LA MEVA AMIGA PEPI

LA QUE PORTA EL VESTIT DE NUVIA ES LA PEPI, AL SEU COSTAT ESTEM EL MEU MARIT GABRIEL I JO. ELLA ES VA CASAR L´ANY 1971

DILLUNS , 3 de NOVEMBRE DEL 2008

Bon día: M´enrecordo avui de la meva amiga Pepi.


La vareig conexier en el colegi Sta. Rosa, ella tenia 5 anys i jo 4.


Desseguida ens varem fer amiguetes.


Ella tenia i suposo que té, doncs fa molts anys que no se rés d´ella, el caràcter molt alegra i obert i desseguida ens vàrem fer amiguetes.


Vivia molt aprop de casa meva, al barri de Gràcia.


Una mica més grandeta, ella va canviar de colegi.


Però temps més tard, quand jo tenia 9 anys, ens varem retrobar al Colegi Rius i Taulet.

Recordo que una vegada, tindriem uns 11 anys.Es va enfadar amb mi.Però l ´endemà a la panaderia, a la cua del pà, vaig sentir que m´estiravan les trenes i era ella.Desseguida s´ens passava el enfado.

I desprès de més grans ens vàrem trobar a Oficinistes, encare que aci no anavem a la mateixa classe.


Tambè varem fer juntes el Servei Social, (en aquella época era obligatori.).

El estiu del any, 1968, quand encare no jo havia conegut en Gabriel, vàrem anar varias vegades juntes a la platja. I havia una platja, que era exclusivamen per dones.Encare que alguna vegada tambè haviem anat a la mixta.Aleshores jo ja tenia 19 anys.

Compartiem juntes les nostres confidencias. I m´enrecordo quand amb parlava del seu germà,

les amigues volien anar casa d´ella per veurel, perque era molt alt i se semblava a l´ Antony Perkins.

Quan jo encare vivia a Barcelona i ja casadas, ens continuavan veient.


Desprès ella tambè va venir a Valencia.

I desde el bateig del meu fill Albert, que vareig anar a Barcelona, i ella va venir amb la seva nena gran a casa dels meus pares, que no l´he vista més.

La vareig telefonar fa uns anys, però la persona que vaig parlar en va dir que ja no viu a Barcelona.

Bè doncs, acabo aquest escrit dient, que sempre recordaré amb carinyo aquesta amiga, i que m´agradaria un día tornarla a veure.

Destijo desde Valencia, un día plé de pau i armonia.Amb carinyo Montserrat Llagostera Vilaró