LAS SARDANAS


YO A LOS 14 AÑOS EN UN APLEC DE SARDANAS EN VALLVIDERA

Hola



Oh!, ¿Qué tindrán les sardanes,

que quan les escolto m´omplo d´alegría?

Son mágiques, son formosas

Elles amb treuen la melangía.


Si aixís es.

Avui aci a Valencia, fe un fred que pela, es un día trist i fosc.

I mireu m ´he posat a escoltar la Santa Espina i de nou l ´alegria a rebotat dins del meu cor.

I he començat a recordar aquella plaça de Sant Jaume del anys 60.

Aquelles amigues i amics, alguns excursionistes, algún seminarista.

Algunes companyes d ´Oficinistas.

Aquells diumenges a la tarda que uniem les nostres mans plens d´inocencia i d´alegria.

Encare que en alguna altre entrada hagi parlat d´això. Avui hem ve de gust tornaro a recordar, els meus pensaments van brotan i els meus dits van clican el teclat de l´ordenador.

Amigues i amics d ´ aquells anys. Vos dexitjo el millor. Que sigueu molt feliças i feliços.

He posat del youtube la música de la sardana la Santa Espina.

Desde Valencia, amb carinyo.
Hola:


¡Oh! ¿Qué tendran las sardanas,

que cuando las escucho me llenan de alegría?

Son mágicas, son hermosas

Ellas me quitan la melancolía


Así es, hoy aqui en Valencia, hace un frío que pela, es un día triste y oscuro.

Y mirad me he puesto a escuchar la Santa Espina y de nuevo la alegría a rebotado en mi corazón.

Y he empezado a recordar aquella Plaza de San Jaime de los años 60.

Aquellas amigas y amigos, algunos excursionistas, alguno seminarista.

Aquellas compañeras de Oficinistas.

Aquellos domingos por la tarde que uníamos nuestras manos llenos de inocencia y alegría.

Aunque en alguna otra entrada ya he hablado de esto, hoy me apetece volver a recordarlo, mientras mis pensamientos van brotando y mis dedos ticleando el teclado del ordenador.

Amigas y amigos de aquellos años. Os deseo lo mejor. Que seais todas y todos muy felices.


Desde Valencia, con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró.

domingo, 14 de febrero de 2010

FOTOGRAFIES DESDE EL BALCÓ DE CASA- FOTOGRAFIAS DESDE EL BALCÓN DE CASA







HOLA DE NOU:

Aquest matí he fet aquestes fotografíes desde el balcó de casa meva. Sóc com una nena, que disfruta mirant els núvols.

Amb carinyo.

HOLA DE NUEVO:

Esta mañana he hecho estas fotografías desde el balcón de mi casa. Soy como una niña que disfruta mirando las nubes.

Con cariño.
Desde Valencia. Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 13 de febrero de 2010

L´ ÁNIMA DE LES FLORS - EL ALMA DE LAS FLORES


AMAPOLAS - IMAGEN ESCANEDADA DE LA GUIA BLUME DE LA NATURALEZA.


14-2-2010 - DIADA DE SAN VALENTI


BON DIA: Avui poso une altre Poesia, del que fou gran Poeta i Escriptor català JOAN MARAGALL.



L´ANIMA DE LES FLORS

Aquellas dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,

qui és les hi deu haver llançades?

Qui sia, tan se val.



Aquelles dues flors no están tristes,

no, no: riuen al sol.

M´hen encantat així que les he vistes

posades a morir, mes sense dol.


"Morirem aviat, lluny de la planta,-

elles deuen penssar;-

mes ara nostre brill el poeta encanta,

i això mai morirá.




-JOAN MARAGALL-


I també poso un video del youtube , cantat per els tenors Josep Carreras, Plácido Domingo i Luciano Pavarotti.

PAU I BE.


14-2-2010 - DIA DE SAN VALENTIN


BUENOS DIAS: Hoy pongo otra Poesía del que fue gran Poeta catalán JUAN MARAGALL.


EL ALMA DE LAS FLORES

Aquellas dos flores que han puesto,

en medio del caminal,

¿quién las habrá tirado?

Quién sea que más dá.


Aquellos dos flores no están tristes,

no, no: rien al sol.

Me han encantado enseguida que las he visto

condenadas a morir, más sin duelo.


"Moriremos pronto, lejos de la planta,-

ellas deben pensar;-

más ahora nuestro brillo al poeta encanta,

y esto nuncá morirá."

-JUAN MARAGALL-


Y también pongo un video del youtube, cantado por los tenores José Carreras, Plácido Domingo y Luciano Pavarotti

PAZ Y BIEN. Con cariño, desde Valencia, Montserrat llagostera Vilaró.







FEBRER- LA MIMOSA---FEBRERO LA MIMOSA

FOTOGRAFIA ESCANEADA DEL LIBRO JOAN MARAGALL-OBRES COMPLETES

LA MIMOSA,- IMAGEN ESCANEADA DE LA GRAN ENCICLOPEDIA CATALANA

BON DIA:

Avui copio aquesta poesia del que fou gran Poeta Joan Maragall:



La Mimosa

Avui la mimosa altiva

se m´ha posat al davant

tota plena d´arracades
i pènjolls i fils daurats,

S´ha fet una minyonassa

que no ho hauria dit mai:

tan xica que la plantàrem

i tan prima d´un sol tany!...

Ara fins m´ha fet respecte

amb aquesta majestat

que fa anar les arracades,

vanitosa ençà i enllà...

Dèu te guard galant minyona!...

Mil perdons...que Dèu te guard!

JOAN MARAGALL - 8-11-1909
PAU IBÉ.
Desde Valencia, amb carinyo.


BUENOS DIAS:

Hoy copio una Poesía del que fué gran Poeta, Juan Maragall:



LA MIMOSA

Hoy la mimosa altiva

se me ha puesto por delante

toda llena de pendientes

y colgantes e hilos dorados.

Se ha hecho una mozuela

no lo hubiera dicho nunca:

tan pequeña que la plantaron

¡Y tan delgada de un sólo año!...

Ahora hasta me ha hecho respeto

con esta majestad

que hace ir a los pendientes,

vanidosa, acá y allá

¡Dios te guarde galante moza!

Mil perdones...¡Que Dios te guarde!

JUAN MARAGALL- 8-11-1909
PAZ Y BIEN.
Desde Valencia, con cariño.Montserrat llagostera Vilaró






miércoles, 10 de febrero de 2010

EL SALTIRÓ DE LA CARDINA- EL SALTITO DE LA CADERNERA O JILGUERO


LA CADERNERA O JILGUERO - IMAGEN QUE HE ESCANEADO DE MI LIBRO GUIA BLUME DE LA NATURALEZA


11-2-2010


BON DÍA


Avui he posat una sardana cantada per mi entranayable que de joveneta amb feia bategar el cor. Es diu el saltiró de la Cardina.


PAU I BÉ.



BUENOS DIAS


Hoy he puesto una sardana cantada que de jovencita me hacia latir el corazón. Se llama El Saltito de La Cardernera.





Campesina morenita,

Quiero cantarte una canción,

Quiero decirte de una vez,

Que también te quiero yo


Como se miman y se quieren,

en las ramas los pájaros

¿Por qué no nos mimamos

tu y yo como hacen ellos?


¡'Ah! ¿No oyes la cadernera,

que en el nido añora toda sola,

al compañero querido de pluma fina,

que ha alzado el vuelo de cara al sol y no ha vuelto,

Y a buscarlo ella ha volado?


Ya de vuelta el altivo pájaro canta entre las hojas

Haciendo saltitos va la hembra

Y con el pájaro se enfada. La, la, la


¿Por qué has tardado?

Falta en el nido el encanto de nuestro amor

Y el le responde

Pajarita, pequeña y bella

sigamos saltando

De nuestras ilusiones la estrella

Y saltando por la verdor

Canta el amor, la, la, la

Veo campesina que te vuelves roja,

Tus ojos me dicen bien claro que si

Como el pájaro a la pájara tu me querrás a mi

De tus labios un beso querria yo

Eres mi vida y mi tesoro.

Y nuestro amor,

será dulce, amoroso y triunfante.




PAZ Y BIEN.

Desde Valencia con cariño . Montserrat llagostera Vilaró


LA SUCRERA - EL AZUCARERO

LA SUCRERA - EL AZUCARERO

LA TIA GENARA, MI MADRE, MI PRIMA ROSA Y YO Y EN PRIMERA FILA EL AZUCARERO-AÑO 1963

MI MADRE Y YO - AÑO 1964 - YO TENIA 15 AÑOS


BON DIA:

Oh mare com t´estimaves aquesta sucrera, que ara jo guardo amb tant de carinyo.

Quan desparava la taula, sempre am deïas:- Nena ves en compte que no es trenqui.

En Gabriel fen broma et feia enfadar agafan-la i jugant amb ella.

I veus mare, jo encare la conservo.
Avui l´he retratada i posada en el meu blog. Quan la toco es com si encare conservés les energies de les teves mans.

PAU I BÉ.
Amb carinyo, desde Valencia.



BUENOS DIAS:

Oh mamá, cuanto querías este azucarero , que yo guardo con tanto cariño.

Cuando quitaba la mesa, siempre me decias: - Nena ves con cuidado que no se rompa.

El Gabriel haciendo broma, te hacia enfadar y a veces lo cogía y jugaba con él.

Y ves madre aún lo conservo.

Hoy lo he retratado y puesto en mi blog. Cuando lo toco es como si conserara aún las energías de tus manos.


PAZ Y BIEN.
Con cariño, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 9 de febrero de 2010

EN MEMÒRIA DEL MEU PARE

MI PADRE Y YO EL DIA DE MI BODA- 28 -1- 1970


BON DIA:



Aquesta capçelera del meu blog, guarnida amb les Montanyes de Montserrat. L´he posada dedicada a la memòria del meu pare.



Ell va prometre a la Mare de Dèu de Montserrat, que si tenia una filla, aniria a Montserrat a peu.



I aixís o va fer.



En agraïment a la Moreneta amb va posar de nom Montserrat.



PAU I BE.
Amb carinyo.





BUENOS DIAS:

Esta cabecera de mi blog, adornada con las Montañas de Montserrat. La dedico a mi padre.



El prometió a la Virgen de Montserrat, que si tenia una hija, iría a Montserrat andando.



Y así lo hizo.



En agradecimiento a la Moreneta me puso el nombre de Montserrat.



PAZ Y BIEN.
Con cariño, desde Valencia. Montserrat llagostera Vilaró.

lunes, 8 de febrero de 2010

QUAND LA VANITAT ENS FA PERDRE - CUANDO LA VANIDAD NOS HACE PERDER.


ESTAS IMÁGENES LAS HE ESCANEADO DE MI LIBRO GUIA BLUME DE LA NATURALEZA

BONES TARDES: Avui copio una fábula d´Esopo que es diu el CORB I LA GUINEU,
ho faig directament al castellá, doncs no tinc massa temps.

Pau y Bé


BUENAS TARDES: Hoy copio una fábula de Esopo que se llama el CUERVO Y LA ZORRA , lo hago directamente el castellano, ya que no tengo mucho tiempo.

Un cuervo que había robado un trozo de carne, se posó en un árbol. Y una zorra, que lo vió, quiso adueñarse de la carne, se detuvo y empezó a exaltar sus proporciones y belleza, le dijo además que le sobraban méritos para ser el rey de las aves y, sin duda, podría serlo si tuviera voz. Pero al querer demostrar a la zorra que tenía voz, dejó caer la carne y se puso a dar grandes graznidos . Aquella se lanzó y después que arrebató la carne dijo:"Cuervo, si también tuvieras juicio, nada te faltaría para ser el rey de las aves".

Paz y Bien
Desde Valencia, con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró


domingo, 7 de febrero de 2010

MERCAT- (MERCADO) MEDIEVAL DEL BARRI DE RUSSAFA - VALENCIA







Bones tardes, quasi nits:

Aquest matí hen anat a Passejar per el Mercat Medieval del Barri Russafa, aci a Valencia.

Pau i Bé.

Buenas tardes, casi noches:

Esta mañana nos hemos ido a pasear por el Mercado Medieval del Barrio de Ruzafa, aquí en Valencia.

Paz y Bien. Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 6 de febrero de 2010

NOVES FOTOGRAFIES- NUEVAS FOTOGRAFIAS

UN RINCÓN DEL BARRIO DE LA LUZ DE VALENCIA


DESDE MI BALCÓN




A PIPO LE ENCANTA SUBIRSE EN LA MESA DEL ORDENADOR
BONA NIT:
Unas noves fotografies que he fet entre ahir i avui.

BUENAS NOCHES:
Unas nuevas fotografias, que he hecho entre ayer y hoy.
Con cariño.Montserrat