QUAND LA MARE AMB PARLAVA DE REUS I DE TARRAGONA

UNA FOTOGRAFIA MOLT ANTIGA. LA MEVA MARE ES LA DE LES SABATES NEGRES.

AQUESTA CARTERA LI VA PORTAR DE MEJICO, A LA MEVA MARE LA SEVA COSINA ROSO, FA MES DE 50 ANYS.

LA MARE ACI TENIA 15 ANYS,L´ANY 1926

Bones tardes: De nou he trobat una antiga fotografia, feta el mes de setembre de 1926, la mare tenia 15 anys.I li varen fer a Reus.

La mare quand amb parlava de Reus i de Tarragona, s´entusiasmava. Perque ella era nascuda allà.I encare que de molt petiteta va anar a viure a Barcelona, i anava a passar temporadas.

I m´explicava moltes coses.

De la seva cosina Maria.I de la tia Pastissera, que feia aquells dolços tan bons.D´en Josep Maria Prous i Vila, el poeta, qu´era germà per part de pare de la seva estimada cosina.

De com jugaba per Maspujols.A Reus també i vivien els seus cosins Carme,Josep Maria, Amadeu i Claudi Arnavat.Jo fa molts anys que no els he vist.A la tieta Carmeta la vareig veure el enterro del meu pare, però crec que ja són tots morts.

I a Tarragona, hi tenia els seus cosins Eduard,Salvador i Pere Rius.Ells ja no viuen tampoc.

Jo els recordo molt bè.Quan amb vareig casar vaig anar a Tarragona a veurels.

Diuen que les persones que ja no hi són viuen en el record de les vives.I comque els meus records són bons.M´agrada reviurels recordanlos.En el meu cervell hi ha espai per tot.I cada dia aprofito una estoneta per recordar.

Ja persones que diuen que això es perdre el temps.Però jo en dic aprofitarlo.

Hi havie un programa de T.V. 3 que es deia L´INDRET DE LA MEMORIA, i a mi m´agradava molt.

De molt petiteta ja m´agradava preguntar molt en els meus pares, per els meus avis.La seva juventud i la seva infantesa i jo feia fluir la meva imaginaciò.Era com si jo tambè ho visqués.

Si hi ha alguna cosa que amb fa patir, la passo per alt.

Jo un estiu vareig anara passar uns dies a Tarragona i a Reus, amb la cosina Rosa i la tia Genara

Una cosina de la meva mare, la Rosò s´en va anar a viure a Méjico.I quan venian a Barcelona, ens venian a visitar. Jo encare conservo, una cartera de mà, feta a Méjico, que li va regalà fa uns 50 anys.I recordo com si ho veiés, aquella visita que ens va fer amb la seva filla.

I amb aquets records acavo per aquesta tarda.

PAU, AMOR, ARMONIA, per tothom, aquests són els meus desitjos.Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.