Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

sábado, 25 de octubre de 2008

EL DINAR DE DESPEDIDA A L ´UNIVERSITAT POLITECTNICA DE VALENCIA


DISSABTE, 25 D´OCTUBRE DEL 2OO8


Bon dia: El meu escrit d´avui d´agraiment per els professors, de l´Universitat Politécnica de Valencia, que ahir varen fer un dinar d´homenatge de despedida per la jubilació d´el meu marit Gabriel i d´un altre professor.

Une de les coses que va valdre la pena venir a viure a Valencia, ha sigut coneixer aquestas persones, amb les cuals el Gabriel ha compartit uns anys com Professor d´Ingeneria de Materials.

La veritat es que sempre le vist molt conten del treballar a l´Universitat. I sempre comenta que li agradat molt l ´ensenyança.

Doncs, gràcies. El dinar d´ahir , el ram de flors, que amb donareu i els detalls que li vareu fer en el Gabriel., i sobre tot LA VOSTRA COMPANYIA, per nosaltres varen ser un règal que no olvidarem mai.

Que tingueu un día plé de Pau i Armonia. Desde Valencia, amb tot el carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

2 comentarios:

  1. Muchas felicidades: por la vida dedicada a la educación, por la jubilación y por la despedida de ayer. Mi padre no tuvo la suerte de poder disfrutar de todas esas cosas, y además de contar con la compañía de su amada Paquita y sus hijos, Pedro, Puy y Marisa, yo misma. Muy cerca de la Politécnica vive Marga, su hermana. Seguro que también habría disfrutado, pues ella también se mueve en el ambiente Universitario. Felicidades.

    ResponderEliminar
  2. Gràcias Marisa.
    Nosotros queriamos mucho a tus padres.Un abrazo.Montserrat

    ResponderEliminar