MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

lunes, 12 de enero de 2009

RECORDO UN DIUMENGE AL MATI PASSEJAN AMB EL MEU PARE

EL MEU PARE L´ANY 1962. TENIA 50 ANYS
JO SENTADA AL PORT DE BARCELONA, ERA L´ANY 1962.TENIA 13 ANYS



Bones tardes:


Repasant fotografies i mirant aquesta qu´estic sentada en el PORT DE BARCELONA.


M´encordo un dels diumenges, quand jo tenia 13 anys i el pare 50.Que varem anar tots dos a passejar per STA MARIA DEL MAR I PER EL PORT DE BARCELONA.


A mi de joveneta, m´agradava molt passejar amb el meu pare, per els Antics Barris de Barcelona.


Amb ell aprenia moltes coses.


Era un home molt educat i amb molta cultura. I sempre anava amb traje i corbata.


Desprès jo, si sortia amb algún noi, també volia que anés ben vestit.això ja ho he repetit en altres entradas.


Passejar amb el meu pare, era disfrutar de la tranquilitat.Sempre he dit que no li agradava l´estrés, encare que era molt caminador i el seu pas era lleujer.


El pare, m´explicava moltes coses de l´Historia de Barcelona.


Recordo que aquell diumenge i a la fotografia es pot veure que jo portava un vestit camiser que m´havia fet la meva mare amb una tela que m´havia regalat el meu padrí.Doncs ell trevallava en el ram textil.


Jo explico detalls que no tenen importancia, però que ensenyan con en aquells anys 60.Una familia treballadora, podia sortinse de les coses encare que no hi haguessin massas ingresos.Sobretot si la familia estaba unida.


El meu pare, sempre deia que la mare sabia estirar els diners.D´una pesseta podia treure amb la seva traça amb el cosir i cuinar, el doble valor.


I aixi varen educanse.A no desperdiciar i a valorar les petites coses.


El pare, com a mi li agradave visitar Exposicions de Pintura i Museos.


I també alguna vegada anvem a passejar per el Clot i m´ensenyave els carrers del barri on va neixa.Es que era molt sentimental


Ara conforme vaig cumplin anys, veig que cada vegada mi asemblo més.


Ja ho diuen que les filles s´assemblan en els pares, i els fills a les mares.No se fins a quin punt, perque jo en tinc tres i cada un es diferent.


El día 19 de febrer ja fara 18 anys que va pujar el Cel.


Però jo cada dia el recordo tan amb ell com a la mare, i somio amb ells.


Destijo PAU I BE.


Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró






2 comentarios:

  1. A mi me gustaba ir al rompeolas en la golondrina ¿Te recuerdas? Llevábamos pan y las gaviotas ceñían a comer, una vez me pico una y todavía me duele. Un abrazo Higorca

    ResponderEliminar
  2. Si que me acuerdo si.A veces en mi casa, cogiamos la merienda y nos sentábamos en aquellas enormes piedras cuadradas. Y contemplábamos a la gente que pescaba cangrejos y las olas que rompian.

    ResponderEliminar