MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

domingo, 25 de mayo de 2008

LA MADRE AMADA LUISA MARTINEZ-MALO

Aci teniu una de las ultimas fotos de la Madre Amada Luisa Martinez Malo, amb al seu germà.Ella va neixar el 30 d´Abril de 1918 i va morir el 16 d´Agost del 2002.Aquesta foto, e informació le obtingut gràcies a Google d´Internet.Per mi es genial.


Bon día: Que contenta que estic de tindre l´Inernet, si es fa servir per bé es fabulós. Feia temps que pensaba amb la Madre Amada Luisa Martinez Malo. I buscant-la m´en vaig enterar per una página que es va morir, fa pocs anys. Jo vaig preparar-me per treballar amb una oficina a Orientación Católica para Oficinistas. que estava situada a les Rambles de Barcelona, al costat del Sepu. Al cap de dos o tres mesos de començar el Curs, van posar de Directora i Professora de Religió, a la Madre Amada Luisa Martinez Malo, una monja que havia vingut de Cuba l´any 1961, per cuestions politicas.Jo la recor-do amb un gran carinyo.Era molt morena, de mitjana estatura, primeta i tenia les "ojeras" molt marcadas.La recordo molt al-legre, però renoi quin genit.Un día una alumna va fer la gracieta de tirar una bomba fetida a la clase de religió,I jo, com-que per dinar havia menjat broquil amb mongetes amb va agafar al risa.-Has sido tú Llagostera¡¡¡ I jo amb vaig posar a plorar perque era inocenta.Al final es va descobrir que havia sigut una"gata maula", però el ,disgust m´el vaig endur i gros.No hi ha rés que m´exasperi més que l´injusticia.Però després es va aclarir tot i la madre amb va conçolà. Les clases de Religió eran molt amenas, i a més a més ens parlava de Pînar del Rio, de la seva familia i era molt avançada pel seu temps.Tot i sent monja era partidaria de les clases mixtas, o sigui que els nois i las noias, estudiessin junts desde petits.Un día que va trovar a dos companyas abraçadas i fensse carantonyas com si fossin novias, es va posar feta una fiera.El día que jo vareig complir 15 anys i vaig portar caramels.Amb va dir en Cuba, es la edad de la niña bonita, o sigui que ja es consideraban casi casaderas.L´ ultima vegada que la vareig veura, va ser que vaig anar a oficinistas.Era l´any 1974, jo estava, embaraçada del meu segon fill Jordi.Va estar molt contenta que la visités.-Madre Amada Luisa, se que ahora estará con el Señor, del que estaba tan enamorada.Si desde el Cielo me puede ver, sepa que nunca la olvidaré.Montserrat Llagostera Vilaró

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada