MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

domingo, 15 de febrero de 2009

ELS APEGOS, ELS MEUS RECORDS.

LA MEVA MARE I JO, QUE TENIA SET ANYS, EN EL BATEIG DE LA MEVA COSINA ROSA MARIA


Bones tardes:


Ara son les 19 h.


Els diumenges a la tarda que no surto de casa busco fotos antigas.


I avui he tret un recuadre de la meva mare i jo quan tenia set anys.


Ja pot estar de moda ja, i poden predicar alguns psicòlegs que es una perdùa de temps, conservar en la ment coses del pasat.


Doncs, jo tossuda que tossuda.Per aci no passo.Sobretot quan les coses sòn boniques i amb donen relaxaciò quan les recordo.


Jo se seleccionà molt bè. Si ve a la ment alguna cosa que no m´agrada, com per exemple algun dia que amb castigaban.Sabeu que faig?.


Per exemple.Quan vaig a la platja i estic a la vora del mar.Penso amb mi quan era petita i si amb van deixar algun dia que amb portaria malamen sense anari.M´imagino que sòc petita i aquella escena, i es com perdonar a la meva nena interior i regalarli aquell dia de platja que es va perdre.


Però no vull ser rencuniosa.


Ja vareig explicar que de petita m´agradaven les castanyoles.I com que no me les varen comprar, doncs el día que vaig fer 50 anys, li vaig dir a en Gabriel que me les regalès.


Això en psicologia es diu SANAR LA NIÑA INTERIOR.


Jo ja la vareig sanar molt quan vivien els meus pares, doncs jo li vareig dir en el meu pare, que no m´agradava que m´hagués castigat.D´això fa molts anys.Ara li estic agraida, doncs gràcies a l´educaciò que amb va donar, crec que sóc una bona persona.Dic amb va donar, perque ell era molt recta.La mare era més tobeta.


Doncs, si, tinc molts apegos.I no passa rès


Per exemple tinc apego a la llibreria i taula del menjador, les cadires ja les varen cambiar


Ara el Gabriel vol que comprem un menjador nou.


I jo començo a dir:


-Aquesta taula conserva les energies de moltes celebracions.


-I la llibreria encare qu´estigui deslluida me l´estimo molt.


-Ah i no vull que amb llençis rès.


I el Gabriel diu:


-S´ha de tirar mitja casa.


I jo contesto:


-Naranjas de la China.


Que vol dir:


- Ni pensaro.


Amb això m´assemblo en el meu pare.


I cada persona es com és


Tots som irrepetibles.


El que passa que si tothom fós com jo, pot-ser hi hauria més paro.Perque ningú cambiaria rés.


Avui intento escriure amb una mica d´humor.


I tornan a parlar d´apegos.


Tambè m´agraden moltes pel-liculas antigas.


I menos mal que li tinc apego en el meu marit,desprès de 39 anys de casats.


PAU, AMOR I ARMONIA


Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró










No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada