MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

jueves, 5 de junio de 2008

LA COSINETA DROSA

Els meus pares, la Rosa i jo a la punta, aci teniam 16 i 14 anys. La cusineta Drosa, jo al mig, i el meu germà Joan


Bon dia: Degut a la distancia, doncs ella viu a Barcelona i jo a Valencia, ens veiem de "uvas a peres", però jo m´enrecor-do molt.


Ella i el seu germà Daniel, son fills del germà de la meva mare i de la tieta Lola (tots dos ja van deixar aquest mòn, fa una colla d´anys).


La meva cosineta Drosa, com jo li deïa de petita, doncs, amb costava molt pronuncià l erre, va se per mi la meva germana. Nomès amb portava dos anys i mig, era molt més alta que jo. Per mi era com si fós el meu mirall. Feia un gesto i jo havia de fé el mateix. -Lo que hace la persona imita la mona.- sempre amb deia.


De vegades, jo anava a passar días a casa seva.


La primera vegada que m´hi vaig quedar a dormir(tindria uns cuatre anys). Els tiets a plena nit, varen tenir que agafar un taxi i portar-me a casa, perque vaig plorar que volia el meu coixinet.


Però despres ja mi quedave días i tant contenta. A la nit si no podiem dormir ens explicavan contes. inclús ens inventavan histories.


La Rosa desde ben petita que escribia, molt.Encare m´enrecordo que no tindria, més de 12 anys, si m´equivoco ja amb rectificará.Va escriure Demasiado tarde.,una obra de teatre, que amb la seva veina Herminia, vem interpretà a casa seva per la famlia.Per cert que jo vaig sortir a l´escenari avans d´hora , ja,ja..Ah i la protagonista, que interpretava la Rosa, es deia la Sra. Chantal.


L´escenari, era una petita saleta, que hi havia el sortir del seu dormitori estava separada del menjador per una cortina. I apa a donar-lis el tostón a la familia.


La caixa (de vegades tonta, de vegades culta) T.V.. A distanciat i aislat molt a la gent.


En canvi l´Internet, a mi m´ha servit per retrovar antigas amistats, comunicar-me amb ellas i coneixe gent nova que val la pena .


Tornant a parlar de la meva cosina. Comque mes tard jo, els diumenges a la tarda ja vaig començar a anar a la Plaça de Sant Jaume i ella els diumenges estudiaba. Ja no sortiam tant juntas.Però encare ens varem relacionar bastant, fins que vaig vindre a Valencia.


I per acabar comque " lo que hace la persona lo imita la mona".Apa totes dues tenim una neta.Amb tot el meu carinyo a la cosineta Drosa.DesdeValencia.Montserrat Llagostera Vilaró.
27 Juny 2008:Ahir vaig rebre un correo de la Rosa. Ella recorda la versió de la meva primera nit a casa seva, i perque la seva mare li havia explicat moltes vegades aixi: El seu pare s´en havia anat a Bilbao. I aquella nit, que amb vareig quedar per primera vegada, jo vaig començar a plorar perque volia el coixinet. I la tieta Lola, que era molt decidida, va buscar un taxi per portar-me a casa meva. Com-que aleshores encare no ens haviem posat el teléfono. Es va espabilar com va poguer, tement que els pares pares no s´en haguessin anat al cine, pero vem tenir sort i estaven a casa. Això només va passar una vegade.Desprès quand m´hi quedava per mi era Festa Major. I puc dir que m´estimava els meus tiets amb bojeria
M´agrada poguer compartir els records amb les persones que els en viscut amb mi, perque aixis, podem rectificar. Montserrat Llagostera Vilaró


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada