Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 9 de septiembre de 2009

UNA ESTROFA D´UNA POESIA DE MOSSEN CINTO VERDAGUER

LA MEVA MARE I JO QUE ACI TENIA 7 ANYS.


Bon día: Avui estic a Valencia i continuo l´entrada d´ahir dedicada a la meva mare posant aquesta estrofa d´un vers de MOSSEN CINTO VERDAGUER, que li vàren posar en el Recordatori de la meva mare.


LES LLÁGRIMES QUE ES PLOREN S´ESVAEIXEN

TOT EL DE LA TERRA ES BREU!

LES FLORS SOBRE LA TOMBA ES MARCEIXEN:

SOLS L´ORACIÒ VA A DÈU.


Buenos días: Hoy estoy en Valencia y continuo l´entrada de ayer dedicada a mi madre poniendo esta estrofa de un verso de MOSSEN JACINTO VERDAGUER, que le pusieron en el Recordatorio de mi madre.


LAS LÁGRIMAS QUE SE LLORAN SE EVAPORAN

¡TODO LO DE LA TIERRA ES BREVE!

LAS FLORES SOBRE LA TUMBA SE MARCHITAN,

¡SÓLO LA ORACIÓN VA A DIOS!


PAU I BÈ.

PAZ Y BIEN.

Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

martes, 8 de septiembre de 2009

AVUI FA 8 ANYS UN ANGEL S´EN PUJAR AL CEL-HOY HACE 8 AÑOS UN ANGEL SUBIÓ AL CIELO

LA MEVA MARETA I JO QUE TENIA POCS MESOS
AQUESTAS FLORS PER LA MEVA MARE

Bones tardes
Buenas tardes:

Avui fa 8 anys qu´un angel s´en va pujar al Cel. Aquest ángel era la meva mare.
Hoy hace 8 años que un ángel se subió al Cielo. Este ángel era mi madre.

Tenia 90 anys I tota la vida va ser una persona dolça i bona.
Tenia 90 años y toda la vida va ser una persona buena y dulce.

Está enterrada junt amb el meu pare en el Cementiri de Montjuich, a Barcelona.
Está enterrada junto a mi padre en el Cementerio de Montjuich en Barcelona.

Hoy esta entrada se la dedico a ella.
Avui aquesta entrada li dedico a ella.

Muchas noches la sueño y es como si la tuviera a mi lado.
Moltes nits la somnio i es com si la tingués el meu costat.

Que meravellosa es devegades la ment que ens permet retindre les imatges i records de les persones estimadas!
¡Que maravillosa es a veces la mente que nos permite retener las imágenes y recuerdos de las personas queridas!

Quan jo vareig neixer ella tenia 38 anys i recordo que sen jo petiteta sempre amb va tractar amb tendresa i paciencia, doncs jo era molt tossudeta.
Cuando yo nací, ella tenía 38 años y recuerdo que siendo yo pequeñita siempre me trató con ternura y paciencia, pues yo era muy tozudita.

Ella, qu´era modista amb confeccionaba els vestits y sempre m´havia fet anar com una nina primorosa, amb els meus enagos almidonats.I no li agradada que amb revolqués per terra.
Ella que era modista me confeccionaba los vestidos y siempre me llevaba como una muñeca primorosa con las enaguas almidonadas. Y no le gustaba que me revolcara por el suelo.

Estuve viviendo cerca de ella hasta los 26 años, que me vine a vivir a Valencia con mi marido y mis hijos Pere y Jordi que tenían uno 5 años y el otro 20 meses
Vareig està vivint aprop d´ella fins els 26 anys que vareig vindre a viure a Valencia amb el meu marit i els meus fills Pere i Jordi que tenian l´un 5 anys y l´altre 20 mesos.

Desprès venía a Valencia amb el meu pare a passar temporades.
Luego venía a Valencia com mi padre a pasar temporadas.

Com ja m´estic posant melancólica, acabo per avui, desitjanvos PAU, AMOR I ARMONIA.
Como ya me estoy poniendo melancólica, termino por hoy, deseando que tengais PAZ, AMOR Y ARMONIA.
Amb carinyo.
Con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró










domingo, 6 de septiembre de 2009

LES COSES GRANS,PRIMER HAN SIGUT PETITES-LAS COSAS GRANDES PRIMERO HAN SIDO PEQUEÑAS


I PENSAR QUE JO ACI NOMÉS TENIA 12 ANYS¡¡¡



Bona nit:
Son les 22,15 h., a les 19h. hem arrivat a Valencia.
Son las 22,15 h., a las 19 h. hewmos llegado a Valencia.

Per aquesta entrada he escollit aquesta la postal.Les col-lecciono.M´encantan els pallassets.
Para esta entrada he escogido esta postal.Las colecciono.Me encantan los payasitos.

Els meus pares m´ensenyaren que no hi ha que construir la casa pel terrat.
Mis padres me enseñaron que no habia que construir la casa por el tejado.

Yo de pequeña queria ser mayor y hacer cosas que no eran adecuadas a mi edad.Como peinarme y vestirme como una chica de más años.
Jo de petita volia ser gran y fer coses que no eran adecuades per la meva edat.Com vestir-me i pentinar-me com una noia de més anys.

I quan m´ensenyaven algo nou desseguida volia sapiguer tot.En fi que volia correr massa.
Y cuando me enseñaban algo nuevo enseguida queria saberlo todo.En fin que quería correr demasiado.

Més tard he aprés que xino, xano i amb paciencia hi ha temps de tot i que per construir algo gran hi ha que començar per lo petit.
Más tarde he aprendido que poco a poco y con paciencia hay tiempo para todo y que para construir algo grande hay que empezar por lo pequeño.

I ara amb donaria a mi mateixa un parell de mastegots quan amb veig en aquesta fotografia amb 12 anys.Ja va patir el meu pare ja, i amb tota la raò del mòn.Tenia que portar trenetas.
Ahora me daria un par de tortas a mi misma cuando me veo en esta fotografia con 12 años. Ya sufrió, mi padre ya, y con toda la razón del mundo.Tenia que haber llevado trencitas.

Ah, però quan tenia 18 anys, amb va donar per pentinar-me cuetas i serrell.
Ah pero cuando tenia 18 años, me dió por peinarme con coletas y flequillo.

I ara quan veig les noietas tan jovenetas volguen correr tan amb totes les coses.Penso i
desprès qué?.Hauràn viscut massa depressa.
Y ahora cuando veo las chiquitas tan jovencitas queriendo vivir tan aprisa.Pienso ¿Y después qué?.Habrán vivido demasiado deprisa.


Diuen que mai es tard per apendre i aquesta lliçò si que la tinc ben apresa.
Dicen que nunca es tarde para aprender y esta lección si que la tengo bien aprendida.

Per arribar amunt hi ha que començar dede baix.
Para llegar arriba hay que empezar desde abajo.

Antigament hi va haver nois que van començar de "botones i més tard van acabar sen Directors de Banc.
Antiguamente hubo chicos que ejercían de "botones", que luego terminaron siendo Directores de Banco.

Desde Valencia, vos desitjo molt BONA NIT.
Desde Valencia, os deseo muy BUENAS NOCHES. Montserrat Llagostera Vilaró




















sábado, 5 de septiembre de 2009

RECORDAN A HERTA FRANKEL



Bon día:
Buenos días:

Avui estic a la Biblioteca de Siete Aguas i m´enrecordo d´ una gran actriu de les marionetas. Es deïa HERTA FRANKEL.
Per mi va ser un encant.Com disfrutava algún diumenge a la tarde, quan la veia actuar a la TV. 1
a mitjans dels anys 60, aleshores jo era una adolescent.
Hoy estoy en la Biblioteca de Siete Aguas y me acuerdo de una gran actriz de las marionetas .Se llamaba HERTA FRANKEL.
Para mi fue un encanto.Como disfrutaba algún domingo por la tarde, cuando la veia actuar en la TV.1 a mediados de los años 60, entonces yo era una adolescente.

Ahora intentaré bajar un video de ella del yotube.
Ara intentaré baixar un video d´ella del youtube.

Desde SIETE AGUAS, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

jueves, 3 de septiembre de 2009

ESPERANÇA-ESPERANZA


Hola:


Acabo d´arribar del Centre de Valencia
He anat a la Llibreria de Les Paulinas. I he comprat noves postals de pallassets.

Termino de llegar del Centro de Valencia.
He ido a la Librería de Las Paulinas. He comprado nuevas postales de payasitos.


Avui escolleixo la que fa referencia a l´esperança

Hoy escojo la que hace referencia a la esperanza.


L´ESPERANÇA, NO S ´HAURIA DE PERDRE MAI.Ni en els moments més durs.

LA ESPERANZA NO SE DEBERIA DE PERDER NUNCA.Ni en los momentos más duros.


Además de ser gratis es terapéutica.

A més de ser gratis es terapéutica.


Per mi junt amb la FE i la CARITAT, es una de las virtuts, que ajuda psicológicamen a trovarse millor.

Para mi, junto con la FE I LA CARIDAD, es una de las virtudes que ayuda psicológicamente a encontrarse mejor.


D´aqui bè qu´ estic tant agraida els PRINCIPIS CRISTIANS, que amb van donar els meus pares.

De aquí viene que esté tan agradecida a los PRINCIPIOS CRISTIANOS, que me dieron mis padres .


Que passeu un bon día, vos desitjo amb carinyo

Que paseis un buen día., os deseo con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró


miércoles, 2 de septiembre de 2009

SIMPLEMENT DOS ARBRES


Bon día
Buenos días:


Avui DIJOUS 10 de SETEMBRE del 2009, a les 7,30 del mati, he fotografiat aquets arbres.
Estic a Valencia i desde la terrasa de casa els puc veure, doncs els tinc just al devant.
Hoy 10 de SETIEMBRE del 2009, a las 7,30 de la mañana he fotografiado estos árboles.
Estoy en Valencia y desde la terraza de casa los puedo ver, pues los tengo delante.


Aquets arbres significan molt per mi, al llarg del anys els he vist creixa.Ja han passat 24 anys desde que vàren vindre a viure en aquest pis.
Estos árboles significan mucho para mi, al largo de los años los he visto crecer.Ya han pasado 24 años, desde que vinimos a vivir en este piso.


Desde aleshores han construit un Polideportiu, han arreglat els jardins.Tot fa molt de goig.
Desde entonces han construido un Polideportivo, han arreglado los jardines.en fin que todo está muy bonito.


Avui he fet la meva relaxaciò contemplan fixament aquets arbres.
Hoy he hecho mi relajación contemplando fijamente estos árboles.


PAU I BÈ. Vos desitjo amb carinyo
PAZ Y BIEN. Os deseo con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró








LA TENDRESA D´UN AVI-LA TERNURA DE UN ABUELO

MES DE MARÇ DE L ÁNY 1971. EL MEU PARE AMB EL MEU PRIMER FILLET.

Bon día
Buenos días:


Avui miran les meves fotos dels records he trovat aquesta del meu pare amb el meu fill gran.
Hoy mirando mis fotos de los recuerdos he encontrado esta de mi padre con mi hijo mayor.


Mi omplert de tendresa, recordan aquell moment del mes de març de 1971.El meu fillet renia 5 mesos, i jo era una mareta de 22 anys.
Me he llenado de ternura recordando aquel momento del mes de marzo del año 1971.Mi hijito tenía 5 meses y yo era una madrecita de 22 años.


Y con que gesto amoroso contempla mi padre a su primer nieto.
I amb quin gest amorós contempl,a el meu pare el seu primer net.


Oh records dolços que miraré que no s´esborrin mai de la meva ment !!!
¡¡¡Oh recuerdos dulces que miraré que no se borren nunca de mi mente!!!.


Desde Valencia, PAU, AMOR I ARMONIA.Vos desitjo amb carinyo.
Desde Valencia, PAZ, AMOR Y ARMONIA.Os deseo con cariño.Montserrat llagostera Vilaró