EN TOM

El nostre fill petit Albert, amb la nostra mascota, l´any 1983
Molt bon dia: Normalment els gats, sempre han tingut, mala prensa, que si son ferestecs, que si son traidors, però jo vos puc dir que mala fama i prou.A mi sempre m´en agradat més els gossos.Al Gabriel, més els gats.Quand ens varem casar,l ´any 1970, als 9 mesos i un día, va neixa el nostre fill gran, en Pere Gabriel, i al cap de dos anys, vaig decidir regalà un gat al Gabriel.I dit i fet, vaig trocar a la tieta Maria, que era una fanática dels animals i ens va acompanyar,al nen i a mi, a una tenda d´animals que hi havia al carrer Petrixol de Barcelona,, (no se si encara hi és) A l´aparador i havien uns gatets siamesos de cinc semanas. I amb vaig encisar. I d´aquesta manera va entrar el Tom a la meva vida. Per en Pere va ser com el primer germanet,( en Jordi encara va tarda un any i mig en neixa), i jugava i li estirava la cua.Era un gatet amb els ulls blaus i una mica guenyo.Jo crec que pot-ser no hi veia massa, perque no va deixar" títere con cabeza". Quand va neixa en Jordi, en Tom es va pujar al breçol a olorar-lo, però no va mai mal a ningú.Bueno una que altra esgarrapada, es que el Pere li estirava la cua.

Quand vaig venir a viure a Valencia , vaig vindre amb avió amb el gat amb una caixa de mimbre tancada que vareig posar als meus peus, els nens s´havian quedat a Barcelona amb la familia i el Gabriel ja s´en havia anat avans.

Per Nadal i per vacances, venia la tieta Maria, que vivia en el seu pis de Barcelona amb el gos llop el Drall, i començaba el calvari pel meu Tom, doncs, comque no vivien sempre junts, el gos es feia l´amo i l´altre li bufaba i es clar tenia que tancar el Tom al meu cuarto i quand el gos sortia a passejar deixaba anar l´altre.Només els vaig tenir a tots dos sueltos a l´Eliana que hi havia un gran jardi, perque era un chalet i allá el gat perseguia al gos.

El any 1982, va neixa el nostre fill petit l´Albert. i quand tenia uns 8 o 9 mesos els varem retratar a tots dos a sobre el llit.

Al mes de Novembre de l´any 1990, varem tenir que sacrificar el nostre estimat Tom, perque tenia els ossos desfets.El veterinari, va venir a casa, jo vaig agafar el Tom entre els meus braços, embolicat en una manteta, li va donar una indicció i aixir va morir.I quin tip de plorar ens varem fer tots.Es que per nosaltres era un més de la familia Desde Valencia vos desitjo el millor.Montserrat Llagostera Vilaró