ELOGI ALS HOMES QUE SON BONES PERSONES

EL MEU PARE AMB MI DE PETITA. ELL VA SER MOLT BONA PERSONA

Bones tardes:

Aquest mati he anat al hospital a veure un familiar.

I a l´habitaciò hi havia un matrimoni molt gran.

El senyor m´ha dit que feia més de 60 anys que eran casats.

I que es varen posar a ser novios quan ella tenia 16 anys.

Me quedat admirada amb la tendresa que la tractava.

Era un senyor tot dulçura amb la seva dona.

I quina dedicació i paciencia, m ´han dit que estava la seu costat.I ella dolça amb ell.

I avui el meu escrit es un elogi els homes que son bones persones.

El meu pare va ser un d´ells.

Li agradava la poesia. L´educació, les belles arts.

Era sensible i a la vegada masculí.

Ell m´havia dit que més d´una vegada havia plorat, patin per mi.

Quand jo estava malalta era ell, el que sentat en el balancí, el costat del meu llit amb vetllava.

Ja he explicat, que va ser un pare protector.

Avui m´he donat conte, que de tan en tan a la T.V. també s´haurien de donar noticies de parelles que s´estimen i respetan.D´homes bons.

Ni han molts, molts.Però per desgracia aquets no són noticia.

Desde Valencia,PAU, AMOR I ARMONIA I DESITJO DE TOT COR QUE ELS HOMES QUE SON BONES PERSONES, SIGUIN CADA DIA MÉS NOTICIA.

Montserrat Llagostera Vilaró