MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 14 de mayo de 2008

AVUI PARLARE D´AMOR

Hola: De vegades diuen:Montse-Ets d´un altre planeta¡. Mireu, Jo vaig començar a sentir-me adolecent als 13 anys. Amb crepava el cabell per semblar grand. Tenia ganes de fer-ne 15.Per la cançò del Dúo Dinamico: 15 AÑOS TIENE MI AMOR¡¡¡.I el pobre Joan al meu pare, quin tip de patir¡¡¡.Ara si que el comprenc.Aleshores no ho entenia.Amb pujaben l´autoestima els piropos que amb deïan pel carrer i com aquella cançó de la Giojola Cinqüeti, NO TENGO EDAD PARA AMARTE.Jo somniaba amb el meu princep blau. Un noi per mi era com un guardaespatllas, un hombro per apoiar el cap mentres pasejava a la llum de la lluna.I ven bé que vivia a la lluna¡¡¡.Ara visc a Valencia. Aleshores només hi coneixia la lluna. No cal dir que el meu ideal, tenia que ser molt mes alt que jo. I com son les coses, el meu maridet desde fa 38 anys, amb porta poca estaturaAl pot petit i ha la bona confitura., diu l´adagi. Però hi ha gent alta que son molt bona.Bueno aquesta tonteria, va durar poc, perque despres ja buscaba un noi amb bones cualitats morals.O sigui intel-ligent i bona persona. Vos he de dir que mai, mai amb vareig sentir reprimida. I amb feia respetar molt per els nois. I ara no es parla mai dels orgasmes de cor., que quand veias una persona que t´agradava el cor feia toc,toc,toc i era una sensació espiritual,fisica i gratifican. Les meves pel-liculas preferidas han sigut:WEST SAID STORY, CANDILEJAS, que la vareig veure als 7 anys i amb vaig fer un tip de plorar, QUE BELLO ES VIVIR, GIGANTE , LILI , EL BAILE i ara l´ultima EL DIARIO DE NOA,. jo crec que la TV, amb comptes de parlar tant de banyes, de violencia de genere, que s´ha de lluitar molt contra ella.També hauria de fer més propaganda de l´estimació i del verdader amor.Mireu, jo vaig escollir llegir las dos ultimas pagines de la Plaça del Diamant.Perque l´esguerradet del mitg, amb fa sentir una tendresa molt grand.Ja que enQuimet el primer marit, el trovo un xulo, un pocasolte i un egoiste.Ja se que pot-ser no sóc d´eixe món.Com diu la cançò d´en Raimon . Una poesia que vaig escriura als 18 anys:TOT ENS PORTARA POSESIA- SI APRENEM A SOMNIAR- C OSES DOLCES I BONIQUES, QUE EL COR ENS FAN BATEGAR- UNA FULLA DISECADA PERDUDA AMB UN LLIBRE VELL- AMB RECORDA AQUELLA ROSA QUE UN JORN AM REGALA ELL.- AQUELLA ERMITETA VELLA ON ANAVEM A RESAR- AMB RECORDA LA CAPELLA ON TOTS DOS ENS VAN CASAR. Montserrat Llagostera Vilaró

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada