MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

domingo, 8 de junio de 2008

ZIPI I ZAPE




L´Albert als 11 anys amb el Zape


Com el llepa¡¡¡el Zape al Zipi.



Hola de nou:Avui es diumenge i tinc més temps per escriure.El mes de març va fer 18 anys, que la tieta Maria, que vivia a Barcelona, va trovar dos gatets recent nascuts, que la mare havia abandonat.I els va adoptar i cria a biberó. Ella els hi va posar Tatus. A mi encare amb vivia al Tom que ja era molt vellet.Però el novembre d aquell mateix any va morir. I per Nadal la tieta Maria, ens els va portar i ja es van qudar a Valencia.Era lány 1990. Camque eren bessons: i un pel-roig i l´altra negre., el meu fill Albert els hi ve posar Zipi i Zape, com els germans del TBO Pulgarcito. I que carinyosos que eran. Dic eran, perque ara ja només ens viu el negre, que es molt vellet, L´any passat enterrarem primer al gat ros i després a la tieta.




I com s´estimaban. A l´hivern dormien tots dos abraçadets.




Quand ens anaven a dormir. El ros venia corrent a posar-se al costat del meu cap i les potetes a sobr el meu pit.I el Gabriel, amb deia -Ja tens aci el teu novio. I pensar que la gent te mania als gats¡




El negre, cada demati anava a despertar l´Albert.Donant voltes alrederdor del seu llit i:Mau,Mau, mau, fins que es despertava.Aquest sempre a tingut preferencia pel meu fill petit.




Ara, en aquest moment al tinc al costat.Ja es molt vellet, però encare está força be. I sempre ve a fer-nos companyia allà on estem.Per avui acabo Montserrat Llagostera Vilaró.




2 comentarios:

  1. I jo també m'en recordo del nou carrer Brasil on vas viure en arribar a València amb els teus xiquets. El meu primer treball va ser fer de canguro pels menuts Pere i Jordi, quan vos anaveu a sopar dissabte per la nit. I de moltes coses. Quin temps i que feliços erem tots. Ara ja no tinc tampoc els meus pares i germans.
    Tinc d'altres persones i coses.

    ResponderEliminar
  2. Que extrañas son las cosas que pasan

    ResponderEliminar