Bones tardes.
Avui aquesta entrada la dedico a tots aquells inmigrants, que están lluny de les sevas familias i especialment els que están aci a Valencia i els que a través de Cáritas, he tingut el plaer de contactar amb aquestas bones persones que per circunstancies de la vida hen tingut que deixar la seva estimada Terra i Familia.
Vos estimo.
Buenas tardes:
Hoy esta entrada la dedico a todos aquellos inmigrantes, que están lejos de sus familias y especialmente a los que están en Valencia y que a través de Cáritas, he tenido el placer de conectar con estas buenas personas que por circunstancias de la vida han tenido que dejar su querida Tierra y Familia.
Con todo mi corazón he bajado este video del youtube.
Os quiero.
Desde Valencia, con cariño.Montserrat llagostera Vilaró.
Que hermoso video, muy solidario de tu parte.
ResponderEliminarCariños!!!
Gracias. Sol.
ResponderEliminarBesos. Montserrat
Gracis por sesr como sos. Besos.
ResponderEliminarGracias a ti Norma, por ser mi amiga.
ResponderEliminarUn abrazo del oso.Montserrat
Esta gran solidaridad que tú demuestras, tendría que ser algo natural entre todos los individuos de esta "cosa" redonda y otra cara tendríamos.
ResponderEliminarUn saludo y gracias por tus buenos sentimientos.
Debe de ser duro estar lejos de la tierra de uno en Navidad...y siempre, en realidad.
ResponderEliminarEs un detalle muy bonito por tu parte dedicar este video a esas personas.
Gracias Juan Antonio, por tu comentario.
ResponderEliminarSaludos cordiales. Montserrat
Hola Rosa.
ResponderEliminarSi siempre es duro estar lejos del hogar.
En estas fechas mucho más.
Besos.Montserrat
No sé si tots els teus admiradors hi seran d'acord. Penso i per la meva part el declaro: Mara Teresa de Calcuta dels bloggers. De veritat t'ho dic. Petons
ResponderEliminarHola Montserrat:
ResponderEliminarGràcies per aquest piropo tan bonic.
Jo li tinc mol respeta admiraciò a la Mare Teresa de Calcuta.
Et puc dir que no li arrivo ni a la sola de la sabata.
Sóc una persona normal i corrent "del montón".
UNA FORTA ABRAÇADA.Montserrat Llagostera
Jo també penso que t´asembles a la Mare Teresa de Calcuta. Si tothom tingués tan bons sentiments com tu, el món sería millor.
ResponderEliminarBUFFF.ROSA MARIA. QUE MÉS VOLDRIA JO, ASSEMBLARME A LA MARE TERESA DE CALCUTA.
ResponderEliminarPETONS COSINETA.
Qué detalle mas hermoso, Montse, siempre he pensado y pienso que hace falta muchísimo valor para abandonar tu casa y tu pais para intentar tener una vida mejor, o simplemente, una vida.
ResponderEliminarEs hermoso y me has emocionado.
Gracias por pasarte por mi blog como ya es habitual.
Besitos y feliz fin de semana
GRACIAS A TI MIGUEL, POR TU COMENTARIO.
ResponderEliminarUN ABRAZO. MONTSERRAT
A veces no nos acordamos de aquellos que también nos rodean y que son ajenos a nuestra cultura, a nuestra forma, es bonito recordar que nos necesitan que son hijos de Dios y que a veces les falta muchas cosas, me alegro de tu recuerdo, maravilloso recuerdo para todos ellos.
ResponderEliminarUn abrazo
Si Higorca, precisamente ayer estuve con algunos de ellos en Atención Primaria. Besos. Montserrat
ResponderEliminar