MARONA MEVA

LA MARONA I JO, QUE ACI ESTIC ENFADADA

JO SONRIENTA TINDRIA UNS TRES ANYS

Hola: Són les 12,30 del migdia.

M´enrecordo de tu marona meva.

Tan alta, tan esbelta tan elegant.

Jo, tan rebesudeta com era, semblava un cigronet al teu costat.

Tan perfecionista com erats. I tan bona modista. Amb aquells sobrefiladets tan petitons que feias. I tan endresada.Jo veus sóc més desordenada, i no dono tanta impòrtancia a les coses com li donaves tu.

Sobretot amb el que dirá la gent i el quedar bè.

I mareta meva, quand anaven de visita. I devagades en les visitas de compromís, amb deias:-Nena escolta i calla.I estigues quieteta.Done les gràcias per tot.

Quand estavan esperan, el metro amb feias un repàs a veure si les orelletas estavan ben netas i disimuladament, mi pasaves la punteta del mocador.

I quand trovabem una persona coneguda i amb deia:-Com et dius maca?.Tu mareta t´en quedavas miran a veure el que deia i jo tota eduquedeta conestava:-Montserrat Llagostera Vilaró, servidora de vosté.

I ara que pensarás, si desde al Cel amb sens que se m ´escapa algún taco .

I es que els temps en caviat tan de quand jo tenia tres o cuatre anys.

Ara si crido l´atenció a alguna criatura que está fen una malesa als jerdins i pot pendra mal.I les mares ten frescas¡ Encare amb contestan de mala manera, que amb cuidi de mi.

Però mareta meva les llavoretes qu´ el pare i tú amb vareu sembrar de petita, m´en quedat ben arreladas.Gràcias mareta meva.Vares ser una de les millors persones que en passat per le meva vida.

Un Parenostre per tu.

PAU, AMOR ARMONIA .Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró