Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 18 de febrero de 2009

AQUELLAS XOCALATADES, QU´ES FEIAN A LA FESTA MAJOR

L´ESTIMADA TIA GENARA, ERA COM SI FOS LA NOSTRA AVIA
A MA ESQUERRA L ´ANTOÑITA, AL MIG LA MEVA COSINETA ROSA, QUE TENIA 9 ANYS, I A LA PUNTA JO AMB 7, L´ANY 1956

Bon día:

Avui he triat una fotografia qu´estem la meva cosineta Rosa, una nena que es deïa Antoñita i jo.

I recordo amb tan carinyo, aquella tarda en el c/.Wifredo de Barcelona, on vivia la nostra estimada tia Genara, qu´ era la segona esposa del meu avi, i que per nosaltres era com una avia, ja que es l´unica que varem coneixer.

Ja vareig explicar que la meva cosineta Rosa i jo, de petitas, erem com a germanetas.

Compartiem moltes tardes del diumenge a casa la tia Genara, que aleshores ja s´havia quedat vidúa del nostre avi.

La Rosa es la filla del germà de la meva, mare el tiet Daniel.Tan ell com la meva mare, ja van morir fa anys.

La tia Genara, tambè es va morir, ja sent molt velleta.

Però, jo recordo, amb il-lusiò, amb allegria ,aquets moments viscuts de la meva infantesa.

I això es la ventatje que tenim les persones, que mentres conservem la memòria, podem reviure en la nostre ment els petits moments, sencills, però plens de riquesa espiritual.

I avui el meu record es aquella tarda de Festa Major, el el carrer Wifredo, on vivia la tia Genara, i amb tot el seu carinyo ens va preparar la xocolata desfeta, i amb els seus tassons, i gots, aleshores els vasos de plàstic s´utilitzaven molt poc.


Per mi aquests moments vàren ser d´una plenitud tan gran¡¡¡.

I amb pocs diners, disfutavan.

Aleshores no jo pensava amb el sexe.Només si amb mirava el nen que m ´agradava el cor amb feia toc,toc...


No voldria ser carca.Jo no entenc gens encare que devagades opini. Però no se quins resultats hi haurà, amb tanta llibertat sexual desde tan petits.

El que observo, es que cada dia hi han mès dones maltratades, i ja de jovenetas.

El menys avans els nois mantenian l´illusiò ide novios, respetavan i adoravan a la novia.

I els falsos es treian la mascareta de casats.Però els homes bones persones, continuaban respetan a la dona.

La veritat que amb el panorama que ens ensenyen avui dia.Jo potser m´hauria fet missionera.

Sort que vaig trobar el Gabriel que es una bona persona.

Tinc molta pena quan veig els joves defraudats, a pesar de tota la llibertat sexual.

Però no amb feu cas.Jo sòc una romàntica empedernida, encare que lluito per l´igualtat de la dona.el que penso que cada cosa te la seva edat, i el volguer corre tan, de vegades les criatures es poden estampar i fer malbè la seva vida.Bueno això es feina per els psicòlegs.


Jo voldrie veure els joves feliços, que sabessin apreciar les petites coses.Qu´estimessin de veritat, no solsamen utilizar el còs i ja està.

I desprès d´aquest sermò.

Desitjo PAU, AMOR, SALUT I ARMONIA, PER TOTHOM, SOBRETOT PER LA JOVENTUD.


Amb carinyo, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró










No hay comentarios:

Publicar un comentario