MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

lunes, 22 de septiembre de 2008

LES FOTOGRAFIES, ELS RECORDS...

MES DE MARÇ DE 1971 DIA DE LA PALMA. EL PERE TENIA 5 MESOS
AQUESTA SI QUE ES UNA FOTO ANTIGA. LA TIETA MARIA EL DIA DE LA SEVA PRIMERA COMUNIO, L´ANY 1925

ELS MEUS FILLS PERE I JORDI, TINDRIEN MES O MENYS, 7 I 4 ANYS


EL GABRIEL, JO, LA SEVA TIETA MARIA I LA MEVA MARE, CONTEMPLAN EL PERE QUE TENIA UNS CINC MESOS. EL DIUMENGE DE RAMS DEL MES DE MARÇ DEL 1971, LA TIETA PORTA UN PALMO A LA MA .LA FOTO LA VA FER EL MEU PARE

Bon día: Une de les meves aficions i amb les que disfruto, ja desde molt petita, es mirà fotografies.


De petite, sovin estava mlalteta per culpa de les angines.


I avans, els anys 50, que encare no hi havien els antibòtics. Les persones, quand tenien febre, s´estaven al llit.


I a mi en varen mimar molt. De día en posavan el llit dels meus pares, perque aquella habitaciò hi entrava la llum del día, i jo sentada al llit, amb una taula de malalt, tenia la caixa de fotografies antiga .I amb pasava hores i hores, contemplan, les fotos dels meus pares quand eren joves, els meus avis, qie no vareig conexe.El meu tiet Daniel, quand feia la mili.Cosins.I tambè amb distreia amb postals antigas.I entre això, retallà recortables, i la lectura amb pasaven les hores depressa, fins que ja hem posave bè. Tambè escoltava molt la radio.


M´encantan les fotografies. Sobretot les antigas.Les en blanc i negre.

Un día el Gabriel amb va dir: Podries llençar-ne moltes. I les més importans les posariem en un disquet.Jo vareig replicar-Ni se t´ha ocurreixi.¡


Amb la rabia que tinc perque ara la majoria de fotos son digitals.


A mi m´agrada tocar el cartò de les fotos sentir el seu tacte.


En tinc moltes de la familia d´en Gabriel. Dels seus avis, germans.Gent que ni cònec.Pero ser qui són, perque amb la tieta si que les miravem i ella m´ho explicava qui eren.


En tinc moltes de la tieta d´en Gabriel, de les companyas del seu trevall.Del seu estimat marit, En camvi, de la meva familia, en tinc ben pocas.


L´altre día li vaig demanar el meu germà que m´en escaneigi i me les enviarà.


Mira fotografies, m`omple de satisfacciò. Es com coneixe, els meus avis, encare que no els hagi vist mai.Per mi es molt relaxan. Es com si fès yoga. Es retrovar el passat antig, recent, es fe trevallar la memòria.


Jo sòc despistada de tota la vida en quan a l´orientaciò dels carrers. Però no pasa rés preguntan s´arriva a Roma. En canvi tinc una memòria fotogràfica molt gran. I jo crec que es de mirar tantes fotografies.


Tinc molta imaginaciò, quand llegeixo un llibre, vaig visualitzan les situacions.


I casi prefereixo escoltar la radio que veure la T.V. Amb la T.V. s´em cansa molt la vista. I la radio, puc anar fen coses mentres l´escolto.


Per acavar, desitjo un bon dia per tothom. Amb carinyo, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró.














No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada