Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

sábado, 31 de mayo de 2008

BALANÇ,32 ANYS VIVINT A VALENCIA

Els nostres fillets en Pere Gabriel i Jordi, pocs mesos abans de venir a Valencia
Aquesta fotografia es la primera que amb vaig fer aci a Valencia, en un fotograf del c/.Pintor Sorolla

Bon dia per tothom i totdon(tots els homes i totes les dones):Es que una es una mica feminista i..Bè, doncs avui m´he posat ha fe balanç, d´aquest temps, 32 anys i mig que vivim aci. Varem vindre aci definitivament a finals del 75.En Gabriel tenia 32 anys, jo 26 i els meus xiquets 5 i 1 i mig. Encare que n´hem passat de totes menas. La balança s´ha decantat positivament.


Va ser molt dur per mi, deixar la familia, sobretot els meus pares, doncs viviem a Gràcia a 5 minuts de casa d´ells i jo estava molt enmarada.Cada día la trucava per tfno. i l´ anava a veure.I encare que per ells va ser molt dur, el pare amb va dir.-Nena fés el que sigui més convenient per al vostre futur i aixis ho varem fer.


El meu Pere, encare s´enrecorda una mica del pis on vivem.Però en Jordi no, perque era molt petitet.


Jo només vull parlar de lo positiu, perque, no es que tingui memòria selectiva.Sóc jo la que selecciono. I una de las coses millors que ens en passat., es que en Gabriel fa uns 13 anys que es Professor de l´Universitat Politécnica i hem connegut a unes persones meravelloses.De vegades a la vida ens donent bofetades, però si es va amb la cara ben alta i es lluita, la persona creix amb fortalesa i perssonalitat al menys a mi m´ha passat aixi.


Una altre cosa positiva, al meu Albert i la meva neta, tots dos valencians.


I ara el que també amb fa molt feliç, es que desde fa 5 anys col-laboro amb la Parroquia del Santíssim Crist de la Llum a Cáritas, junt amb les meves companyas ajudant a l ´atenció primaria als inmigrants(pobrets a sobre que en deixat la seva terra encare els esplotan) i també a les persones que ho necessitan. I com va escriura fa molts anys el meu pare:


Terres de Valencia,


Terres de bondat,


Terres de clemencia,


Fetas Caritat.


Però de vegades també canto l´emigrant de Mossen Cinto Verdaguer:


Dolça Catalunya,


Patria del meu cor,


Quand de tu s´allunya


D´anyorança es mort.


Gràcies Valencia, per totes les coses bones que ens has donat.I en comptes de rivalitzar tant, crec que Catalunya i Valencia ens hauriem de agermanar més.No m´agrada la politica¡¡¡.Amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.


2 comentarios:

  1. ostres, ostres, ostres!!! com passa el temps i com canviem. algun d'aquests nens és aquell de la super llarga melena negra arrissada?????
    avui dia 7/6 hem anat a v eure en Cesc a Brians... fins i tot ens ha dut berenar per a tots, pares, companya i tieta. pensa en tot aquesta criatura

    ResponderEliminar
  2. la política la fan els polítics
    i van ser ELLS per interessos electorals els qui van fomentar la divisió entre germans catalano-valencians o el revés
    lamentablement ho continuen fent i malhauradament sembla que els surt bé...

    ResponderEliminar