MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

sábado, 23 de agosto de 2008

COM VAIG VIURA DE PETITA., LA FESTA MAJOR DE GRACIA

AIXI ERA LA PLAÇA DEL DIAMANT, QUAND JO ERA PETITA, AMB AQUETS LATERALS ESCALONATS, QUE SERVIEN PER SEURE, JO MI PASEJABA PER SOBRE.
UNA FOTO DE LA MEVA INFANTESA, AMB LA MEVA ESTIMADA MARETA.


AIXI VESTIA EL PALLASSO PERICO.


Bon día: Són les 8 del matí, i ara estic escrbin sobre la Festa Major de Gràcia, que es celebra a Barcelona, per la Mare de Dèu D´Agost, Sta.Maria de l´ Asunciò, com la vivia jo de petita.


Gràcia, com ja he explicat altres vegades, era el meu barri.


Aleshores, guarnien els carrers. I feian concursos i donaven Premis.


El carrer que tenia més aprop de casa era el C/. Mateu, i per la nit desde el llit, sentia les músicas dels balls.Alguna vegada hi anava amb la mama i ens ajuntavan amb les meves amiguetes les germanes Perarriera i la seva mare, que vivien en aquell carrer i treian cadires les mares es sentavan i les nenes ballavem, entre nosaltres. No sé perque en el meu pare, no li feia massa gràcia que hi anessim.


Però el que recordo amb més tendresa es l´entoldat de la Plaça del Diamant(del que parla en el seu llibre, del mateix nom, l´escriptora catalana Mercé Rodoreda).


Alguns anys havia vingut a dinar a casa, la meva cosineta Rosa, i la mama ens portava a l´entoldat d´aquesta plaça , on feian berenar i espectacle pels nens.


L´animador de la festa, era el pallasso Perico, que no anaba maquillat, però portava un sombrero tipo bombí i un nas de plástic vermell.Com el del dibuix qu´he posat a dalt.


Recalco, que aquest dibuix, no l´he fet jo.Es d´una postal.


Només entraban a l´entoldat, ens donaven una bossa amb un panet rodò amb embutit.I correns anavem a agafar lloch per sentanse. Alla també m´hi trovava els germanets que anaven a la meva classe el José i el Luis Plaza.


Primer ens feian titellas.I les miravem, sentats a terra per estar més aprop.Desprès, tornavem al nostres assientos.


El pallasso Perico, feia les seves gracietes, i cridava alguns nens o nenas a l´escenari perque col-laboressin amb ell. Desprès venian els jocs de mans.Alguns mal-labaristas. I també la clásica parella de pallassos"Gustavo i Augusto", jo m´enamoraba del de la cara blanca.Amb aquell vestit, lluent plé d´estrellas i el gorro de "Mago".


Un any al c/. Mateu, va guanyar el primer premi.Varen fer festa grossa. I tambè van montà Cine al Carrer.Recordo que ens van posar "Contra los Fantasmas" de Bout a Bout i Lou Costello i un altre pel-licula, que només vaig veure començà, perque es va espatllari encare que la varen arreglar, el pare va vulgué anar cap a casa.I jo fen pataletas i plors p´ el carrer perque volia quedar-me.


Tenia ganas de ser gran, per poguer anar a ballar a l´entoldat. Bocavadada contemplaba a les noies que amb els seus millors vestits anaven a ballar.


I un any, amb 15 anys., el meu somni es va relitzar i l´Isabel Soler, que era amiga i companya de treball, tenia unes entradas i amb va invitar. Recordo que va actuar el cantant Lorenzo González.També n´hi havia d´altres.Però aquest era el més conegut.


I vaig tornar a casa amb uns ulls de felicitat ¡¡¡


Veieu.No tenia diners.Però com disfrutave "gratis"¡¡¡.Que consti que no sóc"gorrera", ja, ja...


Només compartia i aceptava els regals sans que m´oferien.


I acabo amb aquest record.


L´atre dia parlan per tfno. amb una amiga de Barcelona, la Cristina Montero, que viu a Gràcia, va dir-me:-Montserrat la Festa Major, ja no es el qu' era. Ara ja molt gamberrisme.I les músicas estridents no deixan dormir.


A mi la música, no amb molesta.Amb els fills rockeros, ja hi estic acostumada.Però el que si amb traspassa l´anima de dolor, es el gamberrisme i les destrossas que fan.Fins i tot l´altre dia varen arrancar un semáforo a Gràcia. Hem progressat amb coneixements i també en gamberrisme i salvatjades i axò si que .NO HI DRET¡¡¡-


Que tingueu un bon diumenge. Nosaltres segurament sortirem a disfrutar una mica de la Mare Naturalesa.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada