MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

martes, 25 de noviembre de 2008

EL TIET DANIEL

EL TIET DANIEL, HE ENGRANDIT LA SEVA IMATGE DE LA FOTO DE BAIX, L´ANY 1969
JO EN PRIMER PLANO, DARRERA MEU ES VEUEN ELS MEUS PARES, I AL FONS DE TOT EL TIET DANIEL, L´ANY 1969

Bon día:Gràcies al scaner he pogut d´una fotografia, teure l´unica imatge que tinc del meu tiet Daniel.



A la foto es veu el meu tiet de lluny i jo le pogut separar i engrandir.



Es una fotografia que ens va fer la tieta del meu marit, la Maria i es del estiu de l ány 1969, en una excursió en autocar que varem fer la familia, amb Els Amics d´en Mossen Cinto Verdaguer i l ´Orfeò Català, per els paratges on havia nescut i viscut.Folgueroles,Vinyoles d´Oris...



El Gabriel estava fen els ultims tres mesos de Milicies Universitaries i no va vindre.



El tiet Daniel era el germà de la meva mare.Nomès es portaven un any.en un altre escrit parlo una mica d´ell.Amb la mare nomès es portaven un any.



Per mi ha sigut una de les persones més importans del meu passat.Estava casat amb l´estimada tieta Lola i era el pare dels meus cosins Rosa i Daniel.



De joves tan ell com la meva mare tots dos havien sigut molt guapos.Amb fotografies qu´ havia vist jo, i que ara no en tinc cap, semblaven 2 artitas de Cine.Tan alts i esbelts.



El Tiet Daniel, era un estil Herrol Flin.Molt alt, moreno, amb el cabell ondulat i bigoti.



Bè doncs el tiet Daniel, era molt familiar. I quand amb venia a buscar a casa amb la Rosa per portarme a dinar a casa seva, amb motiu d´alguna festa o bè perque si.Jo anava tota orgullosa de porta un tiet tan alt i tan guapo al costat. Si consegueixo alguna foto d´ell de jove ja l´afegiré.La veritat es que el tiet Daniel i la tieta Lola.Formaban un a parella, al estil del Cine romàntic dels anys 40.L´home alt i esbelt i la dona baixeta i femenina.



I amb quina alegria m´enrecordo, el dia que amb varen portar a Segur, a on estava veranejant la meva cosineta Rosa.Vareig anar a sopar a casa d´els tiets i també a dormi, i l´endemà agafarem el tren.



Una altre anècdota que recordo i que amb vaig fer un tip de riure, quan mes de setembre de l´any 1975, vareig dirli que m´ en anava a viure a Valencia.Amb va dir: I que vas a feri a Valencia, a collir melons?.



I la mamà va dir:- Ves tu quina poca solta.Però a mi amb va fer molta gràcia.



I amb va passar una cosa que no m´ha passat amb ningù més i es que el mes d´Octubre de l´any 1975. Estan ell plé de salut,vaig somiar que es moria el tiet Daniel.I el dematí, quan vaig despertà, vaig trucar a casa d´ell sense dir el perque.I estavan tots bè. Després quan el vareig veure per ultima vegada.Li vareig fer un petò, amb un carinyo especial es com si presentis alguna cosa.Al cap d´un mes i mig aproximadamen, coincidint amb els nostre traslat a València.Es va mori d´un derrame celebral.Era molt jove només tenia 65 anys.



El tiet va dir a la meva Primera Comunió que jo m´en aniria al Cel de pet.Perque, amb va veure molt mística.



Gràcies a la Fe que tinc.Se que no l´he perdut del tot i ara està al Cel amb els meus pares i dona i sers estimats.M´es igual que creguin o no creguin.Jo ho crec aixi.



I acabo aquest escrit per avui, resan un Pare Nostre per ell i la tieta Lola.


Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.









No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada