UNA POSTAL DESDE RIO, QUE NOS MANDO EL AÑO 1970, EN UN VIAJE QUE HIZO.
DULCE Y ANDRES, CON MI MARIDO Y YO, EL DIA DE SU BODA, CREO QUE EN EL AÑO 1972
Buenos días:
Hoy escribo en castellano
Por fin me han informado de los apellidos de nuestra amiga Dulce, que se fue a vivir a SALTA(Argentina), más o menos el año 1976 o 77.
Se llama DULCE DE LOS ANGELES DEL REY DE CUENCA.Es argentina
La conoci el año 1969.Entonces trabajaba con Gabriel, en Barcelona.
Se casó con ANDRES OROSTEDES,el es peruano. Creo que era el año 1972.
Nosotros fuimos a su boda.
Alguna vez saliamos juntos.
Yo actualmente tengo mucha relación con inmigrantes sudamericanos a través de la atención primaria en Cáritas de mi Parroquia.Eso hace que a menudo me acuerde de ellos.Y piense ¿Cómo estarán?.Yo deseo de corazón lo mejor para ellos.
A veces también pienso que igual están en España.
Y hoy, buscando en la cajita de los recuerdos, me he encontrado esta postal de RIO, que nos escribió Dulce el año 1970, en un viaje que hizo.
Yo soy una persona sentimental, que me acuerdo de los amigos.
Mediante el blog, consegui ponerme en contacto con unas primas que hacia años no sabia nada de ellas.
¿Lo conseguiré esta vez?.
Como cada día deseo desde Valencia.PAZ AMOR Y ARMONIA.
UN TRAILER TRET DEL YOUTUBE DE LA PEL-LICULA EL CURIOSO CASO DE BENJAMIN BUTTON
Bon día:
El diumenge passat vareig anar el Cine A.B.C. d´aci Valencia.A veure la pel-licula EL CURIOSO CASO DE BENJAMIN BUTTON.
Amb va agradar moltissim.
També dic que a casa vista en video no l´hauria aguantat, perque dura molt.
Per tan quan vui disfrutar d´una pel-licula haig d´anar al Cine.
A casa, esta tres horas, sentada el sofà quieta, es impossible.
En cambi veure les pel-liculas en una Sala de Cine, no té comparaciò.Aquella pantalla tan gran.
Ben acomodada.Els efectes especials.Sense ningú que m´ intorrempeixi.I jo que paro tanta atenciò a la pel-licula que sembla com si m´introduis i formès part d´ella.
Doncs, la pel-licula EL CURIOSO CASO DE BENJAMIN BUTTON,opino que es per veure en una Sala de Cine.
Amb va agradar tan com EL DIARIO DE NOA, hi han coses que jo les comparo una mica, encare que el tema sigui totalmen diferen.
El treball d´els actors es formidable.I en BRAD PITT, està genial.
No cal que digui que amb vareig emocionà, i quasi ploro.
A les amistats els hi recomano aquesta pel-licula
Ultimamen, no vaig gaire al Cine, perque fan massas pel-liculas de violencia.I á mi m´agrada gastar-me els diners en el Cine, però per disfrutar, per obrir-me els sentiments més nobles.No per veure coses desagradables.
I acabo per avui dient:PER MI NO HI HA RES COM LES SALAS DE CINE, PER DISFRUTAR DEL CINE.
PAU I BE, desitjo desde Valencia, amb tot el meu carinyo.Montserrat llagostera Vilaró
DESDE AQUESTA FINESTRA, GIRAN EL CAP, PUC CONTEMPLAR ELS ARBRES MENTRES ESCRIC, EN EL ORDENADOR
Bon día:
Ara son les 10,30 del matí.
I aci a Valencia fa un día meravellòs. El vent ha parat. El sol il-lumina els arbres.
Jo mentres escric, vaig tomban el cap i els vaig observan a travès la finestra.Ara tindria qu´estar a classe de psicológia, però no hi hagut.
I aprofito el temps per fer el que mès m´agrada escriure.
Mireu, acabo de dir que a parat el vent.I sembla que amb vulgui portar la contraria, ja torna a bufar(soplar).
Es el que passa, vaig escribin improvisadamen.
Podria dir que els meus días son una improvisaciò.
Casi mai amb programo rès.Això si, no paro amb tot el día.
Les unicas coses programadas sòn les obligacions, com Càritas.Les rutinarias, com les feinas de la casa les vaig fen, però no permeto que m´estressin.La ventatje(ventaja) de les "Marujas"(mote cariñoso que se nos dá a las amas de casa),es que podem distribuir la feina com volem.I si no ens deixen, sempre podem ser una mica rebels.
Avui per dinar farè amanida(ensalada) i carn a la planxa.Un menjar sà i de poca feina.
Jo sòc una persona que guiso bastan i el dinar, amb diuen que amb queda molt bò.Però ens posem massa rodonets i per el sucre ja que fer règim.Una persona de la casa en tè i de vegades el renyo, que perque no segueix massa el règim. I hi a qu´anar molt en cuidado.
Doncs, jo vull procurà estar contenta, i agraida per les coses sensillas i positivas.I conformada i aceptar les que no m´agradan i procurar afrontarles amb optimisme.
Mireu avui no he mirat la T.V.
Jo sempre dic que prefereixo la radio. perque es pot escoltar mentres es van fent coses.
Ara torno a mirar per la finestra, i el SENYOR VENT, ja està bufant cada vegada més fort.
A mi no m´agrada gens, perque m´ha fet malbè les plantas de la terrasseta.
I es que aci on visc jo, els díes que fa vent, de vegades sembla que anem a volar.
Torno a mirar per la finestra, i ara fixo la vista amb aquest Cel tan blau, adornat per els ocellets(pajaritos).
Que tingueu un día meravellòs. PAU, AMOR I ARMONIA.
Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.
Fa dos díes el meu fill Jordi, va posa en le youtube, el video que va gravar, a la Coral del Barrio de La Luz de Valencia, amb motiu del Concert de Nadal, que es va fer a la nostra Parròquia del Santísimo Cristo de La Luz del mateix Barri.
He escrit el nom de la Coral en castellà, perque es diu aixì.
En aquesta Coral hi cantan persones españolas, sudamericanas, i d´alguna altre raça.
En Gabriel s´hi va apuntar el començament del nou Curs, i li agrada molt.
Jo no hi canto, perque caurien tormentas, vull dir que faria ploure.No serveixo.Lo meu es recitar.
En Gabriel, sempre desde molt jovenet ha cantat molt bè.A Barcelona, ja havia participat a Concursos de radio i d´altres, en la década dels anys 60.
Jo sempre m´emociono quan vaig als Concerts, que fa La Coral a La Parròquia.Però aquesta vegada encare mès, perque hi cantava en Gabriel
La Coral, tambè actua en altres llochs, quan la criden a Casaments, i tambè viatge a altres llochs d´Espanya.
Jo estic molt contenta de que en Gabriel si hagi apuntat.
En aquesta Coral, tambè hi actuen amigues meves i companyas de Cáritas.
L´altre dia ens reunirem amb un sopar aci en el Barri i m´ho vaig passar molt bè.
Desde Valencia, com sempre desitjo PAU, AMOR I ARMONIA.
Amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró
JO ACI TENIA 9 ANYS, ALESHORES LLEGIA LES HISTORIETES EXEMPLARS, ERA L´ANY 1958.
UNA PAGINA DE LA REVISTA PATUFET DE LA DECADA DEL ANYS 1970, ESCRITA PER D. RAMON FOLCH I CAMARASA
Bon dia:
Avui endreçan els llibres, ha vingut a les meves mans, la biografia del gran escriptor català JOSEP MARIA FOLCH I TORRES.
Encara que quan es va morir jo nomès tenia un any, el pare ens parlava en el meu germà i a mi, molt d´ell.
El meu pediatra, era el seu gendre, el Dr. ENRIC RENAU I HORNOS, que estava casat amb la Sra. NURIA FOLCH.
Ja vareig explicar en un altre entrada que el meu pare els hi havia fet alguns mobles.
I jo de molt petiteta vareig visitar, amb L´AGRUPACIÒ CULTURAL FOLKLORICA DE BARCELONA, i els meus pares, la seva Torre del PALAU DE PLEGAMANS.
L´escriptor JOSEP MARIA FOLCH I TORRES, tambè havia col-laborat a les REVISTAS PATUFET, les més antigues. I a les Revistes PATUFET, de la década dels anys 1970, va col-laborà el seu fill tambè escriptor RAMON FOLCH I CAMARASA.
De tant en tant m´ agrada rellegir LES HISTORIETES EXEMPLARS, que guardo amb tot el meu carinyo.
Aquestes lectures vàren despertar amb mi uns sentiments molt grans i quan les llegia tenia que ser amb un mocador a la mà, ja que les llàgrimes resbalaban per les meves galtes.
I sòc concient de que tinc que corretgir les faltes d´ortografia que faig.Però sóc una mica gandulota.La meva amiga Irene, que es mestra i viu a Barcelona, de vegades amb corretxeig.
Bè mica en mica anirè millorant.
Cada dia estic més agraida el meu pare per l´educaciò que amb va donar sobretot de la Cultura Catalana.
Ara quan tingui una estoneta.Rellegirè una de les Historietes Exemplars.
Que tingueu un dia PLE DE PAU, AMOR I ARMONIA.
Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró
COM S´ESTIMA A LA SEVA MAMA¡¡¡
LA MEVA NETA LUCIA AMB ELS SEUS PARES, SONIA I JORDI
LA PARED DE DARRERA DE L´ORDENADOR
