Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

sábado, 4 de octubre de 2008

DE VEGADAS VAL PENA MIRAR ENREDERA--A VECES VALE LA PENA MIRAR ATRÁS

LA BOSSA DE BOMBONS,QUE AMB REGALA EL GABRIEL, ELS VA COMPRAR EL CARRER HOSPITAL DE BARCELONA EL DIA 5 D´OCTUBRE DEL ANY 1968.
EL PROGRAMA DEL MUSEO QUE VISITAREM EL DIA QUE EN VAREM FER NOVIOS, EL 5 D´OCTUBRE DEL ANY 1968


Bon día: De vegades val la pena mirar enredera.
Demà farà 40 anys.que el Gabriel i jo ens varem fer novios.

I jo encare guardo la bossa de bombons de paper, que aquell dia amb va donar.

I tambè el folleto del museo on varem anar.

Ja ho veieu si sòc romàntica.

Era el día 5 d'octubre de l'any 1968, i dissabte. Ell tenia 25 anys i jo 19.



Només feia uns 20 días que ens haviem conegut i sortiem junts. I desde aleshores i fins ara en anat caminan per la vida, l ´un al costat del altre, però sense agobianse.



Mireu jo crec que un dels secrets que el nostre matrimoni, duri tants anys.Es presisament en els moments que jo m´enfadaria mès de lo necesari,(doncs son coses sense importancia), es rebovinar enredera. Recordar l´`epoca de nuvis (que va ser molt curteta, doncs els 15 mesos ja ens varem casar).Els bons moments que junts passem i hem passat, i aleshores desseguida s´en va l' enfado.



El que no s´han de reteure sòn les faltes de cada un.Jo tambè ho he fet alguna vedada, però reconec que no està bè.Perque se rencuniòs-sa, no porta a rès bò.



Jo li donno gràcies a Dèu i li demano que puguem estar molts anys junts.



Demà si Dèu vol, anirèm a cel-lebraro, amb els nostres 3 fills, les nores i la neta, el que per nosaltres es tot un règal. Aquets 40 anys, que sòn ben nostres.



Amb tot el meu carinyo i desitjan Pau i bé per tohom.Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró.



No hay comentarios:

Publicar un comentario