MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 28 de mayo de 2008

AQUESTA SI QUE ES UNA VERDADERA HISTORIA D´AMOR

En Pere Gabriel Quintana i la Maria Esteller Querol.Que feliços que varen ser¡¡¡
Bones tardes: Amb homenatge a la Maria Esteller Querol, que va deixar aquest món, l any passat.Vos contaré la seva historia d´amor, que tantes i tantes vegades ens explicava.

Ella, i en Pere Gabriel Quintana, varen coneixer poc temps avans de començar la Guerra Civil, en un Taller de Camiseria, on tots dos hi trevallaban. I ja va ser un amor a primera vista.

Aleshores, la Maria tenia uns 20 anys i en Pere 10 més qu´ella. Al cap de poc temps, ell li va declarar el seu amor i seguidament va demanar la seva má al seu pare.(i ja que veure com se l´il-luminada la cara ara de velleta, quand m´explicava aquest fet) Al cap de poc temps, va començar la Guerra Civil) i festejavan per carta, fins que al poc temps d´acabarse aquesta inutil Guerra, es van casar. Havien llogat un pis sencillet, al c/.Argenters de Barcelona, no tenian només que lo justet per viure el seu trevall, però el seu equipatge estava plé d´amor i d´il-lusions, i la Maria,duia la virginitat intacta .Però com s´estimavan¡.

Avans de casar-se un familiar d´en Pere li va dir amb ella, que estava malalt d´una ulcera a l´estomac i devagades tenia emorragias. I ella va contestar-li que es casaria igualment amb el seu Pere i si fés falta el cuidaria. Avui día això no te importancia, pero els anys 40 no hi havien aquests avanços a la medecina. I amb quin amor i dedicaciò que el va cuidar quand es posava malalt i tenia que fer repòs. Fins que un día, quand ja portavan 14 anys de casats.Un metge els hi va proposar d´operar-lo. I a la matinada de després d´haver-li fet lí´internvenciò es va anar apagant com una espelma, sensse patir, dormint dolçament., només amb 47 anys, i ella que en tenia 10 menys, ja la teniu vidua només amb 37. La Maria,de velleta, m´explicava. Mira quand ningú no amb va veura vaig está plorant molt, però a l´enterrament vaig mantindre la serenitat. Un día que el Gabriel i jo ja erem casats, la varem acompanyar al Cementiri,i vaig veure que a la lápida posava Pere i Maria.I li vareig dir.-Però que fa el teu nom aci si tu estàs viva?-Mira Montserrat, si el meu cós encara viu, i de fet jo he continuat teballan, sortin, anan el Cine, però el meu cor, ha quedat enterrat amb ell¡¡¡.

La Maria i el Pere, quand el seu nevot Gabriel, (que es ara el meu marit), es va quedar sensse mare, i tenia només tres anys, el van acollir, com un fill.I ella, vidúa i tot, i trevallan moltíssim, li va donar una carrera, que aleshores era molt costosa. Es per això, que ara de velleta i quand, ja no es podia valdre per si mateixa, la varem cuidar i tindre a casa, amb nosaltres, aci a a Valencia, fins que el día 17 d´Octubre del 2007,amb 90 anys, va morir a casa als meus braços.La varem incinerar i desprès la portarem a Barcelona i enterrarem las sevas cendras amb el seu Pere i la bandera catalana que tan estimava.Ara els amants Pere i Maria ja estan junts per sempre.

Espero que vos agradi aquesta historia d´amor i a més a més verdadera.Montserrat Llagostera Vilaró.

1 comentario:

  1. amors com aquest no hi ha molts. Quina tendresa i com ho escrius.


    Marisa Escriche

    ResponderEliminar