El meu pare a ma dreta recitan un poema de Mossen Cinto Verdaguer. El mes de juny de 1968, l´Orfeó Catalá va organitza una excursio de visita els llochs on havie viscut M.Cinto Verdaguer. Escoltan-lo, persones de l´Orfeo Catalá i al fons a ma esquerra, D.LLuis Millet, que al-leshores dirigia aquest OrfeóEl grup d´algunas noies, del Grupo Escenic de Ntra Sra. de Lourdes, que cap a finals dels anys 50 dirigia el meu pare.La Maria Asunció, les germanes Perire, les germanes Ruiz,la Montserrat Raurich,i la mes petita soc jo.Aci els nois no es van retratar.
Quand jo era petita, el meu pare feia teatre, algúns diumenges a la tarda, primer al Teatre Escola i més tard al de la Caixa . El recordo amb el Manelic de Terra Baixa, Jo seré el seu gendre. El conflicto de Mercedes, d´Aquesta aigua no amb beuré i moltes més. L ´anaben a veure amb la mare, al meu germa els meus tiets i la meva cosineta Rosa, que per mi era com una germaneta.
Més tard també va dirigir el teatre d´Aficionats de la Parroquia Nostre Senyora de Lourdes del Poble Sec, concretament estava al carrer Ricart. Encare que nosaltres eram de Gràcia, el pare i tenia molt bones amistats, Aleshores jo tenia 7 anys. I recordo que el día que li van fer un homenatje, va tenir que deixar l escenari, perque el meu avi s´estava morint. Allá jo vareig fer amiguetes. La que més recordo es a la Roser Guasch. Però també estava la Merce Iñiguez. Que al cap de molts anys quand els nostres nois petits van fer la Comunió, ens varem retrobar a Valencia i ara som molt bones amigues. Quinas casualitats te la vida¡.Amb va sentir parlar en catalá amb el meu pare. I parlant, parlant vem descubrir que ens haviam conegut de petites i teniam amistats comuns. L´altre día vaig trobar una fotografia d´una excursió amb els de Lourdes, entre ellas estaba l´Angelina Ruiz, la familia Peraire i jo de petita. Sempre dic que encare que visqui aci n´oblidaré mai la meva dolça Barcelona. Montserrat Llagostera Vilaró.
Quand jo era petita, el meu pare feia teatre, algúns diumenges a la tarda, primer al Teatre Escola i més tard al de la Caixa . El recordo amb el Manelic de Terra Baixa, Jo seré el seu gendre. El conflicto de Mercedes, d´Aquesta aigua no amb beuré i moltes més. L ´anaben a veure amb la mare, al meu germa els meus tiets i la meva cosineta Rosa, que per mi era com una germaneta.Més tard també va dirigir el teatre d´Aficionats de la Parroquia Nostre Senyora de Lourdes del Poble Sec, concretament estava al carrer Ricart. Encare que nosaltres eram de Gràcia, el pare i tenia molt bones amistats, Aleshores jo tenia 7 anys. I recordo que el día que li van fer un homenatje, va tenir que deixar l escenari, perque el meu avi s´estava morint. Allá jo vareig fer amiguetes. La que més recordo es a la Roser Guasch. Però també estava la Merce Iñiguez. Que al cap de molts anys quand els nostres nois petits van fer la Comunió, ens varem retrobar a Valencia i ara som molt bones amigues. Quinas casualitats te la vida¡.Amb va sentir parlar en catalá amb el meu pare. I parlant, parlant vem descubrir que ens haviam conegut de petites i teniam amistats comuns. L´altre día vaig trobar una fotografia d´una excursió amb els de Lourdes, entre ellas estaba l´Angelina Ruiz, la familia Peraire i jo de petita. Sempre dic que encare que visqui aci n´oblidaré mai la meva dolça Barcelona. Montserrat Llagostera Vilaró.
No hay comentarios:
Publicar un comentario