LA TIETA CARMETA ARNAVAT DE REUS

JO DE NUVIA, AMB LA TIETA CARMETA ARNAVAT, DE REUS, EL DIA 28 DE GENER DE 1970

Bon día: Com si jugués a la loteria.I al atzar sortis una fotografia.Aixís vaig treien les meus records.I es que les tinc totes barrejades.Un dia va caure la caixa a terra.I encare no les he organitzat bè.Però bueno.Dic surti, com surti.I avui m´ha surtit aquesta meva de núvia amb la meva tieta CARMETA ARNAVAT de Reus, cosina germana de la meva mare.

Amb la tieta Carmeta ens varem relacionar bastan.Era molt més jove que la meva mare.I va vindre al meu casament.Tenia tres germáns més es deian Josep Maria,Amadeu i el més jove Claudi.

Jo no le vista desde que es va mori el meu pare.No se si deu viure encare.Es que el venir a Valencia, vareig perdre el contacte amb molta familia.Encare, que els recordo molt.Aquests dies de Nadal són una barreja d´al-legria i de tristesa.

Per mi sobretot l´al-legria, com a cristiana, es la celebraciò del naixemen de Jesús.Ell va vindre amb l´Esperança de la Resurrecciò i a donanse molt bòn exemple d´Amor.I els pensaments tristos es de les persones que ja no hi són. Ara la petita Lucia, la nostra neta il-lumina el Nadal.

Avui montarem el Pessebre.Encare que aquest any, amb el gatet petit no posarè gaires penjereillas.

Bè doncs la meva esperança es que les persones estimades que ja no hi són a la terra.Estaràn el Cel, molt mès aprop de Jesús.

I ara plego, que avui toca guarnir la casa.

PAU I BE, per els creients, per els ateos, per els agnòstics, els que tenen altres religions.Tots, tots sóm germans i germanes, fills de la Mare Terra, que jo crec va ser creada per Dèu.

El meu respecta per tohom.Amb tot el meu carinyo desde Valencia.BONES FESTES¡¡¡.

Montserrat Llagostera Vilaró.