ELS MEUS PARE I JO QUE SEMPRE QUEDAVA A LES FOTOS EN CARA D´ENFADADA.Bon día: Ja se que no hi ha una segona oportunitat.Però si tornés a neixa, voldria els mateixos pares.
Quand era petita, de vegades amb queixaba de la seva rectitud.Però ara ho agraeixo.
El que era mès recta era el meu pare.La mare era mès permisiva.
Però jo encare, que de jove no ho sabia apreciar massa.Ara m´en he donat compte del règal que per mi varen ser les seves ensenyances.
El pare, amb donava a llegir molts llibres exemplars.La mare m´explicava contes mentres amb donave el dinar. Diuen els entesos que tinc molta, molta memòria.I mentres escric, es com si ho tornés a viure tot.
Jo de petita era una mica esquerpa i tossuda.Però sempre m´els he estimat molt.
Precisamen ara, quan aquesta societat estem pagan les consequencies d´una educaciò massa permisiva, es com més agraida estic amb ells.
Els hi agradave molt l´educaciò.Ojo, que ser educat no vol dir ser hipòcrita, ni fals.Es un parlar sense ofendre, i un respete per els demès.
Jo penso que l´educaciò a de començar a casa.Jo trovo que els pares primer han de ser pares abans que amics.Pares, que sàpiguen escoltar i que no els hi perdin el repeta.
Els psicòlegs son necesaris, però els bons pares insustituibles.
La llibertat no te que se llibertinatge.
Jo sòc partidaria de donar consells als fills sobre els perills d´aquesta societat. Si aixis i tot desprès no fan cas.Sempre tindràn una bona base .
Es molt trist veure tantas avias i gent gran acompanyant els joves al psiquiatra per culpa dels porros i altres drogas, que en fet malbè a tanta joventud.
No volen escoltar i desprès s´ha n de rescatar del pou en que cauen.
I acabo dient i donant les gràcies els meus pares que ja estàn el Cel.
Carme i Joan:- GRACIES PER HABERME EDUCAT I ENSENYAT TAN BÈ¡¡¡
Desde Valencia amb carinyo vos destitja Pau i Bè.Montserrat Llagostera Vilaró
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario