TRES MANERAS PERSONALES PARA APROVECHAR UN POLLO

LA MEVA MARE DE JOVE, ES DEIA CARMEN I EL MEU PARE LI DEIA, CARMENCITA LA BUENA COCINERA

UN POLLO CRIADO EN EL CAMPO, HOY CASI TODOS SON DE GRANJA.

Bon día, Buenos días:

Hoy escribo en castellano, en atención a personas de paises latinoamericanos, que siguen mi blog.

Hoy voy a contar mi manera de aprovechar un pollo.

CALDO

ESCALDAR LAS PATAS DEL POLLO Y PELARLAS,

LIMPIAR LA MOLLEJA.

SEPARAR LAS ALITAS , EL ESPINAZO,

SI EL POLLO ES MUY GRANDE, TROCEO LOS MUSLOS

Y PONGO DOS TROZOS.

LOS HUESOS DE LAS PECHUGAS, TAMBIEN LOS UTILIZO.

PONGO A HERVIR EL AGUA 1, 5 LITROS, PARA 4 0 5 PERSONAS,

CUANDO HIERVE, LO ECHO EN EL AGUA.

ENTONCES, PELO UNA PATATA, UNA ZANAHORIA, APIO, UN TROZO DE AJO PUERRO,

(LAS VERDURAS, PUEDEN SER A GUSTO DEL CONSUMIDOR.).

YO, LO HAGO CON LA OLLA A PRESION Y LO DEJO HERVIR 1/2 HORA

SI LO HIRVIERA CON OLLA NORMAL LO DEJARIA HERVIR UNA HORA

SI SE HA EVAPORADO MUCHA AGUA SE LE PUEDE AÑADIR.

LUEGO, LO CUELO, DESMENUZO,LA CARNE DEL POLLO,

LO MEZCLO CON EL CALDO Y AÑADO ARROZ, FIDEOS,

O LA PASTA QUE SE PREFIERA, TAMBIEN PUEDEN SER MACARRONES.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

LOS MUSLOS

A LOS MUSLOS LES QUITO LA PIEL,

LES ECHO PIMIENTA NEGRA , SAL,Y UN CHORRITO DE LIMÓN

Y LOS ASO A LA PLANCHA.

--------------------------------------------------------------------------------------------------

LAS PECHUGAS Y EL HIGADO

CORTO LAS PECHUGAS LAS HAGO A FILETES,

EN UN PLATO BATO DOS HUEVOS,BIEN BATIDOS,

EN OTRO PLATO HARINA DE PAN RAYADO,

PASO PRIMERO LOS FILETITOS POR EL HUEVO,

LUEGO POR LA HARINA DE PAN RAYADO.

Y LOS ECHO EN UNA SARTÉN O FREIDORA,

CON EL ACEITE BIEN CALIENTE.

CUANDO ESTEN DORATITOS LOS SEPARO,

ESCURRIENDO BIEN EL ACEITE.

SI SOBRA HUEVO,

SE PUEDE HACER UNA PEQUEÑA TORTILLITA.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

BUEN PROVECHO.

BON PROFIT.

Esta manera de cocinar el pollo, la aprendí de mi madre, se llamaba Carmen. Mi padre la llamaba Carmencita la buena Cocinera.

Esperando haber sido útil, con todo mi cariño. como siempre os deseo PAZ, AMOR Y ARMONIA.

Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

ELOGI ALS HOMES QUE SON BONES PERSONES

EL MEU PARE AMB MI DE PETITA. ELL VA SER MOLT BONA PERSONA

Bones tardes:

Aquest mati he anat al hospital a veure un familiar.

I a l´habitaciò hi havia un matrimoni molt gran.

El senyor m´ha dit que feia més de 60 anys que eran casats.

I que es varen posar a ser novios quan ella tenia 16 anys.

Me quedat admirada amb la tendresa que la tractava.

Era un senyor tot dulçura amb la seva dona.

I quina dedicació i paciencia, m ´han dit que estava la seu costat.I ella dolça amb ell.

I avui el meu escrit es un elogi els homes que son bones persones.

El meu pare va ser un d´ells.

Li agradava la poesia. L´educació, les belles arts.

Era sensible i a la vegada masculí.

Ell m´havia dit que més d´una vegada havia plorat, patin per mi.

Quand jo estava malalta era ell, el que sentat en el balancí, el costat del meu llit amb vetllava.

Ja he explicat, que va ser un pare protector.

Avui m´he donat conte, que de tan en tan a la T.V. també s´haurien de donar noticies de parelles que s´estimen i respetan.D´homes bons.

Ni han molts, molts.Però per desgracia aquets no són noticia.

Desde Valencia,PAU, AMOR I ARMONIA I DESITJO DE TOT COR QUE ELS HOMES QUE SON BONES PERSONES, SIGUIN CADA DIA MÉS NOTICIA.

Montserrat Llagostera Vilaró

LA GRACIA DE SER UNA DONA, DEDICAT A LA MEVA MARE

http://es.youtube.com/watch?v=1Dsf-LUjj5I
LA MEVA MARE I JO DE PETITETA

Bones tardes: Aci amb teniu jo, la Montserrat, una dona i orguillosa de sero.
Orgullosa de la meva mare.Una dona que es creia débil, però que en ralitat fa ser molt forta.

Una dona trevalladora que sense massa holgura económica, amb companyia del meu pare.Va pujar dos fills.

Una dona que deia que es trovaba malament, per que ho tirava tot endavan.

Alguna vegada havia dit:Es que més val neixa gos de casa bona, que dona.I això que el meu pare era un Sant.Tots tenim els nostres defectes.

I avui amb faig aquestes reflexions.

Que te psicologicament un home que no pugui tindre una dona?

Jo crec que l´unica cose que ens diferencia es la anatomia i la força física.

I això tambè hauria de veures si ells serian capaços de tindre més d´un fill.

Jo crec, que després de parir el primer, ja no s´atrevirien a tindre el segon.

Que maltractades en sigut les dones per la societat mascliste.

Hi havia un gran escriptora catalana, CATERINA ALBERT, que va tindre que publicar els seus llibres amb el nom VICTOR CATALA, es la autora de la novel-la SOLITUD.

I això per qué?.

Jo com a mare de tres fills, sempre he predicat l´igualdat de drets.El respeta entre els dos sexes.

I no hi ha dret que s´utilisint les criatures, per fer-se la punyeta lesd parelles separades.

A mi m´agrada ser una dona.Una dona que pugui contestar i protestar quan les coses no amb semblen bè, sempre respetan els demés.

An tigamen a les Masies Catalanes, hi haviá l ´hereu i la pubilla. I l´hereu era el amo i senyor de les terres y la pubilleta pasava a segon terme.Ara no se com están les lleis catalanes.

Ara explicaré en castella.

En esta entrada pongo un video leido por mi. Se llama LA PUBILLETA.

En las masias catalanas, antiguamente habia el heredero(hereu) y la heredera(pubilleta).

La lectura se trata de una niña de 5 años la heredera de una masia catalanaCAN PI, que cuando nace su hermanito, se deprime a causa de los celos provocados por la misma gente del pueblo, incluido por su padre, que le dicen que el heredero se lo ha quitado todo.La niña va enfermando poco a poco, hasta que se muere y la madre mientras da el pecho, le dice a su hijo.Tu eres el heredero de la masia, pero de mi corazón ella es la heredera.

Desitjan PAU I BE, acabo amb carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

QUAN ES TANCA UNA PORTA, S´OBREN DOS FINESTRAS

Bon día:

Començo amb frases positivas. QUAN S´ENS TANCA UNA PORTA DÈU EN OBRE DOS FINESTRES.Pels que no creuen, LA VIDA ENS OBRA DOS FINESTRES(VENTANAS)

CADA DIA UN DIA NOU.

I això ajuda a viure.

A tirar endavan.

A no ensorrarse (hundirse).

A mi m´en passat moltes coses.Bones i no tan bones.

La FE per mi es i ha sigut terapéutica.

Meditá frases positivas també.

El cervell l´hem d´alimentar, amb Pensaments d´Amor, d´Esperança, de Caritat.

Jo això ho he trovat, amb l´Educaciò Cristiana, que hem donaren de petita i que ara s´està atacan tan.

Però a les persones que no creuen, que jo les respeto molt, encare que algunas no respetin les meves creencias. Els hi dic, que siguin positivas. Que lluitin.que quan es TANCA UNA PORTA S´OBREN DOS FINESTRAS, quan menys ens ho pensem, en aquest cami tan plé de pedres que es la vida, es troba un altre caminan que ens apoia.

Vareig apendre que encare que Dèu no es vegi.Nosaltres hem de ser les seves MANS per fer el BÉ.

Crec que no es necesari gastar diners amb autobusos,per defensar la nostra FE, simplemen

procurá seguir el Camí que ens va marca Jesús: AMAOS LOS UNOS A LOS OTROS COMO YO OS HE AMADO.

I ja no jutjo ni busco, ni amb menjo el "coco". Penso moltes vegadas amb aquella frase del vers que amb va escriure el meu pare a l´Estampa de la meva Primera Comunió.AMB VOS BEN UNIDA FARE EL MEU CAMI.(CON VOS BIEN UNIDA HARE MI CAMINO).

Acabo per avui.Desitjan que arribi ben aviat la PAU per tot el món.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

FOTOS DE L´ANY 1990, ULTIM QUE EL MEU PARE VA VINDRE A VALENCIA

LA MARE QUE ACI TENIA 79 ANYS I JO 41 ANYS. A SIETE AGUAS. ABRIL 1990

JO, QUE ACI TENIA 41 ANYS, AMB ELS MEUS PARES. ABRIL 1990

ABRIL DE 1990, ELS MEUS PARES, AMB EL MEU FILL ALBERT, A LA TERRASSA DE LA CASETA DE SIETE AGUAS

Bon día:

Avui escric sobre l´ultim any que el meu pare va poguer vindre a Valencia.

Va ser l´Abril del any 1990. Al mes de febrer de 1.991, s´en va pujar al Cel.

Tenia 78 anys i ja no es trovaba gaire bè.Tenia molt poca energia i semblava més gran.

Nosaltres aleshores anaven a Siete Aguas, poble de montanya, de la zona de la Valencia Castellana, aprop de Requena.

Ara fa uns tres anys varem deixar la caseta, perque la mestressa(dueña) la va vendra(vendió) amb un constructor, que la va tirar, per contruir nou edifici. Ara l´obra está parada i jo quan i passo sento tristesa, perque aquella caseta tenia una gran terrasa, desde on podia disfrutá de la naturalesa.

Aleshores no varem buscar res mès, perque teniam l´avia(abuela) a casa(la tieta d´en Gabriel), i ja no hi podiem anar.

El meu pare era un enamorat de la montanya.Però aquell ultim any, ja no distrufava.

No se que amb passa que cada dia m´enrecordo més d´ell.

I les fotos que he posat avui son fetas a la caseta de Siete Aguas.

Jo no hem puc estar d´anari de tan en tan i m´agradaria tornar a llogar(alquilar) una caseta, en aquest poble, a on les aigües son tan bones i l ´aire tan pur.

Aquesta societat tan especuladora, va porta a enderrocar una caseta que encare estava molt bè,

I mireu ara les obres estàn parades i una bonica(bonita) caseta de poble, s´ha convertit en un esqueleto amb cuatre forats(agujeros).

I ara torno cap al present i m´en vaig posar a fer coses de la casa.

Per mi els meus records, son tresors, que mentres pugui, aniré alimentan, pesi a qui pesi.

Encare que la situació actual està plena de pesimisme.I les guerres no paren, com sempre amb tot el meu cor, desitjo PAU, AMOR, ARMONIA, per tot el món.

Amb carinyo desde Valencia. Montserrat Llagostera Vilaró

UNA HISTORIETA ANTIGUA DEL T.B.O.

SI QUIEREN AGRANDARLA PARA VERLA MEJOR, PINCHEN LA IMAGEN CON EL RATON


Hola:Ahora, escribo un poco en castellano.
Y he puesto esta historieta de un T.B.O. muy antigüo.
Quien la dibujó, fue el dibujante URDA.
Ahora me ha apetecido, poner un poco de humor en mi blog.
Y dar a conocer un poco a aquellos grandes dibujantes del antigüo T.B.O.
Pienso que de cuando en cuando una chispa de humor tambien es muy relajante.
Deseo terminen de pasar el dia lo mejor posible.
Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

RECORDO UN DIUMENGE AL MATI PASSEJAN AMB EL MEU PARE

EL MEU PARE L´ANY 1962. TENIA 50 ANYS

JO SENTADA AL PORT DE BARCELONA, ERA L´ANY 1962.TENIA 13 ANYS

Bones tardes:

Repasant fotografies i mirant aquesta qu´estic sentada en el PORT DE BARCELONA.

M´encordo un dels diumenges, quand jo tenia 13 anys i el pare 50.Que varem anar tots dos a passejar per STA MARIA DEL MAR I PER EL PORT DE BARCELONA.

A mi de joveneta, m´agradava molt passejar amb el meu pare, per els Antics Barris de Barcelona.

Amb ell aprenia moltes coses.

Era un home molt educat i amb molta cultura. I sempre anava amb traje i corbata.

Desprès jo, si sortia amb algún noi, també volia que anés ben vestit.això ja ho he repetit en altres entradas.

Passejar amb el meu pare, era disfrutar de la tranquilitat.Sempre he dit que no li agradava l´estrés, encare que era molt caminador i el seu pas era lleujer.

El pare, m´explicava moltes coses de l´Historia de Barcelona.

Recordo que aquell diumenge i a la fotografia es pot veure que jo portava un vestit camiser que m´havia fet la meva mare amb una tela que m´havia regalat el meu padrí.Doncs ell trevallava en el ram textil.

Jo explico detalls que no tenen importancia, però que ensenyan con en aquells anys 60.Una familia treballadora, podia sortinse de les coses encare que no hi haguessin massas ingresos.Sobretot si la familia estaba unida.

El meu pare, sempre deia que la mare sabia estirar els diners.D´una pesseta podia treure amb la seva traça amb el cosir i cuinar, el doble valor.

I aixi varen educanse.A no desperdiciar i a valorar les petites coses.

El pare, com a mi li agradave visitar Exposicions de Pintura i Museos.

I també alguna vegada anvem a passejar per el Clot i m´ensenyave els carrers del barri on va neixa.Es que era molt sentimental

Ara conforme vaig cumplin anys, veig que cada vegada mi asemblo més.

Ja ho diuen que les filles s´assemblan en els pares, i els fills a les mares.No se fins a quin punt, perque jo en tinc tres i cada un es diferent.

El día 19 de febrer ja fara 18 anys que va pujar el Cel.

Però jo cada dia el recordo tan amb ell com a la mare, i somio amb ells.

Destijo PAU I BE.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró