AQUEST DIBUIX LI TRET D´UNA REVISTA PATUFET DE L ´ANY 1970Bon dia: Tan bonic com era veure l´imatge d´uns avis explican contes. I ara amb tanta tecnología.Veiem els nens de ben petits de cara l´ordenador i la cónsola.I ja se perdut aquella tendresa de la mirada d´una nena o nen, escoltan bocavadat, amb aquella cara d´inocencia, els contes que explicavan els avis.
Jo no estic, en contra dels adelantos.No, jo mateixa mi passo moltes estones devant d´ Internet.I puc dir que bèn utilizat aporta moltes ensenyanses i cultura.
Però poguer parlar amb la neta alguna estona i explicar-li un conte.Això no te preu. Es com somniar desperts. I els avis ens fem nens.
Un conte desperta l´imaginaciò.Jo devegades, m´els inventava i tot.Sobretot, quan s´en anaven a dormir.Aquella estoneta, no es pagava amb diners.
Ja vaig dir en un altre apartat, que de petita, m´agradava escoltar molt la radio i cada dia, corren anava a posar els contes de TAMBOR, a Radio Barcelona i a la nit els de CASCABEL a Radio Espanya. I els dissabtes a la tarde el Programa Banderin, que presentava el conegut actor, ja desaparescut Albert Closas, que cantava cançons.
Els contes explicats despertan l´imaginaciò, perque no ho donan tot fet.
El conte que m´explicavan el pare i la mare molt sovint era el del Patufet.Que resumeixo a continuaciò.
L´historia, d´un nen molt menudet, tan que per que no el trepijessin cantava:
PATIM,PATAM,PATUM,
HOMES I DONES, EL CAP DRET,
PATIM,PATAM,PATUM.
NO TREPITJEU EL PATUFET.
I un dia que anava a portar l´esmorçar al seu pare i plovia es va amagar sota una col.I un bou s´el va menjar.
I la mare el buscava i cridava:-PATUFET ON ETS
I el Patufet contastava:-SOC A LA PANXA DEL BOU, ALLA ON NO I NEVA NI PLOU .
I a leshores la mare, va començar a donar menjar el bou.I tan i tan el va atipar que el bou es va revantar.
I va sortir el Patufet tan conten i acelerat, com rès no haguès passat.I aquest conte s´acabat.I la Montserrat per avui tambè ha acabat.Destijanvos un bon dia i els que sou avis disfruteu dels nets i expliqueu-lis forces contes.Amb tot el meu carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró
Vaya las nuevas tecnologías. Habia escrito un mensaje en catalán y ahora olvidé dar la verificacion de la palabra, y se me borra todo. De nuevo escribo pero rápido en castellano, que debo subir a mi suegro a casa de su cuñada (82 y 83 años). ES cierto que la vida ahora es trepidante, que los niños no tienen la tranquilidad de sentarse al lado de nadie a escuchar historias, y todo les pasa muy rápido, como rápido ha pasado el tiempo leyendo tus notas de este mes, la tieta y el Dral, la boda de Jordi que no había visto, y los 40 años de pareja que celebráis hoy. Muchas felicidades y sigue así, ya sabes que vas por buen camino, y lo importante es andar el camino que tenemos en la vida, y a poder ser , sin salirse a las zarzas. Besos a todos, Marisa Escriche
ResponderEliminar