MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

sábado, 17 de mayo de 2008

EN JOAN I EN GABRIEL, 2 HOMES IMPORTANS EN LA MEVA VIDA

El meu pare, el dia del meu casament


El Gabriel aproximadament L´ any 1963, actuant en el C.D.Amigó, el programa es deïa AMIGO APADRINA UNA ESTRELLA


En Joan Llagostera Vilaró, el meu estimat pare i jo. Quin dia més feliç¡¡¡ L´estimat Gabriel i jo, el dia del nostre casament, 28 de gener de 1970





Hola: Avui torno a escriure.

En Joan Llagostera Vilaró, el meu pare, i a més tinc als dos conoms com ell, ja que la mare també es deia Vilaró. I tan importan com ha sigut a la meva vida¡.Quand era joveneta com el meu angel de la guarda.Amb donava llibertat, pero vigilaba de que cap noi amb pogues fer mal. Avans la virginitat d' una noia era un valor molt gran si no ja estavas estigmatizada. Jo crec que no amb coneixia prou, doncs jo era molt modosa.Quand amb trucava un noi per telefon només faltava preguntar-li el seu nº de Carnet d´Identitat. Be però puc dir que era un home encantador.El seu ofici, era ebanista i ell mateix es dissenyaba els mobles, doncs havia estudiat dibuix a llotja i era un romántic del seu ofici, teniam al taller a casa, en una planta baixa de gracia, .I les seves aficions eran el teatre, la lectura, de vegades també li agradava escriura molt i ja he escrit en un altre apartat que dirigia teatre d´aficionats.A mi amb va ensenyar a recitar de petita i despres de més gran es preocupaba molt per mi.No volia que amb poses pantalons. I ara casi sempre vaig amb texans.També discutiam molt.Però en el meu interior jo buscaba un home com ell.Bè doncs, ara ja que soc gran, veig que cada vegada el meu carácter s´assembla més amb ell.Jo sempre dic que soc la seva llavor femenina.PARE, QUE ESTAS AL CEL- EL MEU ANGEL DELA GUARDA- LA TEVA LLAVOR FEMENINA, ET DONA LES GRACIES PER HABER-ME ENGENDRAT.I A LA MEVA DOLÇA MARE, GRACIAS PER PORTAR-ME A LA VIDA- GRACIES PER NO HABER-ME ABORTAT.Quand vareig escriu-re aquest vers, la mare encare vivia.Ara ja està també al Cel.

I ara li toca al Gabriel: El pare dels meus fills.Del Setembre del 68 al Gener del 70, el meu promés.I fins ara, i que per molts anys sigui aixi el meu espós. Junts desde aleshores hem anat creixent junts . Ell, tenia 26 anys i jo 20, quand ens varem casar, a la Parroquia de San Joan Batiste de Gracia(La mateixa que la Colometa de la Plaça del Diamant).I a Gràcia varem viure , al carre Alsina, fins a finals del any 75 que varem venir a Valencia, amb el Pere amb 5 anys i el Jordi amb 1 i mig.LAlbert, ja es valencia.Encare que les nostres aficiones no siguin les mateixas, doncs ell es molt deportista,molt treballador, jo diria que es massa actiu i tot.En cambi jo, sóc mes quieta, m´agrada molt llegir, escoltar musica, escriure, recitar,ballar i xerrar¡¡¡ Fins amb això som diferents, doncs ell es mes callat.Pot-ser que comque es professor d´Ingenieria de Materials a la U.P.V., hi donant classe te que parlar molt´.-Montserrat no pots callar una mica?.-Noi quin sacrifici més gros amb demanas.¡Bueno al Gabriel li agradava molt cantar de jove.Ell va cantar alguns diumenges al matí , en directe a les emisores de Radio Juventud i Miramar`.Inertpretava cançons italianas del Festival de San Rem .Ara, amb els seus 64 anys, encare juga a futbol, al camp dels jardins on vivim, amb veins molt més joves que ell. S´assembla al seu tiet Ramón, que va morir els 95 anys i era molt fort i actiuJo sempre dic que les diferencias equilibran la balança.Doncs si fossim els dos nerviosos, ens enfadariam molt més i si fossim els dos calmats. quin aborriment¡¡¡. Montserrat Llagostera Vilaró

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada