Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

sábado, 3 de enero de 2009

ELS MEUS RECORDS D´UNA VELLA ARCA


EL MEU PARE DEIA QUE L´ARBRE S´HAVIA DE PUJAR DRET DESDE PETIT.




L´ARCA, SOBRE LA QUE REPOSEN A MA ESQUERRA LA LAMPARA D´OLI I DE BRONCE,AL MIG LA FOTOS DE NUVIS DEL MEU GERMÀ I CUNYADA I A MA DRETA UN CENTRE FLORS SECAS




Bon día:



Quan jo era petita, i fins que els pares es van canviar de domicili, en el rebedor de la planta baixa i havia un moble rectangular.Li deiem l´arca.



Estava tancada en clau i s´obria per dalt. I la decoravan unes velles lámparas d´oli de bronce.Que junt amb una anella del mateix material, que la mare amb feia netejat amb el LIMPIAMETALES NETOL, amb l ´etiqueta del mayordormo amb cara de pera.



I mireu, per mi l´Arca va ser molt importan.De petiteta mi enfilaba.I jo soleta amb creaba les meves aventuras.Era com el meu barco.L´imaginaciò que desarrollaban els nens dels anys 5o, era molt grand.I jo tenia molta fantasia.



A sobre de la vella Arca, apoiaba les llibretas y escribia.Inclús, m´enrecordo haver-hi escrit a la llibreta de càstigs:Hoy no debería ir a la merienda, porque me he portado mal.Pero mi padre me ha perdonado.



De vegades li havia retret en el meu pare que amb castiguès de petita.Però ara, en el 2009, li estic agraida.I cuànta raò tenia quan deia-L´arbre s´ha de posar dret de petit(El árbol se ha de enderezar de pequeño).Perque sino es crea una societat de gamberros i sense valors.



De molt petita el meu pare també havia fet el Pessebre, sobre la vella Arca. d´aquest moble., la mare hi guardava les mantes i alguna altre roba.



Mai havie pensat que un día escriurie una memòria d´aquest vell moble.



I es que sóc molt improvisada.I el mirar velles fotografies, amb porta records.
Desde Valencia. Vos desitjo de tot cor que que tingueu un BON DIA.
Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.






1 comentario:

  1. Pienso igual, al árbol hay que enderezarlo de pequeño. A los niños hay que educarlos, reprenderlos, ponerles límites de pequeños, pero en casa no delante de la gente. Se supone que cuando entra en contacto con la sociedad ya tienen los límites asumidos pues sabe lo que viene después.
    No comparto el castigo corporal, si mucho diálogo.
    Besos de Norma

    ResponderEliminar