Aci am teniu¡¡¡.La primera a ma dreta, amb un crepat a la Sra. Simpson dels dibuixos animats.Amb raó el meu pare amb volia pelar al cero¡¡¡Bueno això es el que amb deïa, però jo se que no ho hauria fet mai.Es que només tenia 12 anys¡¡¡
Als 13 anys, jo que tonta que era¡, volia semblar més gran, i amb feia uns pentinats que semblava la Sra. Simpson dels dibuixos animats. Aquests crepats, representaban molt temps devant del mirall, dons per que amb surtissim bé mi pasaba molta estona, de vegades mes d´una hora. El pare petía molt, de vegades deia:-Un día quand dormis et pelaré al cero. Un diumenge al migdía, que jo ja m´estaba passant de rosca, derrera meu, vaig notar una presencia i pensan-me que era el meu germà, vai cridar:- Vés a fer punyetes co..¡¡¡. I va resultar que era el meu pare¡. Ja amb teniu, a la tarda sense puguer anar a ballar sardanes a la plaça de San Jaume. I copian l´Elogi a la Paraula de Joan Maragall i també escribin una colla de vegadas: UNA NOIA MALPARLADA ES UNA FLOR SENSE OLOR. Jo admiro molt el gran Poeta Catalá, de fet he recitat el seu Cant Espiritual en un parell d´enterraments, però aquell día no li vareig tindre massa simpatia.
El meu pare, encare que no hagues estudiat cap carerra. Era un home amb molta cultura que s´habia fet a si mateig, llegint molt i habia anat a aprendre dibuix a llotja. De fet moltes vegades ell disenyaba els mobles que feia. També era molt senyor i educat. I una mica masclista perque no volia que jo portes pantalons. Jo diria que era un mica masclista però a la vegada molt dolç i amb una gran sesibilitat.Per això volia que jo fos molt femenina.I desprès la Montserrat, ha disfrutat amb els sus texans. I mireu per on he sigut mare de tres fills.I ara si que de vegades se m´escapa algún "taco".Ara amb quedo aci, vaig a fer les meves feinas casolanas. montserrat llagostera
Als 13 anys, jo que tonta que era¡, volia semblar més gran, i amb feia uns pentinats que semblava la Sra. Simpson dels dibuixos animats. Aquests crepats, representaban molt temps devant del mirall, dons per que amb surtissim bé mi pasaba molta estona, de vegades mes d´una hora. El pare petía molt, de vegades deia:-Un día quand dormis et pelaré al cero. Un diumenge al migdía, que jo ja m´estaba passant de rosca, derrera meu, vaig notar una presencia i pensan-me que era el meu germà, vai cridar:- Vés a fer punyetes co..¡¡¡. I va resultar que era el meu pare¡. Ja amb teniu, a la tarda sense puguer anar a ballar sardanes a la plaça de San Jaume. I copian l´Elogi a la Paraula de Joan Maragall i també escribin una colla de vegadas: UNA NOIA MALPARLADA ES UNA FLOR SENSE OLOR. Jo admiro molt el gran Poeta Catalá, de fet he recitat el seu Cant Espiritual en un parell d´enterraments, però aquell día no li vareig tindre massa simpatia.
El meu pare, encare que no hagues estudiat cap carerra. Era un home amb molta cultura que s´habia fet a si mateig, llegint molt i habia anat a aprendre dibuix a llotja. De fet moltes vegades ell disenyaba els mobles que feia. També era molt senyor i educat. I una mica masclista perque no volia que jo portes pantalons. Jo diria que era un mica masclista però a la vegada molt dolç i amb una gran sesibilitat.Per això volia que jo fos molt femenina.I desprès la Montserrat, ha disfrutat amb els sus texans. I mireu per on he sigut mare de tres fills.I ara si que de vegades se m´escapa algún "taco".Ara amb quedo aci, vaig a fer les meves feinas casolanas. montserrat llagostera
No hay comentarios:
Publicar un comentario