MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 16 de julio de 2008

LOS BLANCOS DIENTES DEL PERRO

Aquesta es la radio, que quan tenia 10 anys vaig escoltar per primera vegada, la obra de teatre de D. Eduardo Criado.LOS BLANCOS DIENTES DEL PERRO


Bon día:Avui m´he axecat de bon mati, ara son les 7,15 h. m´he posat a recordar a un escriptor i conferencian, tambè, amb molta responsabilitat en empresas. Es tracta de D.Eduardo Criado.


El vareig coneixar personalment, l´any 1964, en una xarla que ens va fer a Oficinistes, sobre el comportamen més adecuat dels trevalladors i empresaris, perque tot funcionés d´una manera agradable, i el rendiment en el trevall fós óptim. Ell ens deia que una de les coses principals era el bon tracte dels jefes als subordinats i el companyerisme que hi havie de haber també entre ells.D´aquesta manera una empresa creixia molt més , doncs al trevallar a gust, la producció era de molta més calitat i quantitat. N´hi hauria molts que els hi hauria anat molt be escoltar aquesta xarla.Encare que cadasqú es com es, hi ha gent que només mira per ell i van fen "putades".Això també va per els xaqueteros i trepas, alguns molt falsos i van fen la punyeta als companys com poden.Quanta gent jove i madura cauen amb depressions, per culpa de tot aixó. Hi hauria d´educar les personas al estil Eduardo Criado., però es clar aixó ja no s´estila. I la gent cada dia més agresiva.




I ara parlaré de Los Blancos dientes del perro.Una obra de teatre escrita per D.Eduardo Criado, per allá els anys 1960.




A mi amb apenas 10 anys, m´agradava escoltar molt la radio, sobretot el Teatre Invisible, que feian els diumenges a la nit.M´en anava adormir aviat, peró comque la meva habitació estava al costat del menjador i la radio estava allá., doncs parava les orelles i a escoltar la radio.I aixi, vaig sentir per primera vegada, l´obra de D.Eduardo Criado. Los Blancos dientes del perro. I amb va agradar moltissim.El tema era més o menys d´un capella o seminarista(fa tans anys) i una noia d alterne. era només una amistad pura.La seva familia ho criticava i posave etiquetas a la noia. I ell els hi explicava la següen parabola:




Iba Jesús, con sus discípulos y se encontraron por el camino a una perro muerto y que daba asco de lo deteriorado que estaba. Los apóstoles le dijeron:-Señor no te acerques a él. Y Jesús respondió: Mirad que dientes más blancos tiene.




El tema es aquet.A lo millor no ho explico amb les paraules exactes, perque tot ho faig de memòria. Pero la veritat es que amb va agradar molt, perque les persones som molt dades a posar etiquetas, i només veiem els defectas.Sense valorar les coses bones.Que tots som humans caramba¡¡¡




Don Eduardo Criado, va mori als 80 anys. Però per mi, per les coses que ser d´ell, va ser una persona amb tanta humanitat com cultura.




Bé amb despedeixo per avui, invitan a mirar les coses bones de les persones.Amb tot el meu carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró
















A

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada