QUATRE BILLETS MOLT ANTICS

Bones tardes: Acavo d´escanejar aquets billets antics.Tan antics, en la seva data d´emissió, que jo ni havia nascut.

Els guardava la iaia.I ara dic vaig a escanejarlos i en parlaré en el blog.

El que si vaig arrivar a coneixar van ser els billets de 1 peseta, de 5, de 25, de 5o, de 100.Els de 5oo i de 1.000, ja són més recents.

Recordo que quand era petita, el T.B.O., valia 1 peseta.

Amb una peseta compraba el chiclet Bazoka.I ñak, ñak,ñak, vinga mastegar i fer globets , que es reventaven i quedava tota la goma enganxada en els llavis. I a la classe, la senyoreta amb deïa.Montserrat:_Haz el favor de tirar el chiclet o salir de classe.

Tambè comprava els bastonets de regalesia, que al final quedava com un fregall.

El metro de Barcelona, quand jo tenia 14 anys, encare valia 1 pesseta, que de vegades m´estalviaba.Perque tornan de las sardanes, que eran a la Plaça de San Jaume i jo vivia a Gràcia, si m´acompanyava algun noi amb pagava el billet.

I tambè de vegades anava caminan els llochs i a fer guardiola.

Recordo que de petita venia a escola.Un senyor que ens venia sellos que s´enganxavan en una llibreta de LA CAJA DE PENSIONES PARA LA VEJEZ Y DE AHORROS, i li deiam l´home dels sellos.De vegades recordo que quand anavem de visita amb la mare algún familiar, amb donven una propineta.I alguna vegada un billet de 25. I m´el guardavan el pares.

I quan vareig fer la primera Comunió i anaven a visitar la familia, sempre queia algún billetet.

I quina il-lusiò.Les petites il-lusions de l´edat de l´inocencia.Jo sempre he sigut estalviadora.

Mai m´agradat estirar més el braç que la mániga.

Estalviadora si, garrapa, no.Perque disfruto fen règals.Aleshores amb una caxeta de ferro, separava els diners, per el dia del Sant dels meus pares ferlis un detallet.

Ara en aquesta época de crisis, es molt importan sapiguer estirar els diners.

De vegades a la gent que ve a demanar ajuda a Cáritas, sobretot a les inmigrants,i a part de l´ajuda que els hi donem, els hi explico i ensenyo a comprar.Per exemple, més val un pollastre sensé, encare que l´hagin de partir.Es por fer caldo de les ales, les carcanades, el coll.Les pexugas tallarles a filets i reboçarlas. i les coxetes a la planxa.

Quanta gent ho passan malalmen i devegades la pobresa no està solsamen en els diners.Si no en no sapiguer administrar.

Bueno espero que les coses es vagin arreglan a mica en mica per tohom.L´esperança no s´ha de perdre mai.Sempre lluitan, amb paciencia.

Acabeu de passar el día bè i descanseu aquesta nit.

Desde Valencia, sempre amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró