MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

domingo, 4 de enero de 2009

EL PIROPO, I L´INNOCÈNCIA DELS ANYS 60




JO ACI TENIA 14 ANYS RECENT FETS



Bon día: Avui m´he despertat romántica.


Recordan aquella joveneta de 14 anys, qu´era jo, amb el cap plé de pardalets(pajaritos) i d´innocència.


Aquella época, que a les vacances, de l ´escola, m´emportava a la cuina el transistor del meu pare i fregava els plats, escoltan, els "DISCOS SOLICITADOS".I vinga romancejar, no acavaba mai.I es que destesto fregar plats.Sort que ara tinc lavajillas.


L´emisora era Radio Miramar


Les noies dedicavan discos els seus novios que anaven a la Mili.I jo vinga somniar desperta, en el meu amor platónic de torn.


Aleshores, jo m´enamorava en secret. I el meu princep, sense enterarse .¡¡¡


I quines novelas que hem montava, ja,ja.Es que ara amb fa gràcia.


Aleshores si amb una noia li agradava un noi, ja s´en podia guardar ben bè prou de demostraro.


I sàbeu que amb deia el meu pare?:Nena, tu tens que triar un dels nois que et vagin a darrera.


QUINA MACHADA¡¡¡.Amb això si que no estic d´acord.


Per què les noies teniam que reprimir els sentiments, sino ja estavam mal vistes.


I més d´una vegada algún noi al sorti de Missa o de l´escola, amb seguia, una bona estona.Parlam-me i dienma "Piropos". I jo hem feia l´estreta.-I li deia :Dejame en Paz, sino llamaré a un guardia.Normalment eran nois que parlaven el castellà.


Però en el fons m´agradava, que hem diguessin coses boniques, era com un regalo que amb pujaba l´autoestima.


I el meu pare.Vinga patir¡¡¡


Era com el meu guardia.I ara ho comprenc.Perque tonta e inocenta de mi, que amb 13 o 14 anys, no pensava amb malicia.I potser m´haurien pogut fer mal.


Si amb trucava un noi per telefono, ja només li faltava demanar-li el número del Carnet d´Indentitat.


Jo la veritat es que veia els nois, més haviat paternals.


Sempre m´agravan molt més grands que jo.I si pot ser que heguessin fet la Mili.


M´agradavan elegants.Amb americana i corbata.Ben afeitats.


I ara Montserrat.Toma Castaña¡¡¡Dos dels meus fills amb tatuatjes, heavys¿.No querias caldo?, pues toma 2 tazas.


La veritat, que aleshores potser també hi havia molta hipocresia, i la gent son més auténtica.


Aleshores, per mi un noi era com un hombro per apoiar el cap. Eran els forts i jo la débil.Com el llibre LA PRINCESITA QUE CREIA EN LOS CUENTOS DE HADAS, jo el tinc.el recomano.


I resulta que amb els anys.M´he fet a mi mateixa.


I ja no busco protecciò amb el meu marit, sino companyerisme i carinyo. I el compartir el día a día respetan les aficions de cada un.


I com a mare de tres nois.La protectora he sigut jo.De vegades hasta massa.


I reivindico l´igualtat de drets.


De vegadas quan veig per la TV. tanta dona maltractada.Penso:Seràn alguns d´aquets descendents, dels que deian piropos els anys 60?


La veritat es que no tinc resposta.
BE DONCS DESITJO A TOTES LES DONES I HOMES DEL MÓN PAU, AMOR ,ARMONIA COMPANYERISME E IGUALTAT DE DRETS.
Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada