MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

domingo, 1 de junio de 2008

EN TOM

El nostre fill petit Albert, amb la nostra mascota, l´any 1983
Molt bon dia: Normalment els gats, sempre han tingut, mala prensa, que si son ferestecs, que si son traidors, però jo vos puc dir que mala fama i prou.A mi sempre m´en agradat més els gossos.Al Gabriel, més els gats.Quand ens varem casar,l ´any 1970, als 9 mesos i un día, va neixa el nostre fill gran, en Pere Gabriel, i al cap de dos anys, vaig decidir regalà un gat al Gabriel.I dit i fet, vaig trocar a la tieta Maria, que era una fanática dels animals i ens va acompanyar,al nen i a mi, a una tenda d´animals que hi havia al carrer Petrixol de Barcelona,, (no se si encara hi és) A l´aparador i havien uns gatets siamesos de cinc semanas. I amb vaig encisar. I d´aquesta manera va entrar el Tom a la meva vida. Per en Pere va ser com el primer germanet,( en Jordi encara va tarda un any i mig en neixa), i jugava i li estirava la cua.Era un gatet amb els ulls blaus i una mica guenyo.Jo crec que pot-ser no hi veia massa, perque no va deixar" títere con cabeza". Quand va neixa en Jordi, en Tom es va pujar al breçol a olorar-lo, però no va mai mal a ningú.Bueno una que altra esgarrapada, es que el Pere li estirava la cua.

Quand vaig venir a viure a Valencia , vaig vindre amb avió amb el gat amb una caixa de mimbre tancada que vareig posar als meus peus, els nens s´havian quedat a Barcelona amb la familia i el Gabriel ja s´en havia anat avans.

Per Nadal i per vacances, venia la tieta Maria, que vivia en el seu pis de Barcelona amb el gos llop el Drall, i començaba el calvari pel meu Tom, doncs, comque no vivien sempre junts, el gos es feia l´amo i l´altre li bufaba i es clar tenia que tancar el Tom al meu cuarto i quand el gos sortia a passejar deixaba anar l´altre.Només els vaig tenir a tots dos sueltos a l´Eliana que hi havia un gran jardi, perque era un chalet i allá el gat perseguia al gos.

El any 1982, va neixa el nostre fill petit l´Albert. i quand tenia uns 8 o 9 mesos els varem retratar a tots dos a sobre el llit.

Al mes de Novembre de l´any 1990, varem tenir que sacrificar el nostre estimat Tom, perque tenia els ossos desfets.El veterinari, va venir a casa, jo vaig agafar el Tom entre els meus braços, embolicat en una manteta, li va donar una indicció i aixir va morir.I quin tip de plorar ens varem fer tots.Es que per nosaltres era un més de la familia Desde Valencia vos desitjo el millor.Montserrat Llagostera Vilaró

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada