Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

jueves, 12 de febrero de 2009

UN DIA MERAVELLOS-UN DIA MARAVILLOSO


DESDE AQUESTA FINESTRA, GIRAN EL CAP, PUC CONTEMPLAR ELS ARBRES MENTRES ESCRIC, EN EL ORDENADOR

Bon día:




Ara son les 10,30 del matí.


I aci a Valencia fa un día meravellòs. El vent ha parat. El sol il-lumina els arbres.


Jo mentres escric, vaig tomban el cap i els vaig observan a travès la finestra.Ara tindria qu´estar a classe de psicológia, però no hi hagut.


I aprofito el temps per fer el que mès m´agrada escriure.


Mireu, acabo de dir que a parat el vent.I sembla que amb vulgui portar la contraria, ja torna a bufar(soplar).


Es el que passa, vaig escribin improvisadamen.


Podria dir que els meus días son una improvisaciò.


Casi mai amb programo rès.Això si, no paro amb tot el día.


Les unicas coses programadas sòn les obligacions, com Càritas.Les rutinarias, com les feinas de la casa les vaig fen, però no permeto que m´estressin.La ventatje(ventaja) de les "Marujas"(mote cariñoso que se nos dá a las amas de casa),es que podem distribuir la feina com volem.I si no ens deixen, sempre podem ser una mica rebels.


Avui per dinar farè amanida(ensalada) i carn a la planxa.Un menjar sà i de poca feina.


Jo sòc una persona que guiso bastan i el dinar, amb diuen que amb queda molt bò.Però ens posem massa rodonets i per el sucre ja que fer règim.Una persona de la casa en tè i de vegades el renyo, que perque no segueix massa el règim. I hi a qu´anar molt en cuidado.


Doncs, jo vull procurà estar contenta, i agraida per les coses sensillas i positivas.I conformada i aceptar les que no m´agradan i procurar afrontarles amb optimisme.


Mireu avui no he mirat la T.V.


Jo sempre dic que prefereixo la radio. perque es pot escoltar mentres es van fent coses.


Ara torno a mirar per la finestra, i el SENYOR VENT, ja està bufant cada vegada més fort.


A mi no m´agrada gens, perque m´ha fet malbè les plantas de la terrasseta.


I es que aci on visc jo, els díes que fa vent, de vegades sembla que anem a volar.


Torno a mirar per la finestra, i ara fixo la vista amb aquest Cel tan blau, adornat per els ocellets(pajaritos).
Que tingueu un día meravellòs. PAU, AMOR I ARMONIA.
Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.


















2 comentarios:

  1. Hummmmmmmmmm, que rica la amanida, me encanta bien aliñada, la carne no mucho, pero si el pescado y sobre todo me ha gustado mucho lo que has escrito, no puedo decirte nada más, sigue así querida amiga. Hasta la semana que viene. Un abrazo para ti y tu familia, un fort peto per la Lluçia.
    Higorca

    ResponderEliminar