FOTOS ACTUALS DE MOMENTS MOLT FELIÇOS

EL MEU FILL JORDI I LA SEVA FILLA, LA LUCIA

ELS MEUS FILLS JORDI I ALBERT, EL DIA DE FI D´ANY

LA NIT DE FI D´ANY A CASA DELS PARES DE LA SONIA

LA NENA AMB MI, AL COSTAT EL GABRIEL I EL NOSTRE FILL ALBERT

LA NENA I JO, EL DIA DE REIS

LA SONIA( MARE DELA LUCIA) A MA DRETA, LA LUCIA, I JO

FA UNA SEMANA, LA MEVA NETA I JO, DIBUIXANT, EN EL EXPO JOVE DE VALENCIA

Bon diumenge:

Son les 11,10 del matí.

Aci a Valencia fa un fred(frio) que pela, però ha sortit el sol.

Feia anys que l´hivern (invierno), no hera tan gelat(helado).

I ara estic sentada escribint aquesta entrada.

Tinc l´ordenador amb una taula(mesa), al costat de la finestra(ventana), i puc veure els arbres.

Ara fa una estona, que el meu fill Jordi m´ha enviat unes fotos actuals. son instantaneas de moments feliços.

Aquets moments que no valen diners, però que omplen (llenan) el cor(corazón).

Moments familiars, amb la nena.La nostra Lucia.

Que bonics són els nens/as!!!

Ahir parlava amb un noi (chico) de 38 anys, que amb deia:-Yo no quiero tener hijos, porque no vale la pena traerlos a este mundo.

Jo li vareig contestar. -En este mundo hay también gente buena.Lo que pasa que esta sociedad se ha hecho tan materialista que valoramos más le tener que el ser.

Jo recordo quand va neixa el meu fill gran, rentaba (lavaba) a mà(mano) els panyals( pañales).I ara tot es de tirar.

La vida es molt més cómoda. El que passa que nosaltres mateixos, ens creem el estrés.

Aci a Espanya, a baixat molt la natalitat i molts dels naixements son de fills de mares inmigrants.

Que seria, un món sense criaturas?.

El que passa que s´han d´educar, ens un valors de respeta i amor.

Desitjo com sempre molta PAU, AMOR, ARMONIA, per tota la TERRA i L´UNIVERS.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

SARDANES ESTIMADAS, SARDANES ENYORADAS

JO ACI TENI 14 ANYS,. L,´ANY 1963, EN UN APLEC A VILA JOANA

Bones tardes:

LA SARDANA ES LA DANSA MES BELLA DE TOTES LES DANCES, QUE ES FAN I ES DESFAN.

Aixi comença el vers del que va ser gran poèta català JOAN MARAGALL.

Dança preciosa que ens agermana, a tots/tes, siguin de la raça que siguin.

L´ultima vegada que la vareig ballar, va ser fa més de 10 anys.Una vegada que vareig anar a Barcelona, i en una Plaça de Sta.Coloma, i mentres la ballava el meu cor batia depressa, recordan la meva adolesencia.Aquells 14, 15, 16 anys.Els diumenges a la tarda.Quand ens reuniem amics i amigues, a la PLAÇA DE SANT JAUME i entre sardana i sardana, xerravan o jugavan a Saltar Pins.

Als 17 anys vaig entrar a formar part a la colla Vallvidrera.Vareig estari un a temporada.Si trovo una foto que tenia amb tots i totes, vestits de sardanistes en un Concurs, ja l´afegiré

Aci Valencia fa molts anys. les tocavan en el Parterre, promociondas per la Casa de Catalunya.

Per culpa de la ditjosa politique.Varen deixar de tocarles.

I pensar que molts compositors de sardanas en sigut valencians.

Jo mentres estic escribint m´emociono i les llágrimes roden per les meves galtes i no amb fa cap vergonya diro.

A mi m´agradaria poguer ballar sardanes amb els inmigrants/tes.Siguin de la raça que siguin, creguin amb el que creguin, o no creguin.

Ara si puc afegirè un video de sardana tocada per la COBLA POPULAR, recordan aquells diumenges a la tarda a LA PLAÇA DE SANT JAUME.

I vos dic ADEU SIAU AMICS DE LA SARDANES .

Desde Valencia. PAU I BE, PER TOT EL MON

Amb carinyo, desde Valencia.Montserrat Llagostera Viláró

M ´AGRADEN LES CASTANYOLES

FA 10 ANYS AMB VAN REGALA AQUESTES CASTANYOLAS

Bones tardes: Desde ben petita que m´agradat molt la Zarzuela. Sóc catalana, i tambè amb considero espanyola, europea, ciudadana del món i del univers i m´encanten les castanyoles i el flamenco.

I sóc una enomarada de la zarzuela.

De petita havia demanat a casa, que m´en compressin unes.Mai ho vaig lograro.Potser perque le meu pare, era molt catalanista.

Ara fa uns deu anys.El meu marit amb va regalà aques castanyolas.Jo sóc torpe tocantles.Però he fet realitat un petit desjixt(deseo) .

Hi devegades, les penjo de les meves mans. I amb poso a tocarles, malament, però com disfruto¡¡¡

Es que costa tan poc fer-me contenta.

Una de les meves Zarzuelas preferidas es Dª Francisquita.I ara mateix amb posaré un video, i l´escoltaré.

Que tingueu un día de PAU I BE CIUDADANS DEL MÒN. Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagosatera Vilaró

TRES FOTOGRAFIES, DOS D´AVUI DIA DE REIS I UNA DEL DIA DE NADAL

EL DIA DE NADAL ELS NOSTRES FILLS, PERE, ALBERT I JORDI, LA MEVA NORA AMB LA NENA, L´ESMERALDA,EL MEU MARIT I JO MIG AMAGADA TREIENT EL NAS.
LA DONA DEL PERE, JO AL MIG DE TOTS DOS, I L´ALBERT, A DARRERA EL MEU MARIT. AQUESTA ES D´AVUI

AMB EL MEU FILL PERE I EL MEU DOLÇ GATET EL PIPO. AQUESTA ES D´AVUI

Bona nit:
Avui, han vingut a dinar els meus tres fills, les nores i la neta.
I que contenta qu´estic.Sòc una gallina cloca, que obre les ales ales.
I com m´els estimo¡¡¡
De moment només posaré tres fotografies.
I en una altre entrada més.
Veieu tinc ideas feministas,però estic orgullosa dels meus tres nois.
I la nostra neta
Quina al-legria amb els regals¡¡¡
Que tingueu una BONA NIT, PLENA DE PAU
Desde Valencia, amb carinyo i al-legria.Montserrat Llagostera Vilaró

CARTA A LOS REYES MAGOS OS ESCRIBO EN CASTELLANO

ESTA SOY YO A LOS DOS O TRES AÑOS.

Buenas tardes: La niña que llevo dentro me ha inspirado a escribir esta carta.

Mis queridos Reyes Magos:

Yo os pido un regalo Universal, para todos los niños.

Que no les falte cariño.

Que tengan una vivienda digna.

Que crezcan con ilusiones sanas y en el respeto hacia su compañeros/as.

Que no pierdan nunca los Valores, como LA FE Y LA ESPERANZA

Si creen en Dios, que no pierdan nunca LA FE en EL, ya que fortalece el espíritu.

Y sobretodo, mis queridos REYES MAGOS, os pido con todo mi corazón.Por todos los gobernantes, que un día fueron niños que trabajen por LA PAZ.

Yo tengo el propósito de ser una niña buena.

Espero que me escucheis y cuando veais al Niño Jesús le trasmitais mis deseos.

Desde Valencia, con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró

VIGILIA DE REIS

JO UN DIA DE REIS, SENTADA A LES ESCALES DE L´ESGLESIA DELS JOSSEPETS DE BARCELONA. LA NINA ME L´HAVIEN PORTAT A CASA DE LA MEVA PADRINETA, MARGARITA TURRO

LA MEVA NETA LUCIA, AMB RENOVA LES IL-LUSIONS.

Bon día:

Avui es un día màgic.

La Vigilia de Reis.

I tornan els records de quan era petita.

Quan anava amb la mamà i alguna vegada amb el meu germà a donar la carta els Reis en els ALMACENES JORBA DE BARCELONA, i ens regalaban un globo, que feia propaganda d´aquest Centre Comercial.

I amb paciencia feia la llarga cua fins que li entregaba la carta en un dels Reis.

I aquella nit, posaven al taller una galleda d´aigüa perque beguessin els camells.I a sobre la taula una copeta i una botella de moscatell.

I l´endemà el dematí, anave correns al rebedor a veure el que trobaria.

Un any amb varen deixar una cuineta de fusta preciosa era artesanal, els Reis li havien encarregat en el meu pare que l´havia construit ell.Perque tenia molt bones mans.

Desprès anava a recullir el joguet a casa la ma patrineta.Que algún any, mi trovaba una nina, d´altres un costurero i finalmen anavem a casa la cosineta Rosa, que venia a casa meva a dinar.I a la tarda venian els tiets, i la tia Genara i el meu avi Daniel, quan encara vivia.I feiam tertulia familiar.

Aleshores, no hi havia T.V.

Passats els anys vareig poguer disfrutar amb l´inocencia dels meus fills.

I ara amb la meva neta Lucia.

Demà vindrá a dinar.

Ella amb fa tornar criatura.

I que els records, s´esfumin per viure un present al-legre i feliç.

L´altre día vaig anar amb ella al Expo-Jove i quin tip de riure amb vaig fer.

Vos desitjo UNA NIT MAGICA DE REIS I QUE VOS PORTIN MOLTES COSES.

Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

EL PIROPO, I L´INNOCÈNCIA DELS ANYS 60

JO ACI TENIA 14 ANYS RECENT FETS

Bon día: Avui m´he despertat romántica.

Recordan aquella joveneta de 14 anys, qu´era jo, amb el cap plé de pardalets(pajaritos) i d´innocència.

Aquella época, que a les vacances, de l ´escola, m´emportava a la cuina el transistor del meu pare i fregava els plats, escoltan, els "DISCOS SOLICITADOS".I vinga romancejar, no acavaba mai.I es que destesto fregar plats.Sort que ara tinc lavajillas.

L´emisora era Radio Miramar

Les noies dedicavan discos els seus novios que anaven a la Mili.I jo vinga somniar desperta, en el meu amor platónic de torn.

Aleshores, jo m´enamorava en secret. I el meu princep, sense enterarse .¡¡¡

I quines novelas que hem montava, ja,ja.Es que ara amb fa gràcia.

Aleshores si amb una noia li agradava un noi, ja s´en podia guardar ben bè prou de demostraro.

I sàbeu que amb deia el meu pare?:Nena, tu tens que triar un dels nois que et vagin a darrera.

QUINA MACHADA¡¡¡.Amb això si que no estic d´acord.

Per què les noies teniam que reprimir els sentiments, sino ja estavam mal vistes.

I més d´una vegada algún noi al sorti de Missa o de l´escola, amb seguia, una bona estona.Parlam-me i dienma "Piropos". I jo hem feia l´estreta.-I li deia :Dejame en Paz, sino llamaré a un guardia.Normalment eran nois que parlaven el castellà.

Però en el fons m´agradava, que hem diguessin coses boniques, era com un regalo que amb pujaba l´autoestima.

I el meu pare.Vinga patir¡¡¡

Era com el meu guardia.I ara ho comprenc.Perque tonta e inocenta de mi, que amb 13 o 14 anys, no pensava amb malicia.I potser m´haurien pogut fer mal.

Si amb trucava un noi per telefono, ja només li faltava demanar-li el número del Carnet d´Indentitat.

Jo la veritat es que veia els nois, més haviat paternals.

Sempre m´agravan molt més grands que jo.I si pot ser que heguessin fet la Mili.

M´agradavan elegants.Amb americana i corbata.Ben afeitats.

I ara Montserrat.Toma Castaña¡¡¡Dos dels meus fills amb tatuatjes, heavys¿.No querias caldo?, pues toma 2 tazas.

La veritat, que aleshores potser també hi havia molta hipocresia, i la gent son més auténtica.

Aleshores, per mi un noi era com un hombro per apoiar el cap. Eran els forts i jo la débil.Com el llibre LA PRINCESITA QUE CREIA EN LOS CUENTOS DE HADAS, jo el tinc.el recomano.

I resulta que amb els anys.M´he fet a mi mateixa.

I ja no busco protecciò amb el meu marit, sino companyerisme i carinyo. I el compartir el día a día respetan les aficions de cada un.

I com a mare de tres nois.La protectora he sigut jo.De vegades hasta massa.

I reivindico l´igualtat de drets.

De vegadas quan veig per la TV. tanta dona maltractada.Penso:Seràn alguns d´aquets descendents, dels que deian piropos els anys 60?

La veritat es que no tinc resposta.

BE DONCS DESITJO A TOTES LES DONES I HOMES DEL MÓN PAU, AMOR ,ARMONIA COMPANYERISME E IGUALTAT DE DRETS.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.