Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

jueves, 17 de diciembre de 2009

A VOSALTRES INMIGRANTS- A VOSOTROS INMIGRANTES


Bones tardes.

Avui aquesta entrada la dedico a tots aquells inmigrants, que están lluny de les sevas familias i especialment els que están aci a Valencia i els que a través de Cáritas, he tingut el plaer de contactar amb aquestas bones persones que per circunstancies de la vida hen tingut que deixar la seva estimada Terra i Familia.
Amb tot el meu cor, he posat aquest video del youtube.

Vos estimo.


Buenas tardes:

Hoy esta entrada la dedico a todos aquellos inmigrantes, que están lejos de sus familias y especialmente a los que están en Valencia y que a través de Cáritas, he tenido el placer de conectar con estas buenas personas que por circunstancias de la vida han tenido que dejar su querida Tierra y Familia.
Con todo mi corazón he bajado este video del youtube.
Os quiero.
Desde Valencia, con cariño.Montserrat llagostera Vilaró.

16 comentarios:

  1. Que hermoso video, muy solidario de tu parte.
    Cariños!!!

    ResponderEliminar
  2. Gracias a ti Norma, por ser mi amiga.

    Un abrazo del oso.Montserrat

    ResponderEliminar
  3. Esta gran solidaridad que tú demuestras, tendría que ser algo natural entre todos los individuos de esta "cosa" redonda y otra cara tendríamos.
    Un saludo y gracias por tus buenos sentimientos.

    ResponderEliminar
  4. Debe de ser duro estar lejos de la tierra de uno en Navidad...y siempre, en realidad.
    Es un detalle muy bonito por tu parte dedicar este video a esas personas.

    ResponderEliminar
  5. Gracias Juan Antonio, por tu comentario.

    Saludos cordiales. Montserrat

    ResponderEliminar
  6. Hola Rosa.

    Si siempre es duro estar lejos del hogar.
    En estas fechas mucho más.

    Besos.Montserrat

    ResponderEliminar
  7. No sé si tots els teus admiradors hi seran d'acord. Penso i per la meva part el declaro: Mara Teresa de Calcuta dels bloggers. De veritat t'ho dic. Petons

    ResponderEliminar
  8. Hola Montserrat:
    Gràcies per aquest piropo tan bonic.
    Jo li tinc mol respeta admiraciò a la Mare Teresa de Calcuta.
    Et puc dir que no li arrivo ni a la sola de la sabata.
    Sóc una persona normal i corrent "del montón".

    UNA FORTA ABRAÇADA.Montserrat Llagostera

    ResponderEliminar
  9. Jo també penso que t´asembles a la Mare Teresa de Calcuta. Si tothom tingués tan bons sentiments com tu, el món sería millor.

    ResponderEliminar
  10. BUFFF.ROSA MARIA. QUE MÉS VOLDRIA JO, ASSEMBLARME A LA MARE TERESA DE CALCUTA.

    PETONS COSINETA.

    ResponderEliminar
  11. Qué detalle mas hermoso, Montse, siempre he pensado y pienso que hace falta muchísimo valor para abandonar tu casa y tu pais para intentar tener una vida mejor, o simplemente, una vida.

    Es hermoso y me has emocionado.

    Gracias por pasarte por mi blog como ya es habitual.

    Besitos y feliz fin de semana

    ResponderEliminar
  12. GRACIAS A TI MIGUEL, POR TU COMENTARIO.

    UN ABRAZO. MONTSERRAT

    ResponderEliminar
  13. A veces no nos acordamos de aquellos que también nos rodean y que son ajenos a nuestra cultura, a nuestra forma, es bonito recordar que nos necesitan que son hijos de Dios y que a veces les falta muchas cosas, me alegro de tu recuerdo, maravilloso recuerdo para todos ellos.

    Un abrazo

    ResponderEliminar
  14. Si Higorca, precisamente ayer estuve con algunos de ellos en Atención Primaria. Besos. Montserrat

    ResponderEliminar