JO DE PETITA,ACI ES VEU QUE ESTAVA ENFADADA
UN TIÒ
Hola a tots:
Quins records més bonics de la meva infantesa.
Quand el pare, a la nit de Nadal en un recò del menjador i posava un tros de branca gruixuda del vell llimoner.El tapaba amb una manteta.
I el meu germà que amb porta set anys, era còmpliç dels meus pares i disfrutavan amb la meva inocencia.
I jo cara la paret en un altre recò del menjador cantava.
ARA VE NADAL,
MATAREM EL GALL,
I A LA TIA PEPA,
LI DONAREM UN TALL.
I aleshores jo anava corren cap el Tronc hi deia:
CAGA TIÒ,
SINO ET DONAREM,
UN COP DE BASTÒ
I jo agafava el bastò i PATAPLAM i axecava la manteta i d´allà sortien els torrons, les llaminadures i alguna altre coseta.
Desprès no vaig seguir la tradició amb els meus fills.
Però ara ho tornem a fer aci a Valencia amb la nostre neta Lucia.
I visca l´inocencia.
Desde Valencia vos desitjo que aquests Nadals, vos siguin plens de PAU, AMOR, SALUT ARMONIA. Amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario