En Joan de la Carbassa Gran

Fins que vareig tenir 10 o 11 anys, el pare treballava a casa en el seu taller d´ebanisteria. Els treballadors que més recordo foren el Bertomeu i el Joan. El Bartomeu va treballar-hi menys temps. Fins que vareig fer la 1ª Comunió, vareig ser bastant entremaliada a casa.En Joan tenía menys de 20 anys. Encare recordo quand s´en va anar a fer el servei. I jo de vegades, amb colaba al taller i li deia: Joan de la carbassa gran¡ I ell contestaba.Et tiraré al pou. I es que al W.C. de casa hi havia a terra un furat, que era menys de la mitad que la tapa d´una clavaguera però que tababa un pou profund.En el seu temps, la planta baixa havia sigut una torre. El papa amb renyaba doncs ell era molt seriós i no volia que empipés els trevalladors,El Joan Soler, no se que deu ser de la seva vida, era de Lleida i molt bona persona, i amb renyaba quand contestaba malament a la mare.
Jo no tinc memoria selectiva, m´enrecordo de lo bó i lo negatiu, el que passa que concienment selecciono els records que m´agradan més. Aquets petits bocinets de la meva vida que día a día aniré escribint i que pot llegir tot-hom, perque no parlaré mai malament de ningú. Si haig de dir alguna cosa negativa será de mi mateixa.Montserrat Llagostera