A dalt, l´Ana Maria Peraire,el seu germá Salvador, la Roser Guasch, el seu germà Jaume i a baix de tot jo.Bon dia: Començo avui redordant aquells amiguets/as fills dels amics del meu pare del Centre de Lourdes del Poble Sec, on ell hi feia i dirigia teatre.
Cuantas bones estonas vaig compartir amb ells. Quand acavaba el teatre jugavan, mentres els pares es desmaquillavan i s´arreglavan.
La veritat es que per mi van ser uns temps molt feliços. I recordo no amb nostalgia, sino amb al-legria(perque a mi els bons records amb pujan el ánimo) , les excursions que feiam tots plegats. De vegades el meu germà també i venia, però com que amb porta 8 anys, ell ja anava amb els seus amics del Centre dels Lluisos de Gràcia.
I quand varem anar a Montserrat i varem compartir tots plegats les Cel-les.Bueno, comque erem molta colla, varem llogar-ne 3 a cuatre.Però després dinavem tots junts. I mentres els nostres pares, jagaven a les cartes, nosaltres compartiem els nostres jocs.Aquesta excursió si que hi venir el meu germà.
Com m´agrada recordar a la Roser Guasch, el seu germà Jaume l´Ana Maria Peraire, i el seu germà que era Salvador, i havie una altre nena que ara no m´enrecor-do el seu nom, que era la filla del senyors que portaven el bar del Centre.Nosaltres erem els patits, però en aquella excursió també van vindre joves i ni havia un que es deia,Baldú que era fotógraf i amb els seus xistes ens feia pixar a tots de riure.
La meva tradició, es que sempre que vaig a Montserrat, es caure de morros.Doncs, en aquella excursió.Jugan a la serpiente, a mi amb van posar a la cua i ja amb teniu , pataxap¡¡¡
En el Centre de Lourdes, tambe hi havia la Secció de Ballets Catalans, i alla hi havia una noia, la Mercé Iñiguez, que mireu , quina coincidencia, quan van fer les Comunions els nostres fills petits,aci a Valencia, en vans trobar a la Catequesis i resulta que vivim al mateix barri i ara som amigues intimes, ens estimen molt.I l´any passat vaig anar al casament del seu fill gran.Però no tinc cap foto d´ella de petita, ja li demanaré una.
Com cada dia vos desitjo que tingueu un molt, pero que molt bon dia.Desde Valencia,Montserrat Llagostera Vilaró
Hola Rosa d'Abril.
ResponderEliminarMontserrat, soc en Jaume Guasch. Coses de la vida, la meva filla Marta, remenant per internet, va anar a caure en el teu Blog i mel va fer arribar.
La de vivencies que et venen al cap, al recordar aquella epoca, eren altres temps i en divertiem amb coses sencilles.
Jo ting 4 fills (una noia i un noi del primer matrimoni i un unoi i una noia del segón).
La Roser es va casar i encara viu amb el mateix i tambe ha tingut dos fills.
T'escric al veure que recordes la colla de aquella epoca, es una llastima que amb el temps la gent amb la que es estat unida acabi separanse, pero els records perduran.
Fins aviat.
Jaume
HOLA JAUME:
ResponderEliminarPer fi he trovar ewl teu comentari.
Jo fa 34 anys que visc a Valencia.
I aci Valencia tinc una amiga la Mercé iñiguez que ballaba ballet el Centre de Lourdes i conexia molt a la teva mare la Sra, Dolors i de vegades en parlem.
Saps ja t´he fet un altre comentari a l´ultima entrada del meu blog.
Si el remenes trobarás moltes entrades que parlo dels meus pares.
A ma dreta hi han tots els mesos.
Aci a la blogosfera he fet moltes amistats sanes.
L´estiu passat varem estar a Herencia, doncs la dona del pintor José Higueras, que també es pintora varem fer amistad.
Jo soc mare de tres nois de 39,36 i 27 anys i toinc una neta de cinc anys, amb vareig casar als 20 anys.
Rewmena el blog i amb veurás vestida de núvia.
El més de gener va fer 40 anys que ens varem casar.
Aci el blog, hi escric quasi cada día.
Et poso el meu correo rosadeabril@terra.es.
UNA ABRAÇADA I QUAN VEGIS A LA ROSER NI DONES UNA ALTRE, Montserrat