VALLROMANAS

JO, DEVAN DEL POU DE LA CASA PAIRAL DE VALLROMANES. AGOST 1963

LA MAMA I JO, QUE TENIA 14 ANYS, EL MES D´AGOST DEL 1963, AMB EL GOS DIC.

Bon día: Ara recordo aquellas tres semanas del mes d´Agost del any 1963, que variag passar junt amb els meus pares en una casa pairal de Vallromanas.

Aleshores el meu pare ja havia tancat el seu taller i treballaba de dependent en una tenda de Optica i Presició del c/.Pelayo, cantonada les Rambles. Un del propietaris, que era un senyor, que el meu pare li havia fet alguns mobles, li havia proposat traballá amb ell.

Jo sempre dic, que aquest senyor, per mi va se com un padri.No tenia fills.I amb regalaba joguets bons

Doncs, al més d´Agost de l´any 1963, aquest senyor, que tenia una casa pairal a Vallromanas, li va deixar en el meu pare uns dias d´estada junt a la mare i a mi, el meu germà no hi era,ell estava fent la Mili al Sahara.

Tinc que dir que també li va anar molt bè, perque nosaltres erem personas de fiar.I el meu pare vigilaba les obres de modelació que s´estavan fen a la finca.

Al primer día, a la nit, ja hem varen picar els mosquits.Vaig aixecarme amb un ull, que no podia obrirlo.La casa era molt gran., rústica.Les habitaciones estavan a dalt.

Per mi, que només tenia 14 anys, amb resultava aborrit, perque trovaba a faltar les amigues i el anar ballar sardanas. O sigui que amb passaba el día llegin. A lla vareig llegir el llibre El General de la Rovère i també algunes Historietes Exemplars de Josep Maria Folch i Torres.

Pero el camp que rodejaba la casa era molt gran. I tambè hi havien "enjambres" d´avellas, Recordo,que un dia quand jo estava sentada a la gandula llegin, s´hem van acostar unes cuantas que anaven esverades.Aquell día els hi estavan treien la mel.Això deuria ser com una terapia., doncs ara, de vegades si amb voltan pel costat no els hi tinc cap por.

Hi havia un gos que era dels masovers, que es Deia Dic i amb vaig fer amiga d´ell.Sóc una persona que li agradan molt els animals.

A la finca hi habia un pou.

Algún día venian els propietaris a dinar i a passar el día amb nosaltres. I la mare es preocupava de que ho trobessin tot ben arreglat.Sempre patint p´el que dirán¡¡¡.Jo puc dir, que vaig ajudar molt poc.Deïa:-Es que son vacances mama.I la mama s´enfadaba una mica, no massa.

Passats els días varem tornar cap a Barcelona

I ara recordan i recordan.Veig que encare que no hagi tingut gaires diners, amb considero una persona feliç.I contenta de que els demés puguin estar bè.I he sapigut aprofitar aquets moments, quand es comparteixen coses.

Tambè havia anat amb Cadillac amb xòfer i tot, amb els meus pares i aquest senyor i esposa,una de les vegades a buscar bolets, un altre a La Garriga, a visitar a Mossén Ramón, un capellá que era molt vellet i vivia sol. Li deian l´Ermità. de Samalús. I jo tan joveneta, en aquells moments, era com si fos una nena rica.

M´enrecordo amb tot el carinyo del senyor propietari de la botiga, on treballaba el meu pare, de tots els seus companys i familia.

Desde Valencia, desitjo bon dia per tohom,amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.