MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

jueves, 21 de agosto de 2008

L´ELIANA ESTIU DE L´ANY 1975, I RESUM DE LA VIDA LABORAL D´EN GABRIEL FINS L´AGOST DEL 2008

EL LLIBRE ESCRIT PER EN GABRIEL.AQUESTA ES LA PRIMERA EDICIO PUBLICADA L´ANY 2004.
------------------------------------------------------------------------------------------------






EL PERE I EL JORDI, SENTATS AL BORDE LA PISCINA DEL XALET DE L´ELIANA- ESTIU 1975






EL GOS BEBEN AIGUA DE LA PISCINETA, AMB EL PERE I EL JORDI. ESTIU 1975








LA MEVA MARE I JO AMB EL PERE I EL JORDI. - L´ELIANA ESTIU 1975








EL PERE I EL GOS DRALL A L´ELIANA -ESTIU 1975












Bon día: Fa 33 anys, el Gabriel, que tenia aleshores 32 anys, anava i venia de Barcelona a Valencia, per assesorà l ´arranque Técnic, d´una nova Industria, que havian montat, junt amb uns socis d´aci Valencia, els propietaris de l ´Empresa, on ell trevallaba com a Ingenier Metal-lúrgic.




I aleshores ens van llogar un xalet per els tres mesos d´estiu a L´Eliana (Valencia). I al mes de Juny del l´any 1975.Amb els nens , que tenian aleshores 4 i 1 anys i el gat Tom de 3 anys(dins d´un cabacet tancat) pujarem a l´aviò per primera vegada cap a Valencia. Ens va vindre a recollir a l´Aeroport, un company, també catalá com nosaltres, però que ja feia temps que vivia a Valencia, i ens va acompanyar al xalet de l´Eliana.Desprès ferem molt bona amistad amb ell i la seva senyora, jo m´els estimo molt.

Doncs, quan varem arrivar a L´Eliana, jo amb vareig quedar bocavadada, ho vaig veure tot tan bonic¡¡¡ i amb va fer molta il-lusiò.




A l´Eliana, i varen venir a passar uns días els meus pares i també la tieta amb el su gos Drall, que desprès es va queda amb nosaltres, perque ella s´en va tenir d´ anar a França a veure una tia molt velleta. I van tenir que viure gos i gat junts. Jo vigilaba que no es fessin mal.Però el jardí era molt grand, i el gat persseguia el gos.




El jardi, tenia una mica d´hortet i alguns arbres frutals.




La veritat es que varem disfrutar molt.




La nostre intenció era continuar vivin a Barcelona. Però els senyors d´aci ens van proposar que ens quedessim,que el Gabriel, seria Director de l´Empresa. I cuantas voltes al cap li varem donar, avans de decidin-se.¡¡¡

Nosaltres a Barcelona i teniam la familia i les amistats. Viviem a Gràcia a cinc minuts de casa els meus pares. I el meu pare qu´era tan bò com sensat.Va dir-me.-Nena fes el que més vos convingui per el vostre pervindre. I al final comque Valencia, tampoc està gaire lluny de Barcelona. Varem venir cap ací.
Desprès venian a temporadas la tieta i el gos, i els meus pares.


Al cap 18 anys de viure aci. Desprès de les vacances d´estiu. El soci d´aci tenia més accions que els socis Barcelona, i li va dir en el Gabriel: -Ja no entres en el Organigrama.






Jo aleshores no vaig entendra res.Però després vaig trovar la resposta.L´havia utilitzat.
I el Gabriel, amb 50 anys, es va veure sense feina.Amb un nen de 10, l´altre qu´ estaba estudiant, i el gran que no travallava.Però varem quedanse a Valencia amb el cap ben alt.




A la meva mareta que no estava ja gaire bè, no li varem explicar. I quand va vindre a Valencia un mes.El Gabriel feia veure que anava a visitar clients pero la veritat es que sortia a buscar feina.
La mare es va morir l´ any 2001, sense enterarse de la bofetada que li havien donat en el Gabriel.En cambi a la seva tieta Maria, si que li varem explicar i comque era una persona molt forta de carácter, ens va dona tot el seu apoio.




El Gabriel, sempre amb diu que vareig ser la millor psicòloga, doncs desde el primer moment li vaig donar ánims.Quan va arrivar a casa destrossat,( d´això el dia 30 d´aquest mes farà 15 anys.). Vaig dir-li:- No et preocupis Gabriel, que sortirem endavan.




I ara puc dir, que la meva Fe amb Dèu, amb va servir per plantar-li cara a la vida.Amb tot el meu amor en vareig posar a les seves Mans.
Al cap d´un temps en Gabriel, va treballar per una Multincional d ´Acers, de col-laboració Técnica, fins l´any 2oo4. Aquest treball , fou compatible amb el de l´Universitat Politécnica.




A l´Universitat Politécnica, hi va treballar com a Professor d´Ingenieria de Materials desde l´any 1995, fins aquest mes de Juliol que s´ha jubilat.





Aquests últims cuatre anys, ha treballat, desde aci Valencia, com a Comercial i Col-laborador Técnic, per una important Empresa de Tractaments Térmics de Barcelona, també siguent compatible amb L´Universitat Politécnica.




A més a més es Secretari de l´Asociaciò Técnica de Ensayos no Destructivos, de la Comunidad Valenciana. També a col-laborat amb alguns números de la Revista Técnica Industrial, i altres Revistas Metal-lúrgiques.




Ha escrit el Llibre Principios Básicos de Ingenieria Industrial.(La foto del llibre, es pot veure a dalt de tot de la página)


Ha donat Conferencias . I cursets.





Ara te el projecte d´escriure un altre llibre.






I ara per acabar.Dic a les persones que es queden sense feina.Tinguin l´edad que tinguin, que avans d´ensorrarse, siguin positivas i lluitin.Perque casi sempre quand es tanca una porta, s´obren dos finestres.




Desde Valencia, amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.
-------------------------------------------------------------------------------------------------


























































































No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada