LA SRA. DIVINA, SONRIENME, AL DIA DEL MEU CASAMENT, 28 DE GENER DE 1970DIVENDRES 24 D´OCTUBRE DE 2004
Bon día: Son les 7 del matí. I buscan en el arxiu del meu cervell.M´hi enrecordat d una persona que ens varem estimar molt a casa, la Sra. Divina.
La Sra Divina, era la mare de les meves amigues Montserrat e Irene Anglada, i viviem a la mateixa cera del c/.Menéndez y Pelayo(Torrent de l´olla) del barri de Gràcia de Barcelona.
A casa l ´estimavem molt. Erem casi com de la familia.
Jo la vareig tractar molt, doncs anave a jugar a casa seva, amb les seves filles.
Recordo que era una persona carinyosa, positiva, molt alegre i cristiana devota.
De vegadas quand jo deia d´alguna persona-Pobre....Ella amb contestava-Pobre perque, no té crostes al ...
Era una persona molt detallista. El dia que vareig fer 15 anys.Al dematí(aleshores jo estudiaba per la tarda).Amb va vindre a felicitar amb un ram de flors molt bonic i una caixa de suro plena de mocadors.I va dir-Ara si que et passaràn els anys depressa.
Quanta raò que tenia.Vist i no vist ja tinc 59 anys.
Un altre bònic record es que algunes verbenas de Sant Joan, treiam les cadires a l´ acera i tiraban petardos.I com disfrutavan les nenes i jo, jugant el carrer.
Desprès quan amb 26 anys m´en vareig anar a viure a Valencia. Nomès la veia, quand jo anava alguna vegada a Barcelona, que anava a visitarla.L´ultima que la vareig veure va ser l´any 1983, que vaig anar a Barcelona, doncs allà varem batejar l´Albert i a la vegada, va fer la Comunió el Jordi i la vaig anar a veure a casa seva perque conegués a l ´Albert.
Desprès la trucava alguna vegada, desde Valencia.
I ara li resarè un Pare Nostre, doncs ja fa alguns anys que va pujar al Cel.
Desde Valencia amb carinyo, desitjo a tohom un día plè de Pau, Amor i Armonia.
Montserrat Llagostera Vilaró
Recuerdos de un pasado presente, recuerdos que se guardan en el precioso joyero del corazón, recuerdos que se llevan toda una vida cerca de nosotros, recuerdos de una felicidad inesperada, recuerdos que no se quieren olvidar. Un fort peto de Higorca
ResponderEliminarGràcies per tenir un record tan dolç de la mare.
ResponderEliminarAra feia temps que no et llegia. Quan comença el curs hi ha molta feina.
Una Abraçada, Irene
Maria Irene Sempre vaig estimar a la teva mare.Com si fos familia.Una abraçada.Montserrat
ResponderEliminar