FOTO DEL GABRIEL QUAN BALLAVA BALLETS CATALANS

EL MEU MARIT, GABRIEL, EL 8 DE DECEMBRE DE L´ANY 1957, TENIA 14 ANYS., AMB LA SEVA PARELLA DE BALL. EN EL PALAU DE LA MUSICA CATALANA, A BARCELONA

Bones tardes:

Ahir vareig parlar de les meves aficions sadanistas.

El Gabriel no ballava sardanes, però de jovenet havia ballat ballets catalans.

Inclùs havia actuat en el Palau de la Musica Catalana,de Barcelona.

I en aquesta entrada, poso una fotografia d´ell i de la seva parella de ball feta el Palau de La Música Catalana de l´any 1957.

PAU, AMOR, SALUD I ARMONIA.

Desitjo per tothom, desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

RECORDS DE LAS SARDANAS

HE TRIAT AQUEST VIDEO DEL YOUTUBE.PERQUE LA SARDANA ES MOLT ALLEGRA. ES DIU SOTA EL MAS VENTÒS

JO EL MES MAIG DE 1974, A LA PLAÇA CATEDRAL, AMB EL PERE I EL JORDI QUE QUASI NO ES VEU,JO TENIA 25 ANYS, EL PERE 3 I MIG I EL JORDI UN MES, A LA SOLAPA PORTO LA BANDERETA DE LA VOLUNTAD PER LES SARDANES

JO TENIA 25 ANYS, L´ANY 1974,M´HAVIEN DEPILAT MASSA LES SEIAS(CEJAS)

ANY 1974, SARDANES A LA PLAÇA DE LA CATEDRAL DE BARCELONA, UN DIUMENGE AL MATI

Bon día:

Avui recordo un diumenge el mati de l´any 1974.encare viviem a Barcelona.Jo tenia 25 anys, els meus fills el Pere, 3 anys i mig i el Jordi, un mes.

Aquell día vaig dirli en el Gabriel:-¿Per qué no anem a la Pza. de la Catedral a ballar sardanas?

La que ballava serdanas era jo.En Gabriel amb mirava.

I dit i fet, ens en varen anar cap allà.

I jo tota cofoia per lluir de fills, amb els coneguts i conegudes que trovabem i encare eran solters/as.

Ara no se si continuaran posaban la bandetera, demanan la voluntad per les sardanes.Aleshores encare o feian.

Quina llàstima que aci a Valencia no en facin¡¡¡.

Avui he triat un video del youtube, d´una sardana molt allegre es diu SOTA EL MAS VENTOS.Anava a posar LA SANTA ESPINA, aquesta sardana la duc en el meu cor.No le posada perque no es pensin que amb vull ficar en politique.

Es que hi heredat fins i tot del meu pare el seu amor per les SARDANES.

A la Plaça de Sant Jaume va coneixar a la meva padrineta, padri, i els amics de l´Agrupaciò.Ell quan jo era petita, ja m´en ensenyava.Però al final les vareig apendre a ballar a L´AGRUPACIO CULTURAL FOLKLORICA DE BARCELONA, quan tenia 12 anys.

I tan anar a ballar sardanes i al final amb casar amb en Gabriel, que no hi anava.Però ell havia ballat ballets catalans en el Palau de la Música.

Quan encara vivia a Barcelona, i el meu fill Pere tenia 2 anys.Algún dimecres a la tarda m´el havia endut a la Pza. de la Catedral, perque conegués les Sardanes.

Crec qu´aquesta es la tercera entrada del meu blog que parlo de LA DANÇA MES BELLA DE TOTES LES DANCES QUE ES FAN I ES DESFAN .PER MI ES LA DANÇA DE LES ENERGIES, PERQUE TOTS JUNTS LA BALLEM AGAFATS DE LA MA, FORMAN UNA ROTLLANA.

Que tingueu un bon dia PLE DE PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

FOTOS DEL DISSABTE PASSAT, FETAS A LA FIRA MEDIEVAL

FOTOS TENDRAS DE LA MEVA NETA LUCIA,LA BURRETA I JO, FETAS EL 14-2-2009. A LA FIRA MEDIEVAL DE LA PLAÇA DE BOUS DE VALENCIA

Bones tardes:

Ahir el meu fill en va enviar les fotografies de La Fira Medieval fetas el dissabte passat a La Plaça de Bous de Valencia.

I per fi amb vaig poguer retratar amb el meu animal preferit l´ase (burro).

Més ben dit era una burreta embaraçada de nou mesos.

Quina tendresa amb va inspirar.Disfrutar de la meva neta , veurela passenjan amb la burreta i jo poguer acariciar l´animalet.

Era suau com el Platero semblava de cotò( algodón).

Veieu aquestes petitetas coses, a mi amb fan sentir la dona mes rica del mòn.

Jo m ´estimo molt als animalets i no m ´agraden les Corridas de Toros.

Es per això que no vaig mai a la Plaça de Bous.Però aquesta vegada era diferent.Aquells burrets estavan ben tractats i eren l´allegria de les criaturas.

Ara ja es hora de fer el dinar.

BON DIA PER TOHOM. PAU IBÈ.

Desde Valencia amb molt de carinyo.Montserrat llagostera Vilaró

AQUELLAS XOCALATADES, QU´ES FEIAN A LA FESTA MAJOR

L´ESTIMADA TIA GENARA, ERA COM SI FOS LA NOSTRA AVIA

A MA ESQUERRA L ´ANTOÑITA, AL MIG LA MEVA COSINETA ROSA, QUE TENIA 9 ANYS, I A LA PUNTA JO AMB 7, L´ANY 1956

Bon día:

Avui he triat una fotografia qu´estem la meva cosineta Rosa, una nena que es deïa Antoñita i jo.

I recordo amb tan carinyo, aquella tarda en el c/.Wifredo de Barcelona, on vivia la nostra estimada tia Genara, qu´ era la segona esposa del meu avi, i que per nosaltres era com una avia, ja que es l´unica que varem coneixer.

Ja vareig explicar que la meva cosineta Rosa i jo, de petitas, erem com a germanetas.

Compartiem moltes tardes del diumenge a casa la tia Genara, que aleshores ja s´havia quedat vidúa del nostre avi.

La Rosa es la filla del germà de la meva, mare el tiet Daniel.Tan ell com la meva mare, ja van morir fa anys.

La tia Genara, tambè es va morir, ja sent molt velleta.

Però, jo recordo, amb il-lusiò, amb allegria ,aquets moments viscuts de la meva infantesa.

I això es la ventatje que tenim les persones, que mentres conservem la memòria, podem reviure en la nostre ment els petits moments, sencills, però plens de riquesa espiritual.

I avui el meu record es aquella tarda de Festa Major, el el carrer Wifredo, on vivia la tia Genara, i amb tot el seu carinyo ens va preparar la xocolata desfeta, i amb els seus tassons, i gots, aleshores els vasos de plàstic s´utilitzaven molt poc.

Per mi aquests moments vàren ser d´una plenitud tan gran¡¡¡.

I amb pocs diners, disfutavan.

Aleshores no jo pensava amb el sexe.Només si amb mirava el nen que m ´agradava el cor amb feia toc,toc...

No voldria ser carca.Jo no entenc gens encare que devagades opini. Però no se quins resultats hi haurà, amb tanta llibertat sexual desde tan petits.

El que observo, es que cada dia hi han mès dones maltratades, i ja de jovenetas.

El menys avans els nois mantenian l´illusiò ide novios, respetavan i adoravan a la novia.

I els falsos es treian la mascareta de casats.Però els homes bones persones, continuaban respetan a la dona.

La veritat que amb el panorama que ens ensenyen avui dia.Jo potser m´hauria fet missionera.

Sort que vaig trobar el Gabriel que es una bona persona.

Tinc molta pena quan veig els joves defraudats, a pesar de tota la llibertat sexual.

Però no amb feu cas.Jo sòc una romàntica empedernida, encare que lluito per l´igualtat de la dona.el que penso que cada cosa te la seva edat, i el volguer corre tan, de vegades les criatures es poden estampar i fer malbè la seva vida.Bueno això es feina per els psicòlegs.

Jo voldrie veure els joves feliços, que sabessin apreciar les petites coses.Qu´estimessin de veritat, no solsamen utilizar el còs i ja està.

I desprès d´aquest sermò.

Desitjo PAU, AMOR, SALUT I ARMONIA, PER TOTHOM, SOBRETOT PER LA JOVENTUD.

Amb carinyo, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

UNES ESTROFES DE MOSSEN CINTO VERDAGUER A LA VERGE DE MONTSERRAT

MOSSEN CINTO VERDAGUER SACERDOT, EN ELS PRIMERS TEMPS DE LA SEVA ORDENACIÒ

MOSSEN CINTO VERDAGUER VA MORIR L´ANY 1902. FOTO EN EL SEU LLIT DE MORT, VESTIT AMB L´HABIT DELS GERMANS MENORS DE SANT FRANCESC.

Bon día:

Ara tinc el devant meu, un llibre que parla de la vida de MOSSEN CINTO VERDAGUER, gran poèta i sacerdot català, i jo afegeixo que baix el meu humil punt de vista va ser un Sant.Va neixa l´any 1845 y va morir l´any 1902.

I del meu pare he heredat una gran devociò per ell.

I amb emociò estic copian unes estrofes, dedicades a la Mare de Dèu de Montserrat, del la qu´ell era un fervoròs devot.

Son 4 estrofas de diferentes etapas de la seva vida.

La primera la cantava quan era un adolescent:

MORENETA N ´ES LA VERGE

DE QUI ESTIC ENAMORAT

La segona, en les viatges que emprenguè, tal vegada perdut en mig del mar:

LLUNY DE MA PATRIA BELLA,

EN CALMA O EN TEMPESTAT,

SIAU LA MEVA ESTRELLA,

VERGE DE MONTSERRAT

La tercera , essent ja un ancià, en mig de les tempestas de la terra, com va dir ell

CINCUANTA ANYS QUE US SEGUEIXO

SEMPRE MEU TRET A CAMÍ,

SIGAU UNA ESTRELLA DE L´ALBA,

O MA ESTRELLA DEL MATI.

I quan va escriure aquesta cuarta encare era més vell

UN DIA DE GRAN TRISTESA,

M´EN PUJAVA A MONTSERRAT,

A POSAR-ME A VOSTRES PLANTES

OH VERGE DEL PRINCIPAT.

En aquella época una persona als 50 anys, ja es considerava vella.

Ell mori a l´edat de 57 anys.

Aquestes dates les he tret del llibre, qu´ en aquesta entrada adjunto la fotografia.

PAU I BÈ. Desde Valencia.Amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

RECORDS I PENSAMENTS TENDRES

EL MEU FILL ALBERT, TENIA 5 ANYS. CARNAVAL DE L´ANY 1988

EL MEU FILL ALBERT, TENIA 7 ANYS. CARNAVAL DEL ANY 1990

Bones tardes:

Uns records i pensaments tendres venen a la meva ment.

Sòn els Carnavals dels anys 1988 i 1990

L´any 1988, el meu fill Albert tenia 5 anys.El vareig disfrassar de Superman.La tieta Maria, li havia regalat el traje.Era tan allegra i graciòs.

L´ any 1990 el vareig disfraçar de pallaset.Tenia 7 anys

Jo li vareig fer l´hermilla i la perruca(peluca), amb tela rosada i llana groga) i desprès el més fácil va ser posar els pedaços en els pantalons.I el Gabriel el va maquillar la cara. I li va comprar un bombin vermell i rellotje enorme

I que conten qu´estava. A la tarda a l´escola varen fer concurs de disfresses.

Dèu meu que depressa m´en passat els anys.

D´això ja fa 19 anys i sembla ahir.

TAN ALLEGRE I AXARIT,

AIXI ERA L´ALBERT,

QUAN ENCARA ERA PETIT.

Ara a la que disfrassan es a la meva neta Lucia .

Que acabeu de passar un bon día.

PAU I BÈ.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

ELS APEGOS, ELS MEUS RECORDS.

LA MEVA MARE I JO, QUE TENIA SET ANYS, EN EL BATEIG DE LA MEVA COSINA ROSA MARIA

Bones tardes:

Ara son les 19 h.

Els diumenges a la tarda que no surto de casa busco fotos antigas.

I avui he tret un recuadre de la meva mare i jo quan tenia set anys.

Ja pot estar de moda ja, i poden predicar alguns psicòlegs que es una perdùa de temps, conservar en la ment coses del pasat.

Doncs, jo tossuda que tossuda.Per aci no passo.Sobretot quan les coses sòn boniques i amb donen relaxaciò quan les recordo.

Jo se seleccionà molt bè. Si ve a la ment alguna cosa que no m´agrada, com per exemple algun dia que amb castigaban.Sabeu que faig?.

Per exemple.Quan vaig a la platja i estic a la vora del mar.Penso amb mi quan era petita i si amb van deixar algun dia que amb portaria malamen sense anari.M´imagino que sòc petita i aquella escena, i es com perdonar a la meva nena interior i regalarli aquell dia de platja que es va perdre.

Però no vull ser rencuniosa.

Ja vareig explicar que de petita m´agradaven les castanyoles.I com que no me les varen comprar, doncs el día que vaig fer 50 anys, li vaig dir a en Gabriel que me les regalès.

Això en psicologia es diu SANAR LA NIÑA INTERIOR.

Jo ja la vareig sanar molt quan vivien els meus pares, doncs jo li vareig dir en el meu pare, que no m´agradava que m´hagués castigat.D´això fa molts anys.Ara li estic agraida, doncs gràcies a l´educaciò que amb va donar, crec que sóc una bona persona.Dic amb va donar, perque ell era molt recta.La mare era més tobeta.

Doncs, si, tinc molts apegos.I no passa rès

Per exemple tinc apego a la llibreria i taula del menjador, les cadires ja les varen cambiar

Ara el Gabriel vol que comprem un menjador nou.

I jo començo a dir:

-Aquesta taula conserva les energies de moltes celebracions.

-I la llibreria encare qu´estigui deslluida me l´estimo molt.

-Ah i no vull que amb llençis rès.

I el Gabriel diu:

-S´ha de tirar mitja casa.

I jo contesto:

-Naranjas de la China.

Que vol dir:

- Ni pensaro.

Amb això m´assemblo en el meu pare.

I cada persona es com és

Tots som irrepetibles.

El que passa que si tothom fós com jo, pot-ser hi hauria més paro.Perque ningú cambiaria rés.

Avui intento escriure amb una mica d´humor.

I tornan a parlar d´apegos.

Tambè m´agraden moltes pel-liculas antigas.

I menos mal que li tinc apego en el meu marit,desprès de 39 anys de casats.

PAU, AMOR I ARMONIA

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró