La Sra. Maria, la meva mare i jo
I mireu-me aqui de Primera Comunió.La roba del vestit, mel va regala el mau padri l´Eduard Llansana i m´el va confecciona´la meva mare també a casa de la Sra.Maria
El vestit que amb van confeccionar,entre la Sra. Maria, la Sra.Quimeta i la meva mare.La roba la vem anar a comprar a Les Columnes.Es un vestit sencill, tal com sóc jo.Però aleshores tenia molt bon tipet.Com amb va dir aquell descarat de taxista: Sembla una nina de porcelana.Busca-la. Prima i neta que grosa i bruta ja si tornará.Però , gràcies a Dèu i que amb cuido, no me tornat, ni grossa, ni bruta. 
Desde que tenia uns quatre anys,quand no anava a l´escola per vacances, a les tardas, anava amb la mare,a casa la Sra. Maria.La mare anava a ajudar a cosir,doncs tan ella, com la seva filla Quimeta, eran modistas.
La sra.Maria tenía aleshores, uns 75 anys, però jo ja la veia velleta, doncs portava el cabell recollit amb un monyo i tot blanc. Sempre s´asseia al costat del balcó. Vivian a un quart pis, del carrer torrent de l´olla(menendez pelayo), de Gràcia al mateix carrer on vivia jo. I quand arrivaban a casa seva jo la veia desde el carrer i deia:- Mira mama, la senyora Maria
Uns dels meus entreteniments eran recollir les agulles que queian a terra amb un imán. I escoltar amb antenció les conversses de les noias(era molt tafanera). De vegades entrava un veinet que es deia Antoni Aragonés i tenia la meva edat. I jugavent als juegos reunidos. Recordo que hi havia una noia que es deia de connom Sistachs i recitava la pubilleta i al final sempre acavaba plorant. Avui día a mi amb passa el mateix, quand la recito, acabo feta una mar de llágrimas.
Quand vareig ser una mica mes grandeta, ajudava a sobrefilar. Si no hagués fet tant el manta hauria pogut aprendre corte i confecció de valde, i no m´hauria apuntat aci a Valencia, encare que ho vaig fer mes per recordar aquells temps.
La mare amb va fer el vestit de la meva 1ª Comunió allá, amb ajuda de la Sra.Quimeta.
I quan tenia 20 anys amb varen confeccionar el meu vestit de nuvia. Que era sencill, però comque la perxa (encare que estigui lleig que ho digui jo), tenia un tipet de nina, vaig fer molt de goig.El día que vaig sortir de la planta baixa, vestida de núvia. Un taxista que amb veure, amb va dir.-Quina núvia més maca, sembla una nina de porcelana, ja diüen que "Búscatala prima i neta que grossa i bruta ja si tornará".Avui li hagués tirat una morrada.Quin mascliste no hi ha dret.¡
Recordo molt les noias que anaven a cosir sobretot amb les ultimes que vareig tractar.I amb l´il-lusió que esperaban i miravant pel balcó, quand les venían a esperar als novios, jo també guaitava, ja he dit que era molt tafanera. Montserrat Llagostera
La sra.Maria tenía aleshores, uns 75 anys, però jo ja la veia velleta, doncs portava el cabell recollit amb un monyo i tot blanc. Sempre s´asseia al costat del balcó. Vivian a un quart pis, del carrer torrent de l´olla(menendez pelayo), de Gràcia al mateix carrer on vivia jo. I quand arrivaban a casa seva jo la veia desde el carrer i deia:- Mira mama, la senyora Maria
Uns dels meus entreteniments eran recollir les agulles que queian a terra amb un imán. I escoltar amb antenció les conversses de les noias(era molt tafanera). De vegades entrava un veinet que es deia Antoni Aragonés i tenia la meva edat. I jugavent als juegos reunidos. Recordo que hi havia una noia que es deia de connom Sistachs i recitava la pubilleta i al final sempre acavaba plorant. Avui día a mi amb passa el mateix, quand la recito, acabo feta una mar de llágrimas.
Quand vareig ser una mica mes grandeta, ajudava a sobrefilar. Si no hagués fet tant el manta hauria pogut aprendre corte i confecció de valde, i no m´hauria apuntat aci a Valencia, encare que ho vaig fer mes per recordar aquells temps.
La mare amb va fer el vestit de la meva 1ª Comunió allá, amb ajuda de la Sra.Quimeta.
I quan tenia 20 anys amb varen confeccionar el meu vestit de nuvia. Que era sencill, però comque la perxa (encare que estigui lleig que ho digui jo), tenia un tipet de nina, vaig fer molt de goig.El día que vaig sortir de la planta baixa, vestida de núvia. Un taxista que amb veure, amb va dir.-Quina núvia més maca, sembla una nina de porcelana, ja diüen que "Búscatala prima i neta que grossa i bruta ja si tornará".Avui li hagués tirat una morrada.Quin mascliste no hi ha dret.¡
Recordo molt les noias que anaven a cosir sobretot amb les ultimes que vareig tractar.I amb l´il-lusió que esperaban i miravant pel balcó, quand les venían a esperar als novios, jo també guaitava, ja he dit que era molt tafanera. Montserrat Llagostera
No hay comentarios:
Publicar un comentario