Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

domingo, 30 de marzo de 2008

ADEU SALVADOR ESCAMILLA


HE TRET AQUESTA FOTO DE LA REVISTA D´EN PATUFET EDITADA ELS ANYS 7O, L´HE AFEGIT EL DIA 5 D´AGOST DEL 2008


Ara, venent a la meva memória, els records de quan escoltava pels matins, el teu programa radio Scope y quand de petita disfrutaba amb les teves cançons dels Millonarios de la Canción. I com m´emocionaba amb El Niño del Globo Rojo. Un día, ja amb 18 anys, et vareig anar veure en el teu programa Radio Scope.Amb la meva amiga, de la colla sardanista Vallvidrera, Carme Cots, vares sortejar un disc d´en Lluis Llach.Preguntabas la seva edat.Jo li vareig dir a la meva amiga 18 anys, i es va emportar el disc.Aquell día també ens varem emportar una mascota del programa.
També recordo del teu programa Les Rambles,Les Rambles , Les Rambles, jo hi passo cada día..I comque jo hi passaba cada día, doncs estudiaba al costat del Sepu.I també amb ve a la memòria l´humorista Aladi, que hi participaba.
Adèu Salvador Escamilla, la teva veu va ser un règal.Ara segur que Dèu t´incluirà a la coral dels seus angels.
Des de Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

sábado, 29 de marzo de 2008

UN PONT DE MAR BLAVA

Avui remenant el meu "coco", me posat a recordar ,crec que va ser el 24 d´ocubre del 1.993, que va vindre el Lluis Llach a Valencia, al Pabelló de Sant Lluis, a presentar, l´acte cultural, perque per mi va ser més aixó que espectacle UN PONT DE MAR BLAVA. Vareig anar amb el meu fill Jordi, que aleshores tenía 19 anys.Pocas vegadas he disfrutat tant com aquell día.Tot el terra de l´escenari cobert per arrós, que simulaba el mar.I amb quina tendresa cantaba el Lluis Llach.També vareig tenir la sort de poguer veure el Poeta Martí Pol, gran amic del cantant, aleshores ja estava molt deteriorat per la cruenta enfermetat que s´el va endur a l´altre món.(dic l´altre món perque sóc creient i la meva fe positiva, amb fa pensar que tot no s´acaba aci). El Grup de Sau, també amb va agradar molt i una cantant, que ara no recordo el nom que cantava en grec i crec que algu també va cantar en árab.El Sr. Climent de la Llibreria 3x4, també va dir unas paraules i una noia que no recordo el nom, va recitar molt bé.Jo visc a Valencia i m´estimo molt aquesta terra.Però sempre dic que sóc catalana, ciudadana del món i aquell día vareig sentir una emoció i tendresa tant gran¡Al veure agermanads els Paisos Mediterranis.Segurament dec omitir molts detalls i persones que varen actuar.Jo que acostumo a guardar-mo tot.Ves per on ¡ aquell día no vaig guardá el programa. Desde els 18 anys que va començar a cantar, sóc una gran admiradora seva, tots dos tenim la mateixa edad.Aleshores jo també en tenia 18.Segurament faigs faltas d´ortografia i m´estic replantejant, anar a cursos de catalá, encare que aci serán de valenciá, però almenys aprendré ortografia.Gràcies al meu pare, que de petita ja amb donave a llegir llibres seus de Folch i Torres.Historietes exemplars. Les Aventures d´en Massangran i Patufets de quand ell era petit, ara amb defenso bastant bé.Aci Valencia, mentres va viure la tieta Maria, ella si que era de la CEBA, compravan cada día l Avui.Ella s´enfadava amb mi i deïa tu ja té es tornat valenciana.Però això no es pás veritat.DOLÇA CATALUNYA, PATRIA DEL MEU COR, QUAND DE TU S´ALLUNYA D´E NYORANÇA ES M ORT. Com deia el gran poeta Mossen Cinto Verdaguer.Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 22 de marzo de 2008

NO SE SAP COM , ES VA CALAR FOC A LA PARROQUIA

Avans d´ahir, a las 10 de la nit, sense saber com ni perque, es va calar foc a la Parróquia del Sant Crist de la Llum, d´aci Valencia.A les 10 de la nit, el Sr.Rector,D.,Ramon, estava el seu despaitx i va veure fum.Correns va tancar l´esglesia i va trocar els bombers.Afortunadament no li va passar res.Però els despatxos i els salons de baix, varen quedar fets una ruina.L´escala on pujem al despatx de Cáritas a quedat en perill de enfonsar-se i es clar, ara no podem pujar a dalt. Ara el dificil, será el dijous, per atendre la gent, ja que el roper i els documents i el menjar estan a dalt i no saben com está.Curiosament l´imatge del Sant Crist que estava a uns tres mesos del foc, no li a passat res.I l´ Esglesia a quedat intacte. Bé Dèu ens dona força i sortirem de tot.Montserrat Llagostera Vilaró

jueves, 20 de marzo de 2008

JA S´ HAN ACABAT LES FALLES

Ahir nit de plors per els fallers i las falleras.Veient com es cremavan les seves falles.A i m´entendreix molt. Però desseguida, amunt els cors i a preparar-se per l´any vinent.Jo no me vestit mai,.La veritat es que m´agradaria algun fer-ho i anar a l´ofrena i acompanayar a la meva neteta.Ella si que hi va anar.A mi de petita una vegada amb van vestir de pubilleta, per actuar al col-legi de Sta.Rosa.Era un vestit que m´havia deixat la sra.Dolors, mare de la meva amigueta Roser Guasch, que ballava ballets al Centre de Lourdes, on el meu pare hi feia teatre. De vegades amb renyent, perque sempre estic recordant cosas del passat.Però m´ho passo molt bé., i sento molta felicitat per dins.Aixó no vol dir que també m´enerecor-do de coses presents.Tinc molta memòria.De vegades no voldria tenir-na tanta i esborrar les coses que no m´agraden.Sóc bastan selectiva. El que no m´agrada ho deixo passar depressa.Actualment, quand tinc ocasió, tambe disfruto ballant.Ara hauré d´apendre el chiliquicuatre, ja ja,Llástima que aci Valencia no fassin sardanes.Amb lo sardanista que sóc jo.La sardana jo li dic la dança de les energies, tots i totes agafads de les mans, transmetem les nostres emocions al compás de la músca més bella de totes les danças que es fan i es desfan. Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 19 de marzo de 2008

SANT JOSEP DE LA MONTANYA

Avui diada de Sant Josep, recordo quan amb la mare anavem a Missa a Sant Josep de la Montanya,a l´entrada del Monastir, hi havia en una paret, figuras de cera, donades per gent que havien fet promeses al Sant, jo de petita i badave i llegía els agraiment de les persones. Jo li demanaria a Sant Josep per tots els de la familia, sobretot per el que mes ho necesita i per tot-hom qui pateix.El any 69, tal día com avui vareig nar a Missa amb el Gabriel (feia poc que erem novios)i li portarem un ciri per la seva iaia, que era molt devota del Sant. I despres anarem a dinar a casa meva, la mare com cada any havia fet crema. Però no se que va passar aquest any que amb va fe malt el dinar.
Ara, tornant al present. Avui aniré a la Missa de la meva Parróquia del Sant Crist de la Llum i aniré tota sola. Al meu pare amb deia que no era ni carn, ni peix.Perque sóc una amanida mental.Jo no barrejo la religió, amb la pòlitica, es pot se d´esquerras i creura amb Dèu.La Passionaria, era amiga del Padre Llanos. Jo sóc creient i respeto a tot-hom i soc una fan del Padre Jonny.
Mentres estic esrivint, m´ha trucat el meu fill Jordi i e parlat amb la meva neta Lucia.L´al-legria de la meva vida.Montserrat Llagostera Vilaró.

viernes, 14 de marzo de 2008

DOLÇA FALLERETA MEVA

La Lucia i Jo
El meu fill Jordi i el nostre tresor la Lucia
I que boniqueta que ets¡Lucia, la meva neteta valenciana.Als teus avis catalans, el Gabriel i la Montserrat, els hi cau la baba.I també als valencians la Marivi i el Toni.Com a tots els tiets incluits.I que bonica que estavas amb el teu vestit de fallera, aquesta tarda a la guarderia, quand heu fet l´ofrenda i heu cremat la falla.Aquets ulls tant grands i negres i aquestes pestanyas tan llargas.Preciosa¡La teva iaia babosa.Montserrat Llagostera Vilaró.

CATALANETA, 32 ANYS QUE VIUS LES FALLES

Doncs si, 32 anys que visc les Falles,Pim,pam,pum.Desde fa 15 díes que les criatures i no tant criatures, que no paren de llençar petardos.I una no sap per on passar.I jo que a Barcelona, m´amagaba quand els tiraben.No querias caldo?Pues venga Montse 2 tazas. El meu fill"petit",25 anys. Ja va sentir-los, a dins del meu ventre.Estava jo en estat de 3 mesos. I ara la meva neta Lucia, als seus dos anys i mig, ja la vesteixen de fallera.Xe, que bonica eres¡Ara no se si s´escriu amb X o Ch, que amb perdonin si no ho he fet bé.Es que el català i el valencià, son tant diferents oi?Perdoneu-me l´ironía.Però que bonica ets Valencia.Jo t´estimo molt.I passo de politiques.Es que tot ho compliquem tant¡

miércoles, 12 de marzo de 2008

TOTHOM TE DRET A PLORAR

No vol dir perque es plori, ja se es una bleda o un broquil,no.Jo sem pre he sigut molt sensibla.I quand era molt jove, hi havia qui amb deia que portava una esponja al clatell.Al meu pare deia,doncs tu digali que ella hi porta un totxo.A sobre que amb feria encare no podia demostrar-ho, perque es clar aleshores era una bleda.I vinga Montserrat a tragar-se les llágrimes.No m ´estranya que després la gent tinguin atacs d´ansietat.Tan reprimir-se.

Doncs.Aquesta societat sembla que només es vegi bé al riure i amb sembla fenomenal, perque es el yoga de la boca i a sobre gratis.Però també quand una persona te una pena o li han ferit els sentiments.Si no vol que la vegin plorar perque li fa vergonya, no sigui cas que la tinguin per fluxa.Es molt bo quedarse a soles, quand es pot i vinga a obrir l´axeta.Després queda una pau interior molt gran.

Está molt mal fet que en aquesta societat masclista.Ara grácies que no tant.Es digui: Vinga va que els nens no ploran¡. I a reprimir els sentiments. Penso que si els homes s´els hi deixés descarregar el plor hi hauria menys violencia de genero,
i potser les parelles es comprendrien mes.Riurien i plorarien junts.

Quand jo era petita, ara tinc 59 anys La gent al sortir del cine, si la pel-licula era sentimental, s´axugava les llágrimes.Jo vaig plorar molt, en la pel-licula Candilejas.Bé espero no fer-vos plorar. Aixó només quand hi ha que descarregar-se.Montserrat Llagostera

martes, 11 de marzo de 2008

Terras de Valencia

El pare durant un temps de la Guerra Civil, va estar a Valencia i va trobar tant bones personas. Concretament de la Pobla de Vallbona, que en un sobret de plástic va posar terra de Valencia i va escriure un vers:Terras de Valencia,
Terras de bondad,
Terras de clemencia,
Fetas Caritat.

Dirian la gent que creuent en les energies, que van se aquestes que amb varen portar a Valencia. Vareig vindre amb el meu marit i els 2 fills grans al final del any 1975.El mes jove es valenciá.I ara jo amb 59 anys, faig voluntariat a Cáritas i ajudo molt als inmigrants.Pobrets tant dur com es deixar la mare patria. Realment aquestes terras son fetas Caritat.Com va escriura el meu estimat pare. Tant com li agradava la poesia¡ Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 1 de marzo de 2008

vinga a posar la casa "guapa"¡

Ja m´enrrajolan el terra de la petita terrassa que tinc al costat del menjador.El estiu passat ja li posarem un toldo.He tirat tots els enredos i ni siquera i vull la bicicleta que le posat amb una habitació que no faig servir. I poc a poc .Vinga a posar la casa "guapa" que ja toca. I si poc a poc el nostra fill es va recuperant, cada vegada ja més il-lusió de fer cosas.Vinga,vinga,vinga que arriva la trinca...,ja,ja.Avui tinc bon humor.Vinga a posar la casa "guapa".