Al meu sonriure, quand tenia 16 anys
La meva neta Lucia i jo.Ella si que amb fa sonriure¡¡¡Bon dia a tothom:I vos ho dic sonrien.Son les 7, 30 del mati. I vull començar el dia aixi.
El sonriure es com un hábit.I no per aixó s´ha de ser fals.Simplement es per donar i donar-se ánims.I encare que ja dies que no m´axecaria.Si començo el día amb un sonriure,.Després les coses les faig mes a gust i tot funciona millor.
Ja persones, que van amb una cara que sembla que els hi deguin i no els hi paguin. I aixó genera a la llarga mal rollo entre els que estan al seu costat.
El sonriure i el riure es el yoga de la boca i a més a més es gratis.
De vegades si estic de mal humor.Baixo al carrer, encare que sigui per tirar les escombraries.I comque el edifici on visc está rodejat de jardins.Sempre trovo algú conegut per saludar i somriure noblement. Quand es fa de bona fe, el sonriure no es fals. I casi sempre amb corresponen i s´obre un dialeg curt i això es terapéutic.Es com una cadena de crear bon humor entre les persones.Això també es estimació.No ser perque será però fins i tot els gossets, encare que no amb coneixin se m´acosten. I el que amb fa riure i sonriure es quand estic amb la meva neta. També conec a una senyora de més de 80 anys, que sempre está de bon humor.I si veiesiu com balla¡¡¡.
Be amb al meu sonriure franc i noble, vos desitjo un bon dia, encare que surti com surti.Desde Valencia amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.
No hay comentarios:
Publicar un comentario